Article publicat al Regió7 – diumenge, 22 de gener de 2012
Ser «business friendly» implica forçosament ser «work unfriendly» i especialment practicar el «trade union enemy». En l’àmbit dels símbols, les conselleries i ministeris fan desaparèixer la paraula treball i el substitueixen per ocupació.
El Govern del Partit Popular portarà a les Corts la seva reforma laboral, que promet el que no complirà: reduir l’atur, incrementar l’estabilitat dels contractes… Les darreres reformes –del Govern Zapatero– han estat estèrils, ara el nou Govern vol fer una reforma que qualifica com a «més profunda», «més valenta» i amb altres eufemismes. La reforma no anirà en la línia de la «lexiseguretat» o de millorar de la productivitat. Els canvis satisfaran la línia patronal, que propugna coses com atomitzar encara més el mapa de convenis, rebaixar el seu valor jurídic, propiciar els despenjaments unilaterals, introduir contractes acausals amb menys drets, falsos contractes a temps parcial, ampliar els períodes de prova de manera absurda…
El PP no vol donar valor als acords aconseguits, senzillament perquè no vol estimular uns acords més amplis. Solament vol afavorir una part.
No signarem un acord que comporti sacrificis solament per a una de les parts i que a més siguin estèrils per a l’objectiu de crear ocupació. No acceptarem tampoc una congelació salarial general que aprofundeixi la recessió i ens acosti a la estagnació; sí que signaríem una moderació amb increments per sota de l’IPC adaptable a sectors i empreses. Els canvis en la contractació han de ser per contractació neta, no per incrementar la quantitat de persones que passen per un mateix lloc de feina per períodes cada vegada més curts.
La reforma vol simplement abaixar de forma generalitzada els salaris. Aconseguir que el treball tingui el menor valor possible, aconseguir rebaixar el valor monetari i social del treball.
Un primer exemple el tenim en el tractament que s’ha fet en el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2012, un autèntic acarnissament amb els treballadors amb salaris més baixos. L’SMI ha estat nominalment congelat –per tant, retallat per la inflació dels preus. Un SMI dels més baixos d’Europa i que no compleix el requisit que hauria de complir: ser el 60% del valor del salari mitjà de cada Estat –aproximadament 1.050 euros en aquest moment per a Espanya. En molts dels darrers convenis col·lectius signats s’ha complert o s’han acostat molt al criteri esmentat. Per als salaris més baixos.
Ser «business friendly» implica forçosament ser «work unfriendly» i especialment practicar el «trade union enemy». En l’àmbit dels símbols i seguint la tendència de l’administració local, les conselleries i els ministeris fan desaparèixer la paraula treball i la substitueixen per ocupació.
El salari indirecte està baixant per la via d’encarir o reduir les prestacions i serveis socials. També s’abaixen els ingressos dels no actius amb rebaixes directes o endurint les condicions d’accés a pensions o prestacions d’atur. Govern i patronal volen abaixar el salari dels actius.
Dels empleats de l’Administració, empreses públiques i de sectors concertats ja se’n cuiden les administracions de referència.
Quant als treballadors privats, el Govern vol afeblir la part sindical i reforçar la part patronal. I el que no es pugui fer ara es deixa per la propera ocasió favorable.