Revàlides a Catalunya
La comunitat educativa resta pendent de conèixer la postura del Govern de la Generalitat respecte de l’aplicació de la LOMCE a Catalunya. L’aparició de l’esborrany d’Ordre Ministerial que regula les característiques de les proves per al present curs ha posat de manifest el limitat abast de l’anunci fet pel President del Govern espanyol, fa pocs dies. Efectivament, el projecte segueix, fil per randa, el desenvolupament de les previsions que l’Executiu central ja va deixar ben definides i lligades en el text de la Llei orgànica.
Les revàlides són un dels aspectes més lesius i revulsius de tots els que incorpora la norma, perquè es conceben des d’una perspectiva excloent de l’educació i limiten de manera extraordinària les opcions de futur dels i les alumnes. El seguiment massiu de la vaga d’estudiants del passat 26 d’octubre i la nova convocatòria prevista per al 24 de novembre, amb suport de la Federació d’Educació de CCOO, en són una mostra ben recent. És oportú recordar que CCOO ha convocat tres vagues de l’educació en contra d’aquesta llei i que, tal i com ja va fer amb la Formació Professional Bàsica, i amb d’altres, és l’únic sindicat que ha portat al Tribunal Suprem el Reial Decret que regula les revàlides.
La Federació d’Educació de CCOO entén que la consellera Meritxell Ruiz Isern ha de donar explicacions clares i precises a la ciutadania sobre les previsions que té el seu Govern per als milers d’alumnes que aquest curs han de finalitzar les etapes de Secundària i sobre l’impacte real que tenen aquestes previsions en el seu futur immediat, més enllà de fer declaracions indignades a la premsa o no fer acte de presència a les reunions convocades al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Si un Consell de Ministres no ho impedeix, la revàlida del batxillerat, que, a diferència de la de l’ESO, no està prevista de forma expressa a l’ordenament d’aquesta etapa educativa a Catalunya, tècnicament s’haurà de superar si es vol accedir a la universitat el proper curs. Si no se supera, el títol només donarà accés a la Formació Professional. Correspon al Departament d’Ensenyament determinar si és o no d’aplicació a Catalunya.
Diferents comunitats autònomes han proposat una pròrroga del sistema actual d’accés a la universitat durant un any més, però quines garanties reals hi ha que aquesta proposta prosperi? I, en qualsevol cas, quina valoració en fa el Departament d’Ensenyament? Quines són les expectatives? Com s’ha previst formalment a Catalunya l’accés a la universitat per al curs vinent? Quines orientacions s’han donat als centres, als alumnes, a les famílies?
Aquestes explicacions, a més, haurien d’aclarir el sentit de determinades evidències que, com a mínim, generen certa confusió. Així, la consellera hauria d’explicar, per exemple, per què està regulat, des d’agost de 2015, al Decret que ordena els ensenyaments de l’ESO a Catalunya, l’obligació per a l’alumnat català de realitzar la revàlida per obtenir el títol, sigui per l’opció acadèmica o per l’aplicada, tal i com preveu la norma estatal. El Departament d’Ensenyament no ha anunciat formalment que modificarà el Decret català per eliminar la revàlida del nostre ordenament, causant desconcert i desinformació. CCOO seguirà exigint explicacions i criteris clars d’actuació per als centres i per als alumnes.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 9 de novembre de 2016