Per la reconstrucció nacional i social de Catalunya

Resolució del 12è Congrés de CCOO de Catalunya

La Comissió Obrera Nacional de Catalunya som un sindicat de classe i nacional que des dels seus orígens hem lluitat a favor de les llibertats democràtiques, els drets socials i nacionals i l’autogovern de Catalunya .

És des d’aquesta concepció, i des del respecte a la diversitat i la pluralitat de la nostra afiliació, que volem contribuir a la reconstrucció nacional i social del nostre país.

Una reconstrucció necessària per superar els efectes provocats per la pandèmia, abordar el conflicte polític de relació entre Catalunya i Espanya, fer front als grans reptes que tenim per davant, com la digitalització i la lluita contra el canvi climàtic, assolir la igualtat entre dones i homes i combatre la xacra de la desigualtat creixent.

En aquest context volem ratificar:

El posicionament que històricament ha defensat el sindicat expressat en la idea central: “Som una nació i tenim dret a decidir el nostre futur”.

Tal com consta en els Estatuts de la CONC, «El sindicat respecta i defensa les aspiracions de la ciutadania de Catalunya i l’exercici del seu dret a l’autodeterminació per fer avançar de forma indestriable el progrés nacional i social.»

La defensa de l’autonomia i la independència del sindicat i la no subordinació dels objectius socials a estratègies partidàries.

Els valors republicans, entenent que formen part del patrimoni de les Comissions Obreres, i que poden ser una base d’entesa per aconseguir una societat més democràtica i més justa.

La defensa dels drets socials i nacionals de forma indestriable. Fer avançar els drets socials i nacionals és una responsabilitat que ens interpel·la com a primera força sindical i social del país.

Una solució al conflicte polític a través del diàleg i la negociació

S’ha de buscar una solució a través del diàleg i la negociació que desbloquegi el conflicte polític des de la convicció que els conflictes en democràcia es resolen amb més democràcia. El reconeixement de la personalitat nacional de Catalunya ha de contribuir a aquest objectiu.

El contenciós no se solucionarà a través dels tribunals. Cal desjudicialitzar el conflicte i tornar-lo a la política. La normalització democràtica requereix trobar una solució àmplia a totes les persones amb causes obertes per exercir els seus drets socials i polítics de forma pacífica.

Un pas necessari és la llibertat dels dirigents polítics i socials que estan a la presó, a través de tots els mecanismes legals que ho facin possible, sense excloure’n cap. Aquesta és una qüestió prèvia i imprescindible per poder normalitzar la situació i avançar en la resolució del conflicte.

En aquest sentit, entre aquests mecanismes legals hi ha qui defensa la via de l’amnistia, altres l’indult o també la reforma del Codi penal. Des de CCOO de Catalunya sempre hem defensat qualsevol forma legal que sigui fruit d’un acord polític entre partits i institucions per arribar a una solució democràtica.

D’altra banda donem suport a les resolucions en defensa dels drets humans fetes per diferents tribunals europeus i organitzacions internacionals d’inqüestionable prestigi, com Amnistia Internacional i d’altres, respecte a l’exigència de la llibertat dels líders polítics i socials.

Demanem la derogació de la llei mordassa, que criminalitza formes legítimes de protesta, restringeix la llibertat d’expressió i el dret de manifestació, en la mateixa línia que s’ha tramitat la derogació de l’article 315.3 del Codi penal, que atemptava contra el dret de vaga.

Volem contribuir a construir nous consensos i una sobirania que ompli de contingut el concepte de democràcia i permeti empoderar les persones en les seves decisions. Som més forts quan ens reconeixem com un sol poble.

En qualsevol cas, els canvis estructurals requereixen de majories amples i transversals i d’acords polítics per fer-los efectius i preservar la cohesió social. Són temps de política en majúscules.

Per la reconstrucció nacional i social de Catalunya

Catalunya pateix greus problemes de desigualtat, pobresa i exclusió social, que es poden veure incrementats pels efectes de la pandèmia.

Necessitem institucions d’autogovern que donin resposta a l’emergència social i que la seva preocupació sigui atendre les necessitats de les persones. Unes institucions prestigiades i amb un fort caràcter democràtic són eines de bona administració.

Ens cal un Govern que impulsi la recuperació de l’economia i reverteixi les retallades socials. Preservar la salut de les persones i protegir les seves condicions de treball han de ser actuacions prioritàries. Són demandes que no es poden demorar.

Catalunya té un dèficit fiscal crònic. És necessari un finançament més just que aporti el nivell de recursos suficient per a l’exercici de les competències d’autogovern.

La nostra fiscalitat descansa bàsicament en les rendes del treball. Aconseguir que els que més tenen contribueixin de forma més equitativa és imprescindible tant en termes de justícia social com d’eficiència econòmica.

Una transició ecològica justa i una digitalització que no excloguin ningú, han de permetre avançar cap a un model productiu i de serveis més sostenible i capaç de generar ocupació estable i de qualitat. El treball digne és el nostre futur.

La pandèmia ha posat de relleu que el treball és imprescindible per mantenir la vida. S’ha pogut constatar que algunes de les feines més mal pagades, majoritàriament feminitzades, són les que tenen un major valor social. Una lliçó que ens deixa la pandèmia és la necessitat de reforçar els serveis públics com una aposta de país.

S’ha d’omplir de contingut el marc català de relacions laborals i socials acompanyat d’un reconeixement efectiu del paper dels interlocutors socials representatius. La concertació i el diàleg social han de ser instruments imprescindibles.

Cal defensar els consensos de país davant qualsevol intent d’afeblir-los. Menció especial mereix el model lingüístic que és un factor que cohesiona la societat i afavoreix la igualtat d’oportunitats. Des del sindicat continuarem treballant a favor de la normalització de l’ús social de la llengua catalana. Un compromís que es manifesta sobretot en els centres de treball i les relacions laborals.

Comissions Obreres defensem el model d’escola catalana, pública, de qualitat, laica, inclusiva i democràtica, que és una construcció social que ha facilitat la convivència. Ens cal avançar en la laïcitat, la coeducació i la gratuïtat.

Catalunya requereix grans consensos per construir un fort escut social que barri el pas a la ultradreta, lluitar contra la xenofòbia, l’homofòbia, l’aporofòbia, el masclisme, en definitiva, un dic al feixisme.

La lluita contra tot tipus de discriminació començant per la de gènere, oferir un futur a la gent jove i afavorir la igualtat de drets per a totes les persones amb independència del seu país d’origen, reforcen la cohesió social i són valors representatius del model de país que volem.

Les CCOO de Catalunya seguim compromeses per sumar esforços i teixir aliances per la reconstrucció nacional i social de Catalunya.