No es pot utilitzar electoralment el fet migratori
Davant de les propostes d’alguns ajuntaments (com ara els de l’Hospitalet de Llobregat, Salt i Badalona) de demanar que l’informe d’inserció social de l’ajuntament sigui vinculant a l’hora d’estimar o denegar el permís de residència per l’arrelament social i el reagrupament familiar, CCOO de Catalunya considera que aquesta proposta no té cap cabuda jurídica i crea un clima que afavoreix l’extrema dreta. La Constitució Espanyola, en l’article 149, deixa clar que l’estrangeria és una competència exclusivament de l’Estat; també l’Estatut de Catalunya en l’article 138, dóna a la Generalitat competència executiva en les autoritzacions de treball, però no en els permisos de residència. Tampoc la Llei del règim local contempla una competència als ajuntaments en matèria d’estrangeria. Una intervenció dels ajuntaments en la línea proposta per les alcaldesses de l’Hospitalet i Salt pot ser denunciada per prevaricació. Només l’Administració de l’Estat, representada per les seves delegacions, té la competència d’aprovar o denegar un permís de residència amb els informes objectius de què disposen a través dels antecedents policials o penals.
A més, les conductes cíviques no són normes estàndards a tots els municipis: canvien d’un municipi a un altre. Les exigències no són les mateixes, i això porta a uns judicis arbitraris i no homogenis entre els diferents ajuntaments. A tall d’exemple, a la ciutat de Barcelona una conducta incívica és caminar pel carrer mig nu, en canvi a Lleida és anar amb la burka. En un Estat de dret no podem confondre les conductes incíviques amb delictes clarament tipificats pel nostre ordre jurídic i penal; per això els antecedents policials i penals són homogenis, objectius i compleixen amb la lògica de la proporcionalitat del delicte, i són els únics referents vàlids per a denegar un permís de residència com s’està fent fins ara.
Els ajuntaments han d’aplicar les normatives municipals per igual a tota la ciutadania que resideix en el municipi, no es pot aplicar una normativa municipal sobre els ciutadans d’una forma o d’altra segons l’origen o la procedència, o segons la situació administrativa. Tampoc es pot condicionar un dret constitucional i internacional, com és el dret de viure en família, a criteris relativistes, com és la concepció de la conducta cívica.
CCOO considera que obrir un debat com aquest, que no té cap base constitucional ni jurídica, no porta a cap solució i en canvi afavoreix un discurs simplista i populista sobre la immigració i una visió criminalitzadora i instrumental de la immigració. Podem citar molts exemples: les propostes de l’alcalde de Vic sobre l’empadronament han donat més ales a la Plataforma per Catalunya, com també el debat sobre la burka iniciada per l’alcalde de Lleida ha donat arguments xenòfobs i ha beneficiat al PP.
Des de CCOO de Catalunya tornem a cridar als partits polítics democràtics a no entrar en el joc d’instrumentalitzar electoralment el fet migratori. La pèrdua de vot i de la confiança vers alguns partits polítics no és culpa de la immigració, sinó a causa de les mesures antisocials, les retallades socials, retallades de drets laborals, de salaris o per les propostes de retallar drets a la jubilació que practiquen aquests partits i que són les causes de l’avanç de la dreta i de l’extrema dreta a Europa en general i la desmobilització i la resignació d’una part important de la ciutadania.