En aquest món complex, Espanya és una de les economies amb millor estat de salut del món, amb un ritme de creixement que l’any 2024 ha suposat un increment del PIB del 3,2 % (a Catalunya, el 3,6 %), amb un rècord de persones ocupades de 21,8 milions de persones (a Catalunya, 3.855.900 persones ocupades) i una taxa d’atur del 10,6 %, que ha tornat a nivells del 2007 (a Catalunya, el 7,87 %). Aquestes dades reflecteixen que les reformes laborals, socials i econòmiques que l’acció política d’un govern d’esquerres, però sobretot l’acció concertada pels diferents acords del diàleg social entre sindicats i patronals, han estat del tot encertades i d’èxit inqüestionable, per molt que els dogmàtics liberals vulguin abraçar les teories terraplanistes. Si mirem, però, les enquestes sociològiques d’opinió de la ciutadania, sembla que vivim en una altra realitat.
La percepció de la ciutadania no incorpora aquest model econòmic d’èxit, fet que es produeix per dos factors. El més rellevant és que encara cal encetar un seguit de reformes que posin fi als principals factors de desigualtat i pobresa que provoquen que a milions de persones no els arribin les bonances econòmiques del país. Polítiques d’habitatge, reforç de les polítiques de contractació pública per posar fi a les vetes de precarietat laboral que afecten tots els serveis d’atenció a les persones, majoritàriament dones, polítiques laborals per enfortir les unitats de negociació col·lectiva, incentivant la força jurídica del conveni i la sindicació per fer complir els acords en un teixit empresarial caracteritzat per la petita empresa.
I, per descomptat, enfortir els pilars del benestar, especialment en salut i educació pública, i la configuració d’un nou sistema nacional de cures. També cal un nou sistema fiscal que incrementi la capacitat de recaptació tributària amb l’objectiu d’arribar a la mitjana de recaptació de la UE, millorant les ràtios de contribució al sistema i incrementant la progressivitat fiscal, gravant més qui més guanya, però, sobretot, incrementant els tributs a les rendes que no provenen del treball, les rendes del capital.
El segon factor de la percepció ciutadana conforme hi ha una realitat diferent dels indicadors econòmics i del mercat de treball és el soroll polític d’una confrontació ideològica i de la irrupció de la mentida com un element de distorsió, que, des de l’arribada de Vox a les institucions, està contaminant el panorama polític. El més greu és que del discurs contaminat hem arribat a la distorsió sobre els tràmits legislatius als parlaments. Un cas paradigmàtic ha estat la llei òmnibus, que va caure per pur tacticisme parlamentari i que va posar en risc l’escut social, format per la pujada de les pensions, els ajuts al transport públic o els ajuts per a les persones afectades per la dana, entre d’altres.
Una decisió que va provocar una convocatòria de mobilitzacions sindicals a tot l’Estat i que vam mantenir encara que els partits van esmenar les seves posicions veient el desastre que implicaven les seves decisions. I les vam mantenir per donar un missatge contundent contra aquesta manera de fer política, que impulsa l’antipolítica, aquella que tant anhelen els contraris a la democràcia i que, com hem valorat abans, irromp amb força a l’electorat del nostre país.
El sindicat ha enviat un missatge directe a les majories d’investidura i, específicament, a les esquerres. Davant de l’antipolítica, la defensa de la democràcia es garanteix amb la utilitat de les institucions i aquesta utilitat és desplegant tots els recursos disponibles per encetar les reformes legislatives necessàries, sense malbaratar ni un euro. Per això, demanem nous pressupostos a l’Estat i a Catalunya per millorar les condicions materials de la ciutadania i per defensar la democràcia des de la política útil, donant certeses i acompanyant el fort creixement econòmic, que es tradueix en més força del treball, amb millores de rendes per a la majoria, amb més ingressos (salaris, pensions, prestacions) i amb menys despeses (preus alimentaris, subministraments, transport i habitatge).