Destaquem un escenari d’estabilitat en els preus, malgrat el repunt transitori de la inflació
Les dades de l’IPC corresponents al mes de gener suposen un nou repunt de la inflació, que se suma als que ja es van registrar als tres mesos anteriors. Aquest increment en els preus al llarg dels darrers mesos s’expliquen principalment com a conseqüència d’un efecte base de tipus estadístic en relació amb els preus energètics. Tot i així, no podem obviar la influència que en aquest repunt ha tingut la retirada total del paquet de mesures antiinflacionàries per part del Govern central, atès que, després de retirar la reducció en l’IVA d’alguns aliments bàsics, aquest mes de gener també es torna a l’habitual IVA del 21 % en l’electricitat i aquest ha estat precisament un dels productes que més ha pressionat a l’alça l’índex. D’altra banda, que la inflació subjacent es rebaixi una dècima és símptoma d’estabilitat en els preus i reforça el caràcter transitori d’aquest repunt en la inflació. Per tant, aquest repunt no justifica de cap manera el fre a la necessària recuperació del poder adquisitiu de les persones treballadores i, en canvi, seria necessari per reequilibrar els costos socials de la inflació atès que l’increment de marges empresarials permet acomodar perfectament els increments salarials que reivindiquem.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC es situa en 3,0 %, una dècima més que el mes passat (2,9 %) i una dècima més també que l’indicador estatal (2,9 %). El grup de productes que més s’ha encarit ha estat l’habitatge, amb un increment interanual de 7,4 %, seguit pels hotels, cafès i restaurants, que s’han incrementat en un 4,2 %. Val a dir que, si bé l’IPC no recull adequadament l’evolució de preus de l’habitatge (entre d’altres motius, no recull l’evolució de preus de l’habitatge de compra), no és menys cert que aquest increment és significatiu i preocupant, en un moment en què les dificultats d’accés a l’habitatge són una de les principals preocupacions de les persones treballadores.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,1 %, una dècima per sota de la registrada a nivell de l’estat (0,2 %).
A l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,9 %, una dècima més que el mes anterior (2,8 %) i una dècima per sota de l’indicador per a Catalunya (3,0 %). En aquest cas, també destaquem el transport i l’habitatge com a productes que més han contribuït a pressionar a l’alça l’índex.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,2 %, una dècima per sobre de l’indicador per a Catalunya (0,1 %).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb més fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya se situa en el 2,6 %, una dècima menys que el mes passat (2,7 %) i lleugerament per sobre de la inflació subjacent estatal, que es situa en el 2,4 % (dues dècimes menys que el mes anterior). Per tant, el descens de la inflació subjacent és un símptoma més d’estabilitat que reforça el caràcter transitori d’aquest repunt en els preus.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,9 %, una dècima més que el mes passat (2,8 %) i quatre dècimes per sobre del mateix indicador per al conjunt de l’eurozona (2,5 %).
Des de CCOO:
● Reclamem que l’aprovació de la modificació de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 h setmanals i sense reducció salarial sigui una realitat el més aviat possible. Cal generalitzar la reducció del temps de treball i fer extensiva aquesta reducció de jornada també al conjunt de sectors productius, i no només a aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva. Aquesta reducció de la jornada laboral màxima esdevé un element cabdal per millorar la conciliació entre els àmbits personal, familiar, social i laboral. Alhora, aquesta reducció del temps de treball beneficiarà en major mesura aquelles persones que treballen amb un contracte a temps parcial i contribuirà a millorar la qualitat de l’ocupació i a dinamitzar l’economia.
● Cal insistir en la necessitat d’impulsar els increments salarials de manera decidida, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu soferta per les persones treballadores al llarg de tota la crisi de preus que hem viscut en els darrers anys. Per tant, un impuls dels increments salarials, disputant uns excessius marges empresarials, està més que justificat i garantirà un reequilibri necessari que, a més, contribuirà a impulsar el creixement econòmic. En aquest sentit, el recent increment de l’SMI contribuirà a millorar els salaris d’aquelles persones amb rendes salarials més baixes i contribuirà a reduir la desigualtat.
● Davant dels increments en el preu de l’habitatge i les dificultats creixents d’una part important de la ciutadania per asumir aquestes despeses, cal adoptar mesures que garanteixin de manera efectiva el dret a l’habitatge. Aquesta ha de ser una prioritat política per a totes les administracions públiques implicades i no volem deixar d’insistir en que cal superar el dèficit en matèria de polítiques públiques d’habitatge acumulat en les darreres dècades. Malauradament i, com ja hem denunciat de manera insistent, l’evolució de preus de l’habitatge no queda adequadament recollida a l’epígraf d’habitatge de l’IPC i s’ha de recórrer a altres fonts per fer un seguiment més acurat de l’evolució del seu preu, motiu pel qual reclamem millors estadístiques i, sobretot, polítiques adients per garantir aquest dret. Des de CCOO ja hem presentat públicament propostes concretes i continuem reclamant accions decidides, que necessàriament han d’incloure l’augment substancial del parc d’habitatge públic de lloguer així com polítiques de control de preus.