Article de premsa ‘Regió7’
Lluís-Vidal Sixto
Secretari General CCOO Bages-Berguedà
Els que han fet la reforma laboral no s’han inspirat pas en la idea de l’equilibri i de la causalitat, més aviat devien tenir davant seu un ninot de vudú i li van anar clavant agulles fins que no va quedar cap espai per posar-ne més i després es van posar a escriure.
La reforma laboral va amb mala llet: s’ha carregat el permís de lactància acumulada. El dia 8 de març podríem fer el funeral oficial. Les flors, de plàstic, les posa la senyora ministra de Treball.
Potser ja no caldran les empreses de treball temporal –ETT– , ara totes es podran denominar ETV –empreses de treball volàtil, o efímer, zombie o algun altre nom adient. Si durant un any es pot acomiadar sense causa, sense cost ni preavís, per què contractar ETT? Per què perdre el temps justificant contractes temporals?
Amb el grapat de decisions unilaterals que la direcció de l’empresa no haurà de justificar –mobilitats, modificacions salarials, funcionals, horàries…–, en els departaments de recursos humans sobraran la meitat dels efectius, i si ja estan en mínims els hauran de rebaixar els salaris. Gairebé no tindran feina i qualsevol becari o «nou treballador indefinit» podrà realitzar les senzilles tasques de notificadors.
Com que tenim molts aturats, la reforma crea un altre calaix per guardar-los, crea una altra lliga. Ara tindrem aturats de primera i uns altres, directament, de segona B. Dels que cobrin prestacions, si són contractats, les empreses podran obtenir bonificacions. Els altres no les tindran. S’agreujarà l’atur de llarga durada.
També s’autoritzen les agències privades de col·locació amb afany de lucre. Es dedicaran a repartir-se amb el Servei Públic d’Ocupació intermediar amb aquells aturats que són més fàcilment ocupables. Constituiran, simplement, un altre lloc on estar apuntat. Segurament ho faran una mica més àgil i més ben presentat. Se’ns voldrà fer creure que el tipus d’intermediació pot incrementar el volum d’ofertes de treball existents.
Hi ha una cosa que es diu conveni laboral. Aquest contracte col·lectiu ha permès, fins ara, que la majoria de treballadors cobrin més pel seu salari que la quantia vergonyosa del salari mínim interprofessional.
Els convenis han fet possible que la majoria de treballadors no estiguin sotmesos, en exclusiva, a l’aplicació de l’Estatut dels Treballadors (ET). L’ET és una llei que considera el treball d’inferior categoria respecte a d’altres drets que sí són considerats fonamentals i dignes d’especial protecció.
S’ataca la negociació col·lectiva perquè és el cor i la font dels drets laborals i perquè és un pilar del model social europeu; l’altre són els serveis socials.
A tots els convenis se’ls posa data de caducitat (per què no ho fan amb totes les normes, per exemple la Constitució o les lleis fiscals o les hipotecàries?), s’atorga prevalència a les unitats de negociació d’empresa, es buida de contingut via despenjaments a la carta i es judicialitzen les modificacions de condicions i els acomiadament col·lectius.
Quan va caure el mur de Berlín, els que s’amagaven dins la socialdemocràcia o a la democràcia cristiana, sense creure en elles, van començar a treballar de debò pel seu projecte. Ara veuen una gran oportunitat amb la crisi: fer-nos passar, a la majoria, de la recessió a la misèria.
Des de CCOO continuarem defensant a la societat i a l’empresa el model social europeu, un model d’equilibri entre deures i drets. Combatrem la reforma laboral per injusta i inútil, com la majoria de les fetes fins ara.