Per Jaume Vernet. Representant de CCOO al Fòrum de les Persones Grans de Granollers.
L’Ajuntament de Granollers ha proposat a la Generalitat la construcció d’una residència per a persones grans. Des de CCOO, hem demanat que el Fòrum de les Persones Grans de Granollers debati i proposi a l’Ajuntament el model de residència pública que hauria de tenir la ciutat.
La crisi sanitària derivada de la pandèmia del coronavirus va posar de manifest les mancances del model residencial a l’Estat espanyol i, en concret, a Catalunya. A aquestes mancances de caràcter estructural s’hi ha afegit el procés de privatització del sector. A Catalunya, segons el Mapa de Serveis Socials, el total de places és de 64.093, de les quals només 10.298 són públiques.
La població de persones grans serà cada cop més nombrosa, i per això les administracions han de prendre consciència dels reptes que suposa l’envelliment progressiu de la nostra societat. Aquest col·lectiu s’ha de convertir en una de les prioritats del model de benestar.
Cal canviar l’actual tendència per un model on hi hagi un percentatge més alt de residències públiques gestionades directament per l’Administració. El nou model ha de garantir la seguretat, la salut, el desenvolupament de l’autonomia personal i la qualitat de vida de les persones residents, i ha d’evitar que els centres es converteixin en una mena d’hospitals. L’actuació dels serveis socials i de sanitat ha d’estar protocol·litzada, i cal garantir un sistema d’inspecció eficaç.
Les retallades produïdes des del 2010 en dependència i sanitat, juntament amb l’increment de les privatitzacions impulsades pel PP i CiU, encara no s’han revertit. Els principals perjudicats han estat les persones grans i les més desvalgudes. Les retallades en sanitat han implicat el copagament farmacèutic i el control dels preus dels medicaments destinats a patologies menors. En l’àmbit de la dependència, s’ha reduït la prestació mínima garantida per l’Administració general de l’Estat, les hores d’atenció domiciliària i les prestacions econòmiques. En aquest context, les residències de gent gran –que ja arrossegaven precarietat en mitjans i personal– esdevingueren una trampa mortal.
Els eixos per a un nou model de gestió i serveis a les residències:
- AMPLIACIÓ DE PLACES PÚBLIQUES. Cal fer front a la demanda de noves places residencials amb titularitat pública. Proposem la creació d’una comissió mixta entre Generalitat, ajuntaments, sindicats i entitats representatives de les persones grans per desenvolupar el mapa i l’estudi de necessitats. S’ha d’elaborar un pla de construcció de residències públiques per part de la Generalitat, en coordinació amb els ajuntaments per a la cessió de terrenys municipals.
- COORDINACIÓ SANITÀRIA INTEGRAL. És imprescindible la coordinació amb els serveis sanitaris per millorar la qualitat assistencial. Els equips d’atenció primària (EAP) han de ser els responsables de l’atenció sanitària a les persones grans, amb recursos econòmics, personal i mitjans tècnics suficients. Les residències amb persones dependents haurien de disposar d’atenció sanitària al mateix centre, amb equips formats per metge, infermeria, fisioteràpia, teràpia ocupacional i personal de manteniment, coordinats amb els CAP, geriatria, serveis socials i un hospital de referència.
- PARTICIPACIÓ ACTIVA. La participació de les persones residents i les seves famílies ha de ser una eina per millorar les condicions dels centres residencials.
- NOUS MODELS D’HABITATGE. Cal impulsar la construcció d’habitatge per a persones grans en grups reduïts, amb espais comuns i apartaments privats que millorin la qualitat de vida i garanteixin serveis sanitaris i socials.
- TREBALL DIGNE I ESTABLE. Hem d’impulsar l’ocupació de qualitat, la formació i la qualificació dels professionals del sector. Cal posar fi a la precarització laboral i apostar per personal fix i estable que permeti una atenció personalitzada, impossible amb una elevada rotació.
- FINANÇAMENT JUST. Cal establir una tarifació social, fixant els preus en funció dels ingressos dels residents.
En definitiva, cal avançar cap a un model que posi les persones al centre, vetllant pel respecte a la dignitat, la defensa dels drets individuals i, especialment, que permeti que les persones grans en situació de dependència funcional puguin continuar vivint segons la seva voluntat i desitjos. És a dir, que puguin tenir control sobre la seva atenció i la seva vida quotidiana.