Davant d’aquesta era trumpista, la UE té l’oportunitat d’enfortir el seu projecte comú, superant l’estadi d’un espai de polítiques comunes monetàries, i de crear estructures federals de governança per enfortir el projecte polític i social en un entorn global convuls i que gira entorn de models autoritaris, proteccionistes i neofeixistes. La internacional reaccionària que es reunia a Madrid els darrers dies avui vol acabar de construir el pont entre els EUA i la UE en el període Trump. I fa una ofensiva clara per seguir millorant les seves ràtios de participació en l’electorat dels diferents estats membres de la UE.
Volen reproduir un model similar al de Trump, incorporant cultures feixistes d’arrels culturals a Europa, rememorant èpoques passades: la seva reconquesta. Per tant, la vella Europa, demòcrata des de fa gairebé dos segles, ha de fer un pas endavant i, enmig d’aquest nou ordre mundial, ha de defensar el seu model de societat, més segur, estable i redistributiu que en altres indrets del món.
Una societat que manté els pilars del benestar i que els millora, amb propostes de finançament públic més potent i mancomunat, amb una política tributària comuna, amb una cartera de serveis socials que determina un nou contracte social per al segle XXI, amb mancomunació d’inversions per liderar un procés de digitalització i d’incorporació de la IA a les nostres vides tot garantint un marc regulador per democratitzar l’accés a les noves tecnologies i per posar-les al servei de les persones. Sent promotora de la lluita contra el canvi climàtic i fent de la protecció social la millor xarxa de seguretat per a milions de persones.
Una mostra al món, que la UE vol concórrer en el nou règim mundial de manera autònoma, amb personalitat política pròpia i amb vocació de liderar de nou les polítiques multilaterals i solidàries arreu del món, amb la bandera de la pau com a estendard.