L’informe presentat per les CCOO, demostra que l’accés a la universitat pública a Catalunya no és un concurs pur de mèrit individual. Les dades de les persones sol·licitants mostren que les persones provinents de famílies amb estudis superiors i ocupacions professionals qualificades estan sobrerepresentats sobre el total, tenen més idiomes, no necessiten treballar, i ho tenen millor per poder triar estudis sense que la nota de tall o la distància al centre siguin un obstacle.
Les persones provinents de famílies amb menys capital cultural (mares i pares sense estudis, de classe treballadora) són minoria entre els que sol·liciten plaça, i quan ho fan, parteixen amb desavantatges estructurals (menys orientació familiar, menys recursos per a idiomes, més necessitat de treballar).
La universitat pública presenta una obertura formal a tota la societat, però no es tradueix en una igualtat real d’accés: l’accés a la universitat i la trajectòria educativa està fortament condicionat pel capital familiar.
Si creuem aquestes dades amb les de les notes PAU per comarca, veiem que el codi postal i la comarca de residència són predictors claus de l’èxit. Les zones amb població de renda més baixa obtenen de mitjana pitjor notes PAU. L’origen socioeconòmic familiar ho explica gairebé tot. L’estudiantat d’aquestes comarques parteix amb una penalització implícita que pot arribar a equivaldre perdre l’oportunitat d’accedir a certs graus molt sol·licitats.
Calen accions immediates i avaluables per reforçar les polítiques d’equitat educativa, per millorar els sistemes d’orientació acadèmica i reduir les barreres econòmiques i culturals d’accés. Algunes possibles correccions al sistema, poden ser les bonificacions socials per renda o per zona degradada (model del País Basc), donar suport preventiu promovent acadèmies gratuïtes de reforç en centres crítics, estudiar l’origen socioeconòmic i monitorar la desigualtat, reservar un contingent de places per alumnat amb renda més baixa trencant la falsa meritocràcia pura, entre d’altres.
El sistema universitari públic català falla com a redistribuïdor: genera exclusió social en comptes d’inclusió. Sense una intervenció estructural les famílies amb menys renda queden atrapades en precarietat educativa/laboral. Calen reformes del sistema per convertir-ho en motor real de cohesió social.
Entre altres reformes, Juan Montesinos Andrade, responsable de polítiques universitàries de CCOO Educació ha destacat que “les PAU no és el model que es fa a Europa, a Catalunya 1 de cada 3 que prové de les PAU queda fora de la Universitat pública” tot afegint que “estressen a tot l’estudiantat i només serveixen per repartir unes poques places a uns graus concrets”.
Uneix-te al grup de WhatsApp