El dia 23 de febrer al vespre es produïa l’anunci, just després de la reunió dels rectors de les universitats públiques catalanes amb el secretari d’Universitats, Antoni Castellà, que confirmava més retallades a la universitat. Aquesta nova retallada podria ser de més d’un 10% que es traduiria en uns 140 milions d’euros menys. Debaten doncs, per tal d’ajustar aquesta quantitat, mesures com apujar les taxes en determinats casos (per exemple en els repetidors), reduir la oferta de màsters públics en més de 100 o, en l’aspecte de personal, no cobrir les jubilacions ni les baixes .
Cal sumar aquestes retallades a les ja anunciades en el sector de l’ensenyament que com dèiem, amb les dades recollides per CCOO, estaríem parlant d’una reducció d’entre el 20% i el 30% del pressupost per al 2011. Aquesta retallada afecta la pràctica totalitat dels centres i crearà greus dificultats per garantir el manteniment i els subministres dels equipaments i materials educatius.
De nou, posen l’accent sobre els estudiants, obviant les altres possibles causes que també poden explicar el rendiment o les repeticions. El sistema universitari actual no facilita precisament el fet de treballar i per als estudiants i estudiantes que el fet de treballar no és una opció, el sistema de beques català no és, malauradament, la seva solució. Per tant, els que treballen, en molts casos, paguen un doble cost: repercussió en el rendiment acadèmic, repetició, per tant, d’algunes assignatures que comporta un preu molt més elevat de la matrícula, ja que a dia d’avui, els que repeteixen paguen un preu més elevat per crèdit. Les beques a Catalunya són insuficients i si no es corregeix aquest fet, sinó que s’agreuja penalitzant encara més els que repeteixen, la conseqüència serà deixar al marge de l’ensenyament superior totes les persones que treballen.
Reduir els màsters públics no n’eliminarà la demanda, fet que obligarà a molts a fer màsters privats a un preu, obviament, molt més elevat; i no cobrir les baixes o les jubilacions només va en detriment de la qualitat de l’ensenyament.
Des d’Acció Jove – Joves de CCOO instem el Govern a rectificar aquesta política de pedaços que ens pot sortir molt cara en un futur. En nom de l’austeritat, la contenció i la recuperació econòmica no podem oblidar el paper que té l’educació (obligatòria i postobligatòria) per construir un nou model productiu, un teixit industrial de qualitat i, obviament, per a la qualificació dels treballador i treballadores.