CCOO DESTACA LA MODERACIÓ DE PREUS, QUE PERMET ACOMODAR LA REDUCCIÓ DE LA JORNADA LABORAL MÀXIMA
Les dades de l’IPC corresponents al mes d’abril ens mostren un descens mínim de la inflació, i continua el moviment de reducció de la inflació que va començar el mes passat, després del repunt que es va iniciar el mes d’octubre. Tal com pronosticaven la major part de les previsions i com també vam apuntar nosaltres, aquell repunt tenia naturalesa conjuntural i obeïa fonamentalment a un efecte de tipus estadístic (efecte base), tot i que també hi havia pogut influir la retirada total del paquet de mesures antiinflacionàries, per part del Govern estatal. Finalment, aquell repunt inflacionista temporal sembla que va finalitzar i ara enllacem dos mesos amb reduccions en els nivells generals d’inflació. Caldrà romandre amatents a l’evolució de l’economia durant els propers mesos, especialment en un context internacional sacsejat per l’ofensiva comercial iniciada pel Govern dels Estats Units, així com també haurem de valorar l’efectivitat de les respostes polítiques que s’estan aprovant per reduir l’impacte d’aquest canvi de paradigma en el comerç internacional. Més enllà de la incertesa en l’àmbit internacional, tot sembla indicar que iniciem una nova etapa amb una major estabilitat de preus, molt a prop de l’objectiu d’inflació que determina l’autoritat monetària europea. Per tant, ara és un moment especialment idoni per implementar la reducció de la jornada laboral màxima, acotant-la a 37,5 h per al conjunt de sectors productius.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,1 %, 1 dècima per sota del mes anterior (2,2 %) i també 1 dècima per sota de l’indicador estatal (2,2 %).
El grup de productes que registra un nivell més gran d’increment dels seus preus són aquells relacionats amb el turisme i l’oci, com a conseqüència també de l’impacte en els preus de la Setmana Santa. En concret, el grup de productes d’hotels, cafès i restaurants incrementa el 4,9 % en relació amb l’any passat, mentre que els serveis i els productes relacionats amb l’oci i la cultura incrementen el 3,5 %. D’altra banda, destaquem l’increment del 2,9 % a l’epígraf de l’habitatge. Malgrat que aquest increment és, de fet, menor que el registrat l’any anterior i que està molt influït pels components energètics associats a aquest epígraf, no deixa de ser preocupant el continuat increment de preus en l’habitatge.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,6 %, variació idèntica que la registrada al conjunt de l’Estat.
En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,2 %, 1 dècima menys que l’experimentada en la variació anual del mes anterior (2,3 %). En aquest cas, aquesta variació també ha estat influïda pels mateixos components que hem destacat en el cas de Catalunya, relacionats fonamentalment amb el turisme i els serveis.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,6 %, variació idèntica que la registrada per Catalunya.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya registra un augment de 4 dècimes i se situa en el 2,4 %. Idèntica variació es registra pel conjunt de l’Estat.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,2 %, tant per a l’Estat com per al conjunt de països que integren l’eurozona, situant-nos ara mateix en un nivell de convergència plena, molt a prop dels objectius d’inflació que determinen les autoritats monetàries.
CCOO considera que:
- Continuem reclamant que l’aprovació de la reducció de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 h setmanals i sense reducció salarial, sigui una realitat el més aviat possible. Ara que s’iniciarà el tràmit parlamentari és el moment de formalitzar el text acordat amb el Ministeri de Treball i fer possible aquest important canvi normatiu. Cal generalitzar la reducció del temps de treball i fer extensiva aquesta reducció de jornada màxima també al conjunt de sectors productius, i no només a aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva. Aquesta reducció de la jornada laboral màxima esdevé un element fonamental per millorar la conciliació de les persones treballadores. Alhora, aquesta reducció del temps de treball beneficiarà en major mesura aquelles persones que treballen amb un contracte a temps parcial i contribuirà a millorar la qualitat de l’ocupació i a dinamitzar l’economia, sense risc de generar tensions inflacionàries.
- Cal romandre amatents a l’impacte que la nova deriva en les relacions comercials internacionals pot tenir a la nostra economia i al nostre mercat de treball. Des de CCOO de Catalunya estem totalment alineats amb la lluita per defensar el model social europeu. Així ho vam manifestar, sortint al carrer, el passat divendres, amb motiu del Dia d’Europa, per plantar cara a l’ofensiva reaccionària. Encara és d’hora per albirar el possible impacte d’aquesta guerra comercial, que també ho és de confrontació de diferents models polítics, però sempre defensarem aquelles polítiques que posin les persones al centre. Per tant, defensem l’especificitat del nostre model social europeu, com a entramat institucional que garanteix un marc de drets per a les persones treballadores, segurament insuficient però que cal defensar-ho i ampliar-ho. És en aquest escenari de canvis profunds en les relacions comercials globals que reclamem polítiques de protecció per a les persones treballadores que minimitzin l’impacte d’aquesta nova deriva en l’àmbit comercial internacional.
- Un cop més veiem com s’incrementen els preus de l’habitatge. Malgrat que cal tenir present les limitacions de l’IPC per recollir l’evolució dels preus de l’habitatge i malgrat que el preu augmenta en menor mesura que l’any passat, no deixa de ser preocupant constatar l’increment constant en el preu de l’habitatge i creiem que aquesta evolució interpel·la el conjunt de la societat però, molt especialment, els poders públics, a entomar el repte d’articular polítiques públiques que garanteixin de manera efectiva el dret d’accés a l’habitatge.