article de premsa ‘El Setmanari digital’
Lluís-Vidal Sixto
Secretari General CCOO Bages-Berguedà
El govern de Mariano Rajoy ha aprovat per Decret una altra reforma laboral modificant sobre tot l’Estatut dels Treballadors, una modificació més de l’ET que promet el mateix que no han aconseguit totes les altres i que, el mateix ET prometia quan es va aprovar al 1980: reduir l’atur, modernitzar les relacions laborals, homologar-nos a Europa, etc.
CCOO va rebutjar l’Estatut dels Treballadors, ja al seu moment, pel contingut concret de molts dels seus articles i per una questió de fons que les succesives reformes han anat consolidant : el treball, les seves condicions d’accés, l’estabilitat i l’exercici són drets de segona categoria i els treballadors d’empreses molt petites —la immensa majoria— tenen prohibit escollir representats i tampoc és possible agrupar-los per sectors o territoris.
El 1980, el Dret del Treball no va merèixer la consideració de ser regulat en una Llei Orgànica i es va fer en una llei ordinaria. Enguany, i en la mateixa línia de menysprear el Treball i els Treballadors, el Departament i el Ministerio han canviat de nom i ara són respectivament d’Ocupació i de Empleo. Potser el proper pas serà recuperar per part de l’ET la denominació d’Estatuto del Productor, o una altra de similar.
Quin efecte ha tingut l’anterior reforma?
La reforma laboral del govern Zapatero no ha creat ocupació, ha creat més precarietat; no s’ha reduït la contractació temporal ni el frau en la contractació i s’han destruït, des de la seva aprovació, 600.000 llocs de treball. Una part dels acomiadaments injustos-improcedents els hem pagat entre tots buidant el Fons de Garantia Salarial.
Quin són els continguts més importants de la Reforma Laboral?
Pràcticament un de sol: facilitar obsessivament l’acomiadament.
Com desenvolupa la Reforma el seu objectiu?
Oferint a l’empresari múltiples, més facils, barates i, ara també gratuites, formes d’acomiadar:
- Contracte “ fixe “ amb periode de prova d’un any. Equival a l’acomiadamet lliure per un any i si després es contracta una altra persona, no passa res. Pot ser que amb aquest contracte les ETT ja no tinguin sentit, i per això les deixen entrar al mercat d’agències de col.locació?
- Acomiadaments col·lectius i individuals sense pràcticament cap justificació —tres trimestres de baixada de vendes —encara que no de beneficis.
- Acomiadaments individuals i col.lectius sense cap justificació si no s’accepten modificacins unilaterala per part de l’empresari de les condicions de feina: jornada laboral, salari, etc, al·legant vagament causes a prova base justificativa.
- Si es produixen acomiadaments les indemnitzacions baixen de 45 a 33 dies —en realitat a 12 dies— de salari per any treballat i amb un topall que pot baixar a les de mensualitats.
- S’eliminen els salaris de tramitació encara que les acomiadaments siguin injustos-improcedent. Acomiadament de treballadors públics per insuficiència pressupostària durant tres trimestres. Els ajuntaments —encara que es gestionin bé… tenen insuficència pressupostària crònica i estructural: quin serà l’impacte d’aquesta mesura?
A part d’acomiadar., fa alguna cosa més la Reforma?
Sí. S’intenta carregar el sistema de convenis col.lectius mitjançant la caducitat obligatòria als dos anys de la seva finalització formal, carregant-se la pròrroga automática. Fins ara es prorrogava el text exceptuant la taula salarial.
El sistema de convenis ha permès que la majoria de treballadors cobrin més del salari minim interprofesional espanyol —un dels més miserables d’Europa i acabat de congelar pel PP—. En els darrers anys, en molts sectors, s’ha aconseguit arribar als 1000 euros de salari mínim de conveni.
S’elimina el paper de l’administració en la tramitació dels expedients col.lectius. Es deia que el sistema estava molt judicialitzat i que hi havia massa tipus de contractes. Ara s’haurà d’anar per tot als jutjats i no s’ha eliminat ni un sol tipus de contracte!
Es crea la figura de l’aturat de “segona B”, el que ja ha esgotat les prestacions. Les bonificacions a la contractació són per a aquells que encara cobren. Per a l’aturat de segona B, les possibilitats de contractació seran ínfimes.
Quin efecte tindrà la Reforma?
Malauradamnet, arribarem als sis milions d’aturats, una contracció del consum, una recessió profunda i l’increment de la pobresa. La reforma s’afegeix a les retallades brutals de l’estat del benestar. La societat s’està polaritzant : els rics cada vegada són menys en nombre, però acumulen més part de la renda nacional i la classe mitjana desapareix.
Com farem front a la Reforma des de CCOO?
Informarem abastament de tot allò que implica, utilitzarem totes les formes de mobilització —incloent la vaga— , defensarem especialment els convenis col.lectius i continuarem sent part activa del moviment de defensa de l’estat del benestar. Creiem que és possible una societat amb oportunitats per a tothom i no renunciarem a aquest objectiu.