El Consell de la Joventut de Barcelona demana que no s’estigmatitzi tota la població juvenil, a través de termes com els »ni-nis»
Aquest posicionament del CJB sorgeix després que en els darrers mesos s’hagi insistit per part dels mitjans en la difusió del concepte de «joves ni-nis» i que, fins i tot, una emissora de televisió d’àmbit estatal estigui a punt de llançar un reality-show anomenat «Generación Ni-nis», que té com a protagonistes joves hedonistes sense motivacions, interessos ni voluntat de formar-se, trobar una feina digna o realitzar qualsevol acció per millorar la seva situació i transformar socialment.
Des del CJB recordem que no és el primer cop que es globalitza tot el sector juvenil amb un concepte carregat de connotacions negatives, estigmatitzant i no representatiu de totes les realitats existents, i que aquests conceptes han estat considerablement negatius per a la percepció social de la gent jove. Anys enrere fou el cas de la «generació X», de «la generació perduda»… Actualment s’està donant molta difusió al concepte de joves «ni-nis» i, un cop més, els mitjans de comunicació actuen com la principal corretja de transmissió .
El CJB demana als mitjans que, si volen mostrar una visió real del sector de població juvenil, donin més cobertura a les propostes dels joves que estudien, treballen, s’organitzen, s’associen i que, en molts casos, ho fan tot plegat al mateix temps. A més d’estudiar i/o treballar, molts joves també treballen per la tansformació social a través de joventuts polítiques, sindicals, agrupaments escoltes, esplais, entitats juvenils i de cooperació, entitats culturals, socials i estudiantils, plataformes territorials de joventut… Des del Consell es recorda que només a la ciutat de Barcelona existeixen més d’un miler d’associacions formades per persones joves, sense incloure els joves que s’organitzen però no es constitueixen com a associació, i que és un dels teixits associatius més potents de la ciutat.
No oblidem, però, que és ben cert que hi ha un important nombre de joves que no estudien ni treballen (a Catalunya, es calcula que prop de 100.000). Per aquest motiu també reclamem polítiques públiques de joventut que siguin capaces de fer front a les problemàtiques que, sovint, són les causes del desencís dels i les joves, com la dificultat d’accedir a un habitatge digne o la precarietat laboral.
