L’economia millora però no per a tothom
Les dades macroeconòmiques segueixen consolidant un període de creixement extraordinari de l’economia espanyola i catalana en comparació amb el nostre entorn europeu. La previsió de creixement del PIB per a 2024 a Catalunya en un 2,7 % segons el Govern de la Generalitat i a Espanya en un 3 % segons Funcas d’acord amb la Unió Europea.
L’evolució dels salaris a Espanya mostren un creixement al voltant del 4 %, per sobre de la inflació, que de mitjana ha estat fins a novembre del 2,8 %, índex que es fixa per la revalorització de les pensions. Els salaris recuperen tímidament poder adquisitiu sobre les dades agregades de preus, però si analitzem on la majoria de la gent ha de fer front a la tensió dels preus de la cistella de la compra que necessiten, veiem com els aliments i l’habitatge han tingut un impacte que ha castigat més la falta de poder adquisitiu per garantir les necessitats bàsiques d’una part important de la classe treballadora. Els aliments porten un acumulat del 40 % d’increment als darrers 4 anys i l’habitatge només enguany ha incrementat per sobre de l’11 %.
La desigualtat es redueix, si mirem l’índex del coeficient Gini, que mesura de 0 a 100 el nivell d’ingressos de la població. Veiem com a Espanya des de 2017 fins a 2023 s’ha reduït des del 34,1 fins el 31,5, 2,6 punts. Però això no significa que la situació de vulnerabilitat s’hagi corregit i, en canvi, comprovem que el perill de l’exclusió social s’ha incrementat. La taxa AROPE, que evalua els indicadors sobre els riscos de pobresa, indica que del 2022 al 2023 s’ha incrementat 0,5 punts el risc de pobresa, passant del 26 % al 26,5 % de la població, aproximadament 240.000 persones més només en un any.
L’economia va bé, però no garanteix prou rendes per a tothom. Aquest és el forat per on la dreta i la ultradreta aprofiten per trobar un nínxol de vots entre les persones que no veuen en el sistema la solució a les seves necessitats. Aquest és el camp de batalla política per les esquerres. Donar certeses sobre les condicions materials de vida de la gent. Tenir prou salaris per fer front a preus raonables de les necessitats bàsiques a la vida.
Per això són importants els convenis signats a la química o les càrnies. Per això és important mobilitzar-se pels convenis d’acció social o de servei a domicili. Per això el sindicat ha d’enfortir la reivindicació i la mobilització a la negociació col·lectiva, fer-nos forts a la disputa de la renda. Per corregir les desigualtats i oferir un horitzó a la majoria.
L’habitatge, una prioritat per la lluita de classes
Però la batalla per una renda suficient no només s’ha de desenvolupar en la millora dels ingressos per la via de millors salaris o pensions. També en la regulació i intervenció dels preus de l’habitatge.
Avui l’habitatge és un dels principals problemes de la societat per garantir viure amb suficiència econòmica. Les anàlisis que hem fet des de CCOO de Catalunya sobre la situació de l’habitatge al país indiquen que l’especulació immobiliària ha privat la majoria de la ciutadania d’un habitatge digne a un preu raonable.
El sindicat defensem que no es pot dedicar més del 30 % dels ingressos al pagament de l’habitatge si volem viure amb dignitat. Aquesta realitat es veu superada notablement. De mitjana la població requereix el 40 % dels ingressos per al pagament de l’habitatge i el jovent el 80 % dels seus ingressos per fer front al lloguer.
Seguim participant de la mobilització i teixint l’estratègia territorial. Millorarem la presència de la reivindicació per l’habitatge als centres de treball, les nostres federacions han d’incorporar-la a la seva tasca d’extensió i atenció a les empreses. I negociarem millores en els àmbits de concertació social. La ciutat de Barcelona i la seva taula de diàleg social ha començat a definir un esborrany d’iniciatives per ser negociades i concloure amb un acord en el curt termini.
L’habitatge és un dels punts principals de la lluita de classes d’avui dia.
La reducció de jornada i la pujada de l’SMI, claus en la situació actual del diàleg social
La negociació de la reducció de jornada cap a les 37,5 hores amb còmput anual ha arribat a la seva fi pràcticament. La CEOE ha decidit formalitzar la seva negativa a l’acord, que ja havia manifestat en la seva estratègia dilatòria per tal d’evitar la implementació per llei a l’Estatut dels Treballadors.
El Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat a consulta pública la redacció de la proposta de llei i ha començat a compartir documents amb el sindicat per tal de tancar un acord amb nosaltres. La negociació gravita en la reducció de jornada, el sistema de control horari i la desconnexió digital.
El sindicat ha començat una ronda de contactes amb els socis d’investidura per tal de constatar una majoria suficient al Congrés. Ha començat amb els partits d’Euskadi, EH Bildu i PNB i seguirà amb ERC, una vegada surti escollida la nova direcció, i amb Junts.
El PSOE no està gaire còmode amb una negociació bilateral que pot tensionar la posició de Junts deixant fora la CEOE. El PSOE té com a prioritat tirar endavant els pressupostos generals i necessita el suport de Junts. La velocitat a la tramitació de la llei ha d’acoplar-se a la necessitat de trobar consensos amb la majoria parlamentària, però sense deixar d’exercir la pressió evitant un “cepillado” de la llei que malbarata la reducció efectiva de la jornada.
En aquest sentit, el sindicat ha de preparar-se per mobilitzacions que acompanyin aquesta fase final per assolir la reducció de jornada i a la vegada trobar consens entre les majories que la fan possible al tràmit parlamentari.
El ministeri també ha iniciat el procés per incrementar l’SMI. El grup d’experts ha plantejat que per tal de mantenir el poder adquisitiu ha de pujar un 2,8 %, la mitjana de la inflació. El sindicat defensem un increment superior al voltant del 5 % que significaria mantenir les ràtios dels increments dels salaris per tal de complir amb la Carta Social Europea.
Però també volem negociar la modificació reglamentària que asseguri que l’increment es produeix en tots àmbits eliminant la capacitat d’absorció de 18 diferents conceptes salarials, com es produeix en alguns sectors i activitats econòmiques.
El diàleg social en aquests dos aspectes estan en fase final, però no es pot donar per fet. Cal seguir tensionant la posició dels treballadors i treballadores rere les propostes que són estratègiques per reduir les desigualtats.