Presentació del llibre ‘L’últim bosc(h)/El último bosque’ d’Esteve Bosch de Jaureguizar
10 de desembre 2025, 17.30 h
Espai Assemblea
CCOO de Catalunya
Via Laietana, 16
08003 Barcelona
Acompanyaran a l’autor:
Miguel Ángel Vázquez, editor de La Imprenta
José Antonio Rodríguez, violinista
Pinel & Pinel, cantautors
Xavi Romero i Ricard Romero, guitarra i acordió
Eduard Comalada, director de la Coral i violoncel
Robert Gobern, actor
I l’actuació de la Coral Roig Encès
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar.
(Antonio Machado)
A mesura que s’avança per la vida t’adones que no existeix la veritat suprema. A mesura que avanço per la vida m’adono que, si finalment existís, no en seria jo el propietari. A mesura que he anat avançant per la vida he anat comprenent cada vegada més el meu pare, amb els seus encerts i, sobretot, en les seves errades, per molt que aquestes marquessin d’una manera important la vida familiar, la còmoda vida familiar que vaig tenir fins l’adolescència.
Moltes vegades es confon i, en lloc de voler que ens demanin perdó s’hauria de donar comprensió a qui creiem que s’ha equivocat. Personalment penso que creure que mereixes que et demanin perdó és un gest d’arrogància important, que passaria a ser d’important generositat si en lloc de creure això el que es fes fos oferir comprensió.
Demanar o oferir, només es tracta d’això mentre s’intenta sobreviure al camí.
A mesura que he anat avançant pel meu camí, tot menys recte, he comprès més el del meu pare. Vaig tenir la sort de poder-li dir encara en vida. Ara vull fer-ho en aquest llibre.
Pare, miro enrere i somric i li faig l’ullet al camí que tantes vegades haguéssim volgut canviar-te.
Pare, les empremtes que vas deixar al teu camí estan en mi.
Pare, les empremtes que vas deixar en mi estan en cadascuna de les esteles del mar de Palamós.
L’últim bosc(h)/El último bosque és un passeig dolç a través dels records d’infantesa de l’Esteve Bosch de Jaureguízar al Palamós que ja no existeix. Amb la mort del pare com a detonant del poemari, l’autor pren consciència de ser l’últim Bosch de la seva línia genealògica i, mitjançant un joc de paraules, es transfigura en un bosc ple de vivències i records com a arbres que conviden a seure sota la seva ombra a contemplar. Escrit originalment en català i presentat en edició bilingüe en català i castellà, el poemari recull una mirada i uns horitzons que lluny d’acomodar-se en una nostàlgia paralitzant, impulsa i arrela les lluites del poeta en el present.
El dimecres 10 de desembre, a quarts de 6 de la tarda, un munt d’amics de l’Esteve l’acompanyaran en la presentació que farà del seu darrer poemari a l’Espai Assemblea. Músics i cantants, cançons i poemes, intentaran fer-vos arribar tot el que al poeta ha inspirat escriure aquests versos dedicats al seu pare i al seu poble. Un fantàstic conductor de l’acte, l’editor del llibre i la Coral Roig Encès posaran la cirereta.