Pel tancament en paral·lel a la inauguració de nous centres penitenciaris
El conseller de Justícia de la Generalitat havia anunciat fa uns dies que, després de moltes especulacions, el dia 10 de gener se signaria el conveni per a la reordenació dels equipaments penitenciaris a la ciutat de Barcelona, que possibilitaria el tancament del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (CPHB), conegut popularment com la Model, i del Centre Penitenciari Obert 2 de Barcelona (CO2) de Barcelona.
Durant el matí es va fer un acte protocol·lari i propagandístic, amb visita dels mitjans de comunicació i autoritats al CPHB inclosa, per donar a conèixer el contingut del conveni i els inevitables discursos dels responsables de les dues administracions implicades: Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya. A aquests discursos va seguir una roda de premsa que va deixar clar que es tractava de proporcionar titulars a l’opinió pública, però sense fer cap tipus de concreció: més enllà que aquest conveni “estableix un calendari d’obligacions”, la intenció és “fer possible el trasllat de les presons Model i Trinitat Vella”.
Quan es tancaran el CPHB i el CO2? No es pot respondre. Ara, les parts han de seguir negociant per poder fixar dates. Quan es construiran els nous equipaments penitenciaris que han de substituir els obsolets? No es pot respondre. Ara, la Generalitat ha d’analitzar, avaluar, estudiar… i, finalment, decidir. Quin futur els espera als treballadors i treballadores dels centres afectats? No era el moment de respondre. A la tarda els sindicats representatius havien estat citats amb el secretari general del Departament de Justícia i el director general de Serveis Penitenciaris i rebrien les explicacions corresponents.
A les 18 hores del dimarts, CCOO, UGT, CSIF i CATAC es van reunir amb els representants de l’Administració. CCOO ja havia fixat la seva premissa: el tancament d’aquests centres i el trasllat del seu personal ha de coincidir amb l’entrada en funcionament de nous centres, tal com es va fer amb els centres penitenciaris de Figueres i de Tarragona. Nosaltres esperàvem que, per respecte i consideració a 500 famílies, s’aclarissin els dubtes i es donessin certeses i garanties, ara que, segons ells, el conveni garantia la construcció dels nous centres i el tancament dels vells obligava l’Administració a donar garanties i seguretat als professionals que hi treballen.
El que va quedar clar des de bon començament és que no tenien cap tipus d’intenció de respondre les preguntes anteriors. Segons l’Administració, s’estan valorant, analitzant i estudiant totes les opcions, però no poden avançar quin serà el resultat d’aquest procés. S’han fixat un termini de 2 mesos, com a màxim, per decidir-ho i comunicar-ho als representants dels treballadors.
El conveni parla d’un solar de 20.000 metres quadrats destinat a la construcció d’un centre ordinari amb un cost estimat de 75 milions d’euros. Però, considerant la “fràgil” situació de les finances de la Generalitat, d’on trauran aquests 75 milions d’euros?
El punt clau del conveni, pel que fa al personal de Model, es troba a l’apartat tercer: “[…] les parts acorden mantenir la vigència del dret d’ús privatiu a favor de la Generalitat de Catalunya del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona…, de manera que l’ús serà vigent fins que s’hagin construït els nous equipaments de la Zona Franca i s’hagi traslladat al nou centre penitenciari o en el moment en què les condicions del sistema penitenciari ho facin possible”.
Què significa aquest apartat? Doncs, carta blanca per a l’Administració. La Model es podria tancar abans de la construcció i trasllat al nou centre penitenciari: el CPHB es mantindrà, bé fins que es produeixi el trasllat al nou centre penitenciari o bé quan les condicions del sistema penitenciari ho facin possible. CCOO va preguntar a l’Administració a quines condicions es referien i la resposta va ser que s’havia d’analitzar, estudiar, valorar i que, en unes poques setmanes, donarien una resposta. També van dir que, malgrat que no podien explicar quines condicions farien possible el tancament de la Model, el nombre d’interns no era l’única variable. Vam demanar a l’Administració que, considerant que és una obligació o compromís que només depèn de la Generalitat, descartessin la possibilitat del tancament i trasllat sense tenir els nous equipaments. No van fer-ho.
Per tant, i a partir del que diu el conveni i del que no ha dit l’Administració, les hipòtesis de futur respecte al CPHB serien les següents:
– Tancament de la Model de manera simultània a l’entrada en funcionament dels nous equipaments a Zona Franca (com ha passat als centres penitenciaris Puig de les Basses i Mas Enric). Aquesta és l’única opció que CCOO considera acceptable.
– Tancament de la Model i posterior entrada en funcionament dels nous equipaments a Zona Franca (si les condicions, a judici de l’Administració, ho fan possible).
– Tancament de la Model i ajornament sine die de la construcció dels nous equipaments penitenciaris. Aquesta opció i l’anterior ens abocarien a un conflicte, tal com vam deixar clar, de manera unànime, a l’Administració.
– Manteniment de la situació actual.
En relació al CO2 de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona adquiriria el solar (5.518.307 euros) i la Generalitat conservaria un dret d’ús per la part ocupada pel centre per un període màxim de 7 anys a partir del 31 de desembre del 2017. Aquests 5,5 milions d’euros, segons el conveni, serien destinats a la construcció del nou equipament penitenciari del Centre Obert a la Zona Franca (l’estimació del cost total seria de 35 milions d’euros).
Pel que fa a l’actual centre penitenciari de Dones (Wad Ras), la Generalitat, actual propietària del terreny, i l’Ajuntament es comprometen a elaborar un document de planejament que preservi els drets urbanístics, i en el moment que es consideri oportú, sense especificar, es faran les reformes necessàries en aquest equipament.
Conclusions de la reunió
El conveni signat, des del punt de vista del personal penitenciari, no assegura cap de les accions previstes per renovar els equipaments penitenciaris (no conté cap instrument que garanteixi la construcció d’aquests equipaments).
No satisfà les aspiracions del personal que presta serveis en aquests centres (de carrera, interí o laboral), que impliquen garantir la seva continuïtat professional a la ciutat de Barcelona. Això només es podrà fer deixant clar que el trasllat només es farà després de la construcció dels nous equipaments. CCOO lluitarà perquè aquesta sigui també l’opció de l’Administració.
Deixa les mans lliures a la Generalitat per decidir el tancament la Model o el CO2, sense cap limitació.
Per a CCOO és del tot imprescindible, per garantir l’estabilitat i el bon funcionament del sistema penitenciari, el manteniment d’un centre de preventius i un altre obert a la ciutat de Barcelona (els actuals acullen la major part tant de preventius com d’interns penats en regim obert).
La Generalitat vincula l’oportunisme polític a l’acció penitenciària, generant incertesa als treballadors que actualment presten serveis, als interins d’altres centres, al funcionament dels jutjats, als advocats del torn d’ofici, als mateixos interns i als seus familiars, i a tota la resta d’implicats en la tasca penitenciària.
CCOO considera que la Generalitat ha perdut una altra oportunitat, de manera intencionada, d’aclarir el futur d’una part importat dels seus treballadors i això ens fa témer que intenten guanyar temps per decidir el tancament en un termini relativament curt del CPHB. Per això, de manera conjunta, engegarem un conjunt d’accions en les pròximes setmanes orientades a reivindicar i garantir la continuïtat del personal del CPHB i del CO2 a la ciutat de Barcelona.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 de gener de 2017