Notes sobre la crisi

Mediàtic. Aquest é un dels principals problemes que tenim els treballadors i treballadores del comerç davant de la crisi. Ho torno a dir. Mediàtic. Sí, sí, aquest és el problema que tenen un munt de companys i companyes meus que han vist com el seu contracte eventual s’extingia com a resposta de l’empresari per fer front a la crisi. I clar, la cosa canta i fa pudor. Els grans magatzems del país, en la seva majoria, són empreses transnacionals cansades de guanyar diners any darrere any. Acostumades a repartir quantitats ingents de beneficis entres els seus caps de secció i de departament que ara prescindeixen de la força de treball que els fa guanyar aquests milions i reparteixen entre els que queden el treball d’aquells a qui se’ls ha rescindit el contracte. A les dades em remeto:

el 50% de les persones aturades prové de la construcció, el comerç i l’hostaleria. I això d’on surt? Doncs, aquí, estimats meus hi ha el problema. D’això és del que em queixo. S’omplen pàgines de diaris i telenotícies sencers parlant dels ERO i de les grans empreses metal•lúrgiques que proposen rescindir llocs de treball però, què passa amb els treballadors i treballadores del comerç i l’hostaleria?

A aquests pobrets no els queda res. En un sector en el qual el volum dels contractes eventuals està sempre per damunt de la mitjana, quan arriben les vaques magres en les vendes, que no en els beneficis, els empresaris solament han d’esperar que la majoria d’aquests contractes eventuals compleixin i així ni tan no han de donar 20 dies per any treballat (que la quantitat mínima quan es presenta un ERO). Fixa’t en el que et dic i no m’he equivoco:

EL CORTE INGLÉS JA HA ACOMIADAT A MÉS TREBALLADORS QUE ELS QUE PRETÉN ACOMIADAR NISSAN

i aquí no passa res perquè no hi ha cap ERO. I per què n’hi hauria d’haver si no n’hi ha necessitat? Doncs, aquest és el problema de la crisi en el meu sector. Perquè els encarregats de controlar la inflació mitjançant els preus dels productes de la llista de la compra veuen, com deia, reduïdes el nombre de factures, però no els seus beneficis i com a  botó de mostra: l’empresa en la qual treball ha rescindit 300 llocs de treball de gener del 2008 a gener del 2009. I segueixo amb els percentatges, durant el mateix període la seva gràfica de vendes s’ha reduït un 5% (insisteixo que només en vendes, que no en beneficis, perquè en aquest sector els preus s’actualitzen mensualment), i ha reduït un 11% la despesa de personal NO RENOVANT a aquests treballadors (tenim una plantilla de 3.500 treballadors i treballadores, més o menys). Se’ns augura un futur encara més negre als treballadors i treballadores dels grans magatzems, ja que, a més, aquest any toca conveni i la patronal, ANGED, ja ens ha presentat la seva proposta: conveni de cinc anys amb congelació salarial.