La Generalitat aplica la no-ultraactivitat de la reforma laboral del PP als agents rurals

Avui s’ha publicat al DOGC el Decret 81/2015, de 26 de maig, de jornada i horaris de treball del personal del Cos d’Agents Rurals (CAR) de la Generalitat de Catalunya

Per primer cop en la història de l’actual etapa democràtica, un Govern regula per Decret i sense acord previ amb els representants dels treballadors i treballadores, el conjunt de condicions laborals d’un col·lectiu de funcionaris.

Per fer-ho es basa en la no-ultraactivitat introduïda en la reforma laboral del Partit Popular del 2012. La ultraactivitat d’un conveni col·lectiu s’entén com la vigència que té més enllà de la data en què se n’hagi pactat la caducitat. La reforma laboral preveia que al cap d’un any del venciment, si no hi havia acord de les parts, es podia aplicar un conveni d’àmbit superior.

El Govern de la Generalitat no s’ha esperat ni un any a aplicar aquesta mesura als agents rurals, ja que l’acord que els regulava tenia vigència fins al 20 de juliol del 2014.

Però és que a més la reforma laboral mai ha estat d’aplicació al personal funcionari, que no es regeix per convenis, sinó per acords de condicions laborals. I a més, la no-ultraactivitat dels convenis, ja ha estat tombada per la doctrina del Tribunal Suprem amb la sentència de 22 de desembre del 2014 (Recurs de Cassació 264/2014)

CCOO denunciem la prepotència del Govern de la Generalitat, i en concret del conseller Josep Maria Pelegrí, que ahir, en la compareixença al Parlament per a la presentació de la campanya d’incendis, plantejava la mesura del Decret com un fet normal a manca d’acord amb els representants sindicals.

La negació del dret a la negociació col·lectiva no és un fet normal. No volem un país on els treballadors i treballadores no tinguin drets. No volem un país on els empresaris o l’Administració pugui canviar, sense previ acord, les condicions laborals sense comptar amb les persones treballadores.

No hi havia cap necessitat. Les condicions del treball que fan els agents rurals des del 2011 són les mateixes que han permès una valoració a les enquestes òmnibus de la mateixa Generalitat del 2012 amb un 84% dels enquestats que la qualifiquen entre bona i molt bona, i al 2015, la mateixa enquesta atorga un 7,04 sobre 10 a la tasca dels agents rurals.

Si hi ha 2 coses urgents i necessàries a resoldre al Cos d’Agents Rurals, una és la disminució de la plantilla, que es podia haver resolt el passat 12 de maig amb l’Acord de Govern que flexibilitzava la contenció de plantilles, i on s’hauria d’haver inclòs al CAR com a servei públic essencial, per la seva participació en el Sistema de Seguretat Pública de Catalunya, en plans d’emergències i protecció civil.

L’altra és el desplegament de les categories professionals del CAR previstes a la Llei del 2003 i encara pendent. A més, al febrer del 2012 la Generalitat tenia coneixement d’una sentència del TSJC que demanava el desnomenament de quasi la meitat dels comandaments del cos per haver-los nomenat sense tenir la categoria de sotsinspector, la qual mai ha estat convocada. Gràcies a una intervenció judicial de CCOO, el Departament va poder presentar recursos que han aturat el desnomenament fins ara. Però una interlocutòria recent del Tribunal Suprem podria fer imminent aquest desnomenament que deixaria al CAR sense la meitat dels comandaments en plena campanya d’estiu.

Això és el que el conseller Pelegrí i el Govern de la Generalitat han de resoldre des de fa anys per garantir la normalitat de la prestació del servei públic del Cos d’Agents Rurals. En lloc d’això ens aboquen a un conflicte laboral que complicarà encara més la prestació del servei.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 29 de maig de 2015