El dia 1 d’octubre de 2022 es commemora la 32a celebració del Dia Internacional de les Persones Grans, designat per l’Assemblea General de l’ONU en la seva resolució 45/106. Per CCOO no és només un dia de celebració, sinó també de reivindicacions i propostes que donin solució als reptes amb els quals ens enfrontem els col·lectius de persones grans.
Amb dades de l’INE l’1 de gener de 2022, a Catalunya, amb una de població de 7.679.410 d’habitants, les persones de 65 i més anys són el 19,6 % . Així mateix a tot l’Estat, amb una població de 47.432.805 milions d’habitants, el 20,09 % són persones de 65 i més anys.
La pandèmia, que no ha acabat encara, ens ha de fer reflexionar sobre la importància que atorga la societat a la salut, l’habitatge, les relacions socials, i, sobretot a les cures, ja que són un element central per assegurar la qualitat de vida de tota la població. Les persones grans, considerades com a grup de risc davant el virus, han sofert i continuen sofrint les conseqüències de la pandèmia en tots aquests àmbits, conseqüència del major impacte del virus en la seva salut però també de la falta de recursos que les administracions públiques de tots els nivells destinen a les polítiques públiques de salut, habitatge i dependència.
La crisi sanitària ha posat el focus sobre les residències, en els quals s’han infectat i mort un nombre molt elevat de persones grans residents i, en un elevat nombre de casos, sense rebre assistència mèdica. La qualitat de l’atenció de les persones grans residents i les condicions laborals de les persones treballadores que les atenen han fet saltar les alarmes sobre la necessitat d’augmentar el control sobre les residències per assegurar una millor gestió, especialment en moments crítics. No s’ha d’oblidar que el 70 % de les places residencials són privades. És necessari analitzar la gravetat del que ha ocorregut amb la COVID-19 i mobilitzar totes les administracions públiques per canviar l’actual model de residències, per evitar que no només es busqui el benefici econòmic, sinó fonamentalment el benestar de les persones usuàries.
Els sistemes públics de salut, dependència i serveis socials són elements essencials per a aconseguir envellir en condicions saludables i amb autonomia.
Davant els problemes que té el nostre col·lectiu, és de justícia que es tinguin en compte les nostres propostes en el desenvolupament de les polítiques públiques: una major dotació de recursos per a la millora del sistema de salut i dependència, el finançament de les pensions i el replantejament del sistema productiu i fiscal. Per això reclamem el següent:
- Les polítiques públiques en matèria de promoció de la salut són imprescindibles per garantir l’envelliment actiu, és imprescindible situar la despesa sanitària pública en, almenys, el 7,2 % del PIB. El finançament ha d’assegurar l’increment de la despesa en atenció primària fins al 25 % del total per aconseguir acostar a la població els serveis sanitaris.
- Les persones grans preferim envellir a casa nostra, però un dels principals problemes és l’accessibilitat a les nostres pròpies llars, perquè a tot l’Estat hi ha al voltant de 5 milions els edificis que no compten amb ascensor, a més d’altres barreres arquitectòniques, per la qual cosa uns 1,8 milions de persones no tenen la possibilitat de sortir de casa seva. També cal impulsar l’atenció domiciliària a les persones dependents, així com reforçar els centres d’atenció diürns i nocturns. Per articular el model residencial que volem, és necessari tenir protocols de com s’han de cuidar les persones usuàries de les residències. És imprescindible la vigilància per les administracions públiques competents amb l’objectiu de garantir que es compleixen les condicions recollides en la llicència de funcionament de les residències.
- S’ha d’impulsar una llei integral dels drets de les persones grans. Aquesta llei ha de garantir la protecció específica de les persones grans i ha de tocar els àmbits de la salut, l’habitatge, la protecció social i econòmica, la protecció jurídica, l’accés a la cultura i l’oci, la no discriminació per raó d’edat o sexe, la visibilitat i la participació activa de les persones grans en tots els àmbits de la societat. En definitiva, una llei que protegeixi i impulsi la idea de l’envelliment actiu.
- La posada en marxa del Pla de xoc del sistema de dependència 2021-2023, subscrit el gener de 2021 per CCOO, UGT, CEOE, CEPYME i el Ministeri de Drets Socials, incloïa un compromís d’augment del finançament estatal en 3.600 milions d’euros fins al 2023. Tot i que s’està complint el compromís de finançament per assegurar la millora de determinats indicadors de qualitat del SAAD com la qualitat de l’ocupació dels professionals que presten els serveis, la reducció de la llista d’espera, el reconeixement prioritari de serveis professionals enfront de prestacions econòmiques, etc., no estem d’acord que el Ministeri de Drets Socials no hagi vinculat la condicionalitat d’aquesta millora de finançament a l’augment de la qualitat de l’ocupació, ni tampoc que l’Acord d’acreditació de centres i serveis renunciï a adoptar mesures contundents de millora de les condicions laborals abans que finalitzi l’any 2023. I encara llavors, condiciona les escasses mesures a un nou i addicional increment de finançament.
- Estem en una crisi energètica i alimentària, amb fortes pujades dels preus en aquests béns essencials, que fa que milers de treballadors i treballadores, de pensionistes i jubilats, tinguin problemes per a arribar a final de mes. Per això sol·licitem que s’abaixi el preu dels serveis essencials i volem aconseguir un repartiment equilibrat entre totes les rendes, incloent els beneficis empresarials.
- Cal continuar garantint el sistema públic de pensions. Per això és important la garantia de revaloració de les pensions segons la mitjana de la pujada de l’IPC de desembre a novembre, que s’hagi eliminat el factor de sostenibilitat, pel qual les futures pensions perdien poder adquisitiu, i que l’Estat assumeixi les polítiques d’interès general (ocupació, igualtat, suport sectorial, etc.). En resum garantir pensions dignes, suficients i sostenibles, tant per a nosaltres com per als futurs pensionistes. No podem oblidar que la desigualtat salarial entre homes i dones es reflecteix clarament en la bretxa que existeix en les pensions, tant pel tipus de pensió com per la seva quantia, col·locant les dones en una posició pitjor que la dels homes, per la qual cosa seguim insistint en que cal solucionar aquesta situació que les afecta tan negativament.
- És urgent actualitzar l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (l’IRSC), que porta congelat des del 2010, ja fa 12 anys. El context inflacionari fa encara més urgent abordar l’increment d’aquest indicador per frenar l’augment de la desigualtat entre aquelles persones més vulnerables. L’actualització de l’IRSC hauria de ser automàtica per situar aquest indicador en tot moment en el llindar de la pobresa.
- Cal reformar el sistema de formació de preus del mercat de l’electricitat per limitar els beneficis extraordinaris de les companyies elèctriques, i garantir un major control públic d’algunes de les activitats d’aquest sistema elèctric. Una gran part dels països de la UE tenen empreses generadores d’electricitat en les quals el capital és públic en part o totalment, reivindiquem aquestes mateixes condicions pel nostre país.
- Cal revisar els criteris d’accés al bo social tèrmic, perquè aquest cobreixi més col·lectius en situació de pobresa energètica, simplificant-ne la càrrega burocràtica i facilitant-ne les gestions per poder acollir-s’hi.
- Es necessita assegurar una estructura fiscal justa i eficient que permeti assumir la inversió social necessària que ens acosti a la mitjana dels països europeus del nostre entorn per assegurar vides dignes i una major cohesió social.