La darrera catàstrofe climàtica ha afectat diferents parts de la costa Mediterrània i les províncies de Cadis i Albacete. Màlaga, Tarragona i sobretot el País Valencià han patit les conseqüències d’un fenomen atmosfèric en forma de fortes tempestes que han provocat riuades devastadores al territori provocant la mort de més de 200 persones i pèrdues materials, d’habitatges i de vehicles de milers de famílies, així com la destrossa d’infraestructures de tota mena, en la zona de València.
La gestió de l’emergència ha estat un caos. El govern de la comunitat va reaccionar tan tard que el desastre ja s’havia produït i va mostrar la seva incompetència per reaccionar de manera immediata a donar suport a les zones afectades, enredant-se en un marc de competències administratives, retardant l’arribada de l’UME per les tasques de cerca de persones desaparegudes. Una acció negligent que ha de tenir
conseqüències polítiques i judicials. La ciutadania ha sortit en massa en dues ocasions al carrer per demanar la dimissió de Mazón i del seu govern.
La solidaritat del poble ha estat l’altra cara de la moneda. Dins d’un mar d’indignació, que es va evidenciar amb la visita oficial del president del Govern i del Rei, la gent s’ha bolcat en massa a les tasques de neteja i cerca de persones desaparegudes. Una societat viva encarna els valors de la fraternitat en casos d’emergència. L’organització dels milers de voluntaris ha estat una tasca difícil que també ha trobat les mancances del govern autonòmic i les dificultats dels governs municipals per donar resposta als milers de persones que han estat als diferents pobles col·laborant en la neteja.
I aquesta expressió de solidaritat ha tingut el punt negre amb el paper de referents a les xarxes de la ultradreta, que hi ha utilitat l’estratègia de la mentida i les notícies falses per confondre la ciutadania amb l’únic objectiu de fer responsable el govern espanyol de la catàstrofe i la seva gestió. Una ofensiva reaccionària que ha tingut efectes inicials, amb el lema “el poble només salva el poble”, que han estat corregits posteriorment amb la intervenció de milers de servidors públics, que han demostrat que són imprescindibles per reconstruir la devastació al territori i donar solucions a les persones afectades. El poble sense les estructures d’un Estat no es pot salvar sol.
El sindicat ha pactat l’escut social per protegir les persones afectades en el marc laboral i ha traslladat una proposta per la reconstrucció de la zona, a més de la planificació estructural del territori per evitar desastres futurs.
A Catalunya la DANA ha afectat a Tarragona dues vegades obligant les autoritats a decretar l’emergència i la restricció de la mobilitat i l’activitat econòmica. En aquest sentit, des de CCOO hem estat des del primer moment treballant amb el Govern per concretar l’afectació a les empreses i el nivell de restricció garantint activitats essencials amb plena seguretat.
També des de la unió intercomarcal de Tarragona en coordinació amb la direcció nacional, hem garantit la seguretat de l’activitat sindical als locals i dels nostres delegats i delegades amb una capacitat de reacció molt ràpida, que ha estat molt ben valorada per l’actiu sindical al territori. L’aprenentatge de la pandèmia ha facilitat la gestió de la crisi gràcies a les metodologies que anem incorporant a la gestió interna i organitzativa.
Per altra banda, també vam posar a disposició de l’organització al País Valencià reforç telefònic i telemàtic per atendre consultes, així com un equip d’assessorament si calia, en coordinació amb la Confederació. Una acció que ha estat molt ben acollida per les companyes i companys, que en un moment d’angoixa han percebut la fraternitat de les CCOO més enllà del seu territori.