L’increment d’ocupació és positiu, però posa en evidència una desacceleració en la creació d’ocupació

CCOO destaca la insuficient reducció de l’atur malgrat el creixement de l’ocupació i la necessitat de reduir la jornada laboral.

Les dades de l’enquesta de població activa (EPA) corresponents al tercer trimestre del 2024 ens mostren un increment de l’ocupació que, malgrat que és destacable, resulta insuficient per reduir el nivell d’atur existent. Per tant, ens trobem en un escenari en què s’està configurant un atur de caràcter estructural que, malgrat que s’està reduint, encara representa una part important del total de persones en situació d’atur i pel qual es requereix un abordatge específic. La contradicció existent entre un escenari en què creix l’ocupació i alhora no es redueix l’atur s’explica fonamentalment per la incorporació al mercat de treball de la població inactiva, que són aquelles persones que no estaven i treballant ni buscant feina, però que ara, segurament animades per la bona dinàmica del mercat de treball, s’animen a incorporar-se a l’activitat. En aquest context de dificultats per reduir l’atur estructural, mesures com la reducció de la jornada laboral màxima contribuirien a incrementar l’ocupació i a reduir aquest nivell d’atur actualment existent.

ATUR CATALUNYA/ESPANYA

Els resultats de l’enquesta de població activa (EPA) per al tercer trimestre del 2024 indiquen que actualment hi ha 373.900 persones en situació d’atur a Catalunya, la qual cosa representa 12.100  més persones que fa un any (un 3,3 % d’increment en termes relatius). La taxa d’atur a Catalunya s’incrementa dues dècimes i se situa en el 8,8 %.

A Espanya, la situació és la inversa que en el cas català i sí que es redueix l’atur, en termes interanuals, tot i que es partia d’un nivell d’atur més elevat. La xifra de persones desocupades ha estat de 2.754.100, la qual cosa suposa una reducció interanual de 140.400 persones. La taxa d’atur pel conjunt de l’estat és d’11,2 %.

OCUPACIÓ

Respecte de les dades de població ocupada, hem de destacar que per aquest tercer trimestre del 2024 a Catalunya hi ha 3.861.100 persones ocupades, gairebé 53.000 més que ara fa un any. La taxa d’ocupació se situa en 56,5 %. Malgrat que el ritme de creació d’ocupació és destacable, és inferior al de fa un any, la qual cosa evidencia una certa desacceleració en el ritme de creació d’ocupació.

Al conjunt de l’Estat hi ha 21,8 milions de persones ocupades, amb un creixement interanual de prop de 400.000 persones. La taxa d’ocupació se situa en el 52,4 %.

ATUR PER PROVÍNCIES

L’anàlisi per províncies ens mostra com la taxa d’atur més elevada correspon a Tarragona, amb una taxa d’atur d’11,3 %, seguida per Barcelona (8,8 %), Girona (7,63 %) i Lleida (7,0 %), que consolida la tendència de ser la província amb una taxa d’atur més reduïda.

CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA

El tercer trimestre del 2024, gairebé hi ha 3 milions de persones assalariades  treballant amb contracte indefinit mentre que aquelles que ho fan amb un contracte temporal són 422.400. Cal destacar com s’ha produït un increment de la contractació indefinida (expressat en termes interanuals, l’increment és de 112.100 persones i en termes relatius del 4,0 %). Tanmateix, s’ha produït una reducció de la contractació de caràcter temporal, amb 31.000 persones menys treballant amb aquesta modalitat de contractes (-6,9 % en termes interanuals). Per tant, fem una valoració positiva del ritme de creixement quant a la modalitat contractual pel pes més gran que va tenint la contractació indefinida.

Quant a la parcialitat, no podem fer més que una valoració negativa atès que s’ha incrementat encara més la contractació a temps parcial que no pas la contractació a temps complet. Com sabem que una part important de la contractació a temps parcial amaga situacions de parcialitat involuntària, aquest és un dels elements en el qual volem posar el focus i reclamem canvis perquè s’inverteixi la situació.

PER TOT AIXÒ CCOO:

  • Reclamem aprovar sense més dilació la modificació de la jornada legal màxima per acotar-la a 37 hores i mitja setmanals, sense reducció salarial. Aquells sectors que queden coberts per la negociació col·lectiva ja gaudeixen, en general, d’unes jornades laborals màximes properes o inferiors a aquest llindar i ara allò que cal és fer extensiu aquest topall al conjunt del teixit productiu i no només a aquells sectors que ho han pogut millorar a través de la negociació col·lectiva. Aquesta mesura, no només té sentit des que el punt de vista de la conciliació personal i familiar i amb la voluntat de guanyar temps de gaudi, sinó que també  contribuirà a incentivar la demanda i, per tant, tindrà un efecte positiu en el creixement econòmic.
  • És urgent un abordatge específic per reduir l’atur estructural i de llarga durada que, malgrat que està disminuint, encara té un pes important en el conjunt de persones en situació d’atur.  En aquesta línia considerem fonamental apostar per un nou model en l’orientació i la prospecció, com a instrument per facilitar un millor encaix entre oferta i demanda i en el qual el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya ha de ser al centre. Impulsar nous enfocaments en les polítiques d’orientació i de prospecció ens ha de permetre  avançar en la línia de disposar d’un millor coneixement del mercat de treball i d’un millor ajustament en l’orientació, la qual cosa, acompanyant del nou  model de perfilat que s’està treballant, ha de facilitar una millor capacitat d’intermediació per part dels serveis públics d’ocupació i una progressiva reducció d’aquell atur de caràcter més estructural.
  • Les bones dades del mercat de treball es complementen amb les bones dades d’inflació que ens mostren que estem sortint de la crisi de preus. També la productivitat creix molt per sobre del nostre entorn europeu i és per tot aquest bon context econòmic que reivindiquem que ara és l’hora dels salaris. Durant els darrers anys, la productivitat del treball s’ha anat incrementant progressivament, però els salaris no s’han vist compensats de la mateixa manera. Aquesta situació s’ha vist agreujada per un episodi d’inflació que s’ha allargat més del necessari, a conseqüència d’unes polítiques monetàries mal enfocades, que han provocat una pèrdua de poder adquisitiu en les persones treballadores que ara troba el context adequat per revertir aquesta situació, com ho han demostrat els increments en els marges empresarials que evidencien com hi ha marge per increments salarials, sense perill de comprometre el descens de la inflació.
  • Malgrat les bones dades que, en termes generals, ens està oferint el mercat de treball, no podem obviar que les dificultats per accedir a un habitatge és un dels principals reptes del país i que moltes persones treballadores, malgrat tenir una ocupació, tenen grans dificultats per accedir a un habitatge. Des de CCOO instem a tirar endavant polítiques decidides en aquest àmbit i ja hem plantejat propostes concretes que facilitarien aquest accés a l’habitatge, entre les quals destaquem la creació d’un fons d’inversió públic  adreçat al finançament de l’habitatge assequible en modalitat de lloguer.

Valoració d’Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia  de CCOO de Catalunya

Afilia’t! Contacta