El dictador va morir al llit, però la dictadura va morir al carrer. L’Espanya democràtica la devem a la convicció, la tenacitat i la capacitat de sacrifici d’infinitat de persones anònimes de tot el país.
Va ser un camí ardu i perillós en què molts compatriotes van perdre la llibertat o fins i tot la vida. També va ser un temps ple de generositat i entusiasme on centenars de milers d’espanyols van demostrar que eren capaços d’unir-se, pensar i actuar d’allò més bé. Aquesta sèrie tracta d’aquests homes i dones.
Impulsat per Nicolás Sartorius i Fernando Galindo, el documental de sis episodis, intenta explicar a RTVE que la Transició no va ser una mera qüestió dels polítics, sinó que va ser impulsada per la mobilització social. En l’elaboració de la sèrie l’Arxiu Històric de CCOO de Catalunya ha estat una de les fonts clau per extreure la documentació, i també va col·laborar en la redacció del guió i el projecte dirigit per Sartorius.
L’objectiu és divulgatiu, però també pedagògic. D’una banda, intenta suplir l’absència de continguts formatius sobre la Transició i la recuperació de la democràcia a nombroses escoles del país. A més, intenta fer front al revisionisme històric que, fins i tot, ha arribat a les institucions de la mà de forces d’extrema dreta com VOX que, tal com assenyala Sartorius, “diuen que el franquisme era una mena de meravella”. L’obra transita de les universitats a les vagues de les grans fàbriques però també de les dissidències democràtiques dins de l’Exèrcit, el camp, les lluites veïnals, el feminisme o fins i tot els moviments LGTBIQ+. «La ignorància del que va passar és tan abismal que entenc l’interès. Ningú sap, per exemple, que durant la Transició hi va haver morts, vagues o que el metro de Madrid es va haver de militaritzar», rememora Sartorius.
Pots veure la sèrie aquí