La Ley Orgánica para la Igualdad Efectiva de Mujeres y Hombres, transposició de la Directiva 2002/73/CE, és un tipus de llei que ens permet qüestionar l’efectivitat legislativa, que ens planteja una pregunta implícita: fins a quin punt el dret, i en concret la nova llei, seran eficaces per a canviar la realitat quotidiana de les persones?
Sens dubte, la llei aporta importants canvis simbòlics al introduir una tímida però molt innovadora redistribució dels rols sexuals aprovant una suspensió de paternitat independent de la de la mare que fins ara era la protagonista primera i final de la cura dels fills i filles. A més, introdueix la igualtat real entre homes y dones com un element central en la dinàmica empresarial i en la negociació col·lectiva. I genera nous drets: suspensió del contracte per risc durant la lactància, noves prestacions en la Seguretat Social, diferenciació entre el gaudi de les vacances i la suspensió de contracte per maternitat, etc.
Tanmateix, la llei aprovada es resol en punts mitjos que han deixat incompletes les reivindicacions de molts col·lectius, entre altres les del nostre sindicat. La pròpia suspensió del contracte per paternitat és insuficient per assegurar la corresponsabilitat real en la cura. Existeixen, a més d’altres limitacions com el manteniment del requisit de cotització per a accedir a una prestació de suspensió de maternitat respectable o l’aprovació de drets molt diferents en qualitat entre els diferents tipus de treballadors i treballadores depenent de la seva pertinença al sector públic o al sector privat o als diferents règims de la Seguretat Social ens permet afirmar que la llei és sens dubte millorable.
Tan valuós com els canvis legislatius, d’altra banda importantíssims, ho són canvis profunds en els valors socials i individuals de cada un o una de nosaltres. Els valors de cura i atenció s’ha de transmetre i ser acceptats pels homes com part indispensable d’una personalitat plena. Les dones han d’entendre que el treball remunerat és la forma d’exercir una ciutadania completa i la manera d’assegurar-se la independència personal.
Una altra qüestió que ens preocupa especialment, és la falta de coherència entre les diverses directrius i propostes europees, que si d’una banda ens aporten directives com la transposada en la Ley Orgánica para la Igualdad Efectiva de Mujeres y Hombres, d’altra banda plantegen en altres documents l’ampliació de la jornada laboral, topant amb el principi de conciliació laboral-familiar-personal, atorgant a l’empresa la potestat de flexibilitzar i ampliar els horaris de forma unidireccional.
Tanmateix, la GUIA SINDICAL SOBRE L’APLICACIO DE LA LLEI ORANICA PER A LA IGUALTAT EFECTIVA DE DONES I HOMES que us presentem no pretén entrar en el debat sobre aquests temes, sinó mostrar de forma didàctica i multidisciplinar els nous drets i normatives que planteja la Ley Orgánica para la Igualdad Efectiva de Mujeres y Hombres pel què fa els drets de conciliació, l’assetjament sexual i els Plans d’Igualtat. Pensem que el coneixement de la llei permetrà a la representació sindical millorar les carències de la llei a través de la negociació col·lectiva.