CCOO destaca la tornada a l’estabilitat de preus, que possibilita els necessaris increments salarials.
Les dades de l’IPC corresponents al mes de març trenquen finalment la tendència iniciada el passat mes d’octubre, caracteritzada per un repunt temporal de la inflació. Tal com anunciaven la major part de les previsions, ja vam dir que aquest repunt tenia naturalesa conjuntural i obeïa fonamentalment a efectes de tipus estadístic (efecte base) tot i que sí que havia pogut influir també la retirada total de paquet de mesures antiinflacionàries, per part del Govern estatal. Finalment, aquest mes de març veiem com s’ha trencat aquest repunt inflacionista conjuntural i l’IPC baixa amb força. Caldrà estar atents a l’evolució durant els mesos vinents, especialment en un context internacional sacsejat per la guerra comercial iniciada pel Govern dels Estats Units, però tot sembla indicar que iniciem una nova etapa amb una major estabilitat de preus, molt a prop de l’objectiu d’inflació que determina l’autoritat monetària europea. Per tant, ara és el moment d’incrementar salaris per reequilibrar els costos socials de la inflació atès que l’increment de marges empresarials permet acomodar perfectament els increments salarials que reivindiquem.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,2 %, nou dècimes per sota del mes anterior (3,1 %) i una dècima per sota de l’indicador estatal (2,3 %). Aquest important descens agregat dels preus no afecta, però, al conjunt de béns i serveis que integren la cistella de productes i en destaquem la persistència de l’increment de preus de l’habitatge, amb un augment interanual del 4,7 % que, tot i ser menor que en mesos anteriors, continua sent destacable. També destacaríem l’increment de 4,0 % dels hotels, cafès i restaurants.
La variació mensual de preus a Catalunya ha estat nul·la, s’ha situat en el 0,0 %, una dècima per sota de la variació mensual estatal, que ha estat del 0,1 %.
En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,3 %, set dècimes per sota del mateix indicador en el mes anterior (3,0 %) i una dècima per sobre de l’indicador per Catalunya, que és del 2,2 %.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat del 0,1 %, una dècima per sobre del mateix indicador per Catalunya (0,0 %).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya, registra també un descens considerable i se situa en el 2,0 %, quatre dècimes per sota del mes anterior (2,4 %). D’aquesta manera, la inflació subjacent se situaria ja dins dels objectius d’inflació que determina l’autoritat monetària europea. Aquest és, sens dubte, un símptoma inequívoc d’estabilitat en els preus.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,2 %, la qual cosa suposa un notable descens de set dècimes respecte del mes anterior (2,9 %). L’IPCH per al conjunt de països de la zona euro és també del 2,2 %, tan sols una dècima menys que el mes passat (2,3 %) i assolint la convergència entre l’indicador estatal i el de l’eurozona.
CCOO considera que:
- Cal romandre molt atents a l’impacte que la nova deriva en les relacions comercials internacionals pot tenir en la nostra economia i en el nostre mercat de treball. Des de CCOO de Catalunya estem totalment alineats amb la lluita per defensar el model social europeu i formem part activa del treball en l’àmbit europeu, a través de la Confederació Europea de Sindicats. Encara és d’hora per albirar el possible impacte d’aquesta guerra comercial, però sempre defensarem aquelles polítiques que posin les persones al centre així com l’especificitat del nostre model social europeu, com a entramat institucional que garanteixi un marc de drets per a les persones treballadores.
- Continuem reclamant que l’aprovació de la modificació de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 h setmanals i sense reducció salarial sigui una realitat com més aviat millor. Cal generalitzar la reducció del temps de treball i fer extensiva aquesta reducció de jornada màxima també al conjunt de sectors productius, i no només a aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva. Aquesta reducció de la jornada laboral màxima esdevé un element fonamental per millorar la conciliació de les persones treballadores. Alhora, aquesta reducció del temps de treball beneficiarà encara més aquelles persones que treballen amb un contracte a temps parcial i contribuirà a millorar la qualitat de l’ocupació i a dinamitzar l’economia, sense risc de tensions inflacionistes.
- En el context actual, de tornada a un escenari d’estabilitat de preus, cal insistir en la necessitat d’impulsar els increments salarials de manera decidida a través de la negociació col·lectiva, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu soferta per les persones treballadores al llarg de tota la crisi de preus que hem viscut en els darrers anys. Per tant, un impuls dels increments salarials, disputant uns excessius marges empresarials, està més que justificat, i garantir un equilibri necessari que, a més, contribuirà a impulsar el creixement econòmic.