S’ha celebrat el Consell Nacional del 17 de Juny on s’ha constatat la fortalesa que tenim com a sindicat, amb cada cop més delegades i delegats i amb una afiliació de al voltant de 150.000 persones, però sobretot amb una altíssima capacitat de mobilització i de negociació, que ens fan ser la primera referència de la classe treballadora a Catalunya.
Cada cop som més delegades i delegats de CCOO.
Estem en un procés de creixement històric de la base de delegats: Actualment, CCOO compta amb més de 25.693 delegats i delegades triats als centres de treball. Si es compara amb el període 2015-2020, on la xifra es mantenia entorn dels 21.000, l’organització ha experimentat un creixement superior al 21%.
Tenim una representativitat global que ja frega el 40%, fita a la que volem arribar durant el proper període de concentració d’eleccions sindicals. A més, els darrers mesos hem incrementat el diferencial respecte al segon sindicat en nombre de delegats i delegades, la UGT. Aquest èxit ha estat gràcies a una bona planificació i a la feina de molta gent i també al fet de prioritzar recursos econòmics i humans per a assolir aquests bons resultats.
El múscul de l’afiliació com a motor d’autonomia
L’afiliació es manté com la font clau d’independència econòmica i política del sindicat. Seguim fregant les 150.000 persones afiliades, cada cop més persones paguen la «Quota Militant», la bona feina de la Federació de Pensionistes està fent que es redueixi la fuga d’afiliació un cop s’acaba la vida laboral, i estem aconseguint que alguns delegats i delegades bo afiliades s’afiliin. Igualment es treballa en una campanya d’afiliació per seguir mantenint les bones xifres d’afiliació.
El context internacional: inestabilitat i amenaces
Vivim en una cruïlla històrica on la inestabilitat global i geopolítica posa a prova les estructures del país: la situació al Pròxim Orient, amb l’eix EUA-Israel contra l’Iran, i mantenint el genocidi a Gaza; la Guerra d’Ucraïna, que segueix enquistada en el quart aniversari de la invasió russa; l’onada reaccionària a Europa i a nivell global que segueix avançant. Com a sindicat internacionalista hem de seguir denunciant la situació que vivim i seguir mobilitzant-nos al respecte.
Una economia i un mercat de treball que resisteix, amb incerteses
L’economia catalana mostra una situació paradoxal: resisteix sòlidament en un context global molt deteriorat. El conflicte a l’Orient Mitjà ha provocat el tancament de l’estret d’Ormuz , fet que ha disparat el barril de Brent per sobre dels 120 dòlars, encarint el transport i les rutes comercials. Malgrat la desacceleració global, el primer trimestre de 2026 s’ha tancat a Catalunya amb un creixement interanual del PIB del 2,9%, per sobre del 0,8% registrat al conjunt de la zona euro. Aquest creixement continua sostingut per la demanda interna i el consum de les persones treballadores. De fet, el mercat de treball es consolida com el pilar central de l’economia, el bon resultat de la reforma laboral i pujada del SMI ha generat estabilitat i qualitat.
Hem protagonitzant un període de grans acords institucionals i de negociació col·lectiva
L’acord de país per a l’educació. Suposa un increment de 2.000 milions d’euros per al sistema educatiu públic català (sobre un pressupost total de 8.000 milions). Es tradueix en una millora de les condicions laborals dels docents i el personal educatiu i aporta partides vitals per al desplegament de l’escola inclusiva. Aquest èxit només ha estat possible gràcies a la centralitat de CCOO enfront d’altres sindicats corporatius que prefereixen un tacticisme que se’ls ha escapat de les mans.
Equiparació salarial en el sector de serveis socials: l’’acció sindical decidida ha servit per avançar en la dignificació de sectors històricament precaritzats i altament feminitzats, assolint acords per a l’equiparació salarial de les treballadores dels serveis socials. CCOO es compromet fermament a incloure-hi les professionals del Departament d’Igualtat i Feminisme que atenen de primera mà les dones víctimes de violències masclistes i que havien estat inicialment excloses.
El conveni de recerca de Catalunya: fruit d’una lluita sostinguda en el temps que va començar l’any 2012, s’ha assolit per fi un preacord per al Conveni de Recerca de Catalunya, formalitzat el passat 29 de maig després de més de 80 complexes reunions de negociació. CCOO, com a força de referència indiscutible en aquest sector de l’R+D+I amb uns 270 delegats i delegades (prop del 50% de la representació) , ha estat el motor clau per arribar a l’acord.
Victòries en l’àmbit judicial: el cas Marfina Bus. Els tribunals han donat la raó a CCOO declarant injustificada la modificació unilateral de condicions de treball que l’empresa va aplicar el 2025 i ordenant la restitució total de tots els drets previs. Suposa un precedent històric: Bloqueja la pràctica d’empreses privades que guanyen concursos públics amb baixes temeràries i després pretenen carregar el cost retallant de forma repressiva les condicions de treball de la plantilla.
Som un sindicat caracteritzat per una gran capacitat de mobilització
L’Assemblea de Delegats i Delegades de Cornellà (16 d’abril): sota el lema “Salaris, sostre i drets. Aturem l’onada reaccionària”, el sindicat va fer una demostració massiva de poder de convocatòria reunint prop de 2.500 delegats i delegades a Cornellà, combinant una potent posada en escena amb discursos d’un clar contingut reivindicatiu.
Ofensiva contra els ERO: hi ha un increment significatiu d’ERO entre gener i abril (95 expedients que han afectat 2.977 persones, un 36,4% més que l’any anterior) amb casos durs com Quality Espresso o EGO Appliance Controls. L’acció sindical decidida i les mobilitzacions han aconseguit reduir l’abast de les mesures inicials i millorar substancialment les condicions de sortida de les persones treballadores.Entre els casos més destacats cal esmentar els de Nissan, Nestlé España, Ficosa, Cartonajes Internacional, Bekaert Textiles Spain, PepsiCo, Cobega Embotellador.
El conflicte del «0-3»: En la campanya «03! en moviment», CCOO s’ha negat a signar el darrer Conveni Col·lectiu de Centres d’Assistència i Educació Infantil per considerar que perpetua salaris baixos i llargues jornades, activant un calendari contundent de protestes i vagues.
La lluita per convenis dignes. Davant situacions de bloqueig en la negociació, pèrdua de poder adquisitiu o incompliments de conveni, hem fet sentir la nostra veu per reivindicar drets i millores. Hi ha un bon llistat de casos: BBVA Technology (vaga contra la congelació salarial); Bymycar (vaga per les condicions salarials); Groundforce (vaga indefinida per l’incompliment del conveni); AEMET (mobilitzacions per més ocupació pública i millores en les condicions); Inovyn Martorell (reivindicació d’inversions i ocupació estable); Mobile World Congress (MWC) 2026 (accions de protesta contra la precarietat, salaris baixos del personal de la fira); Vítaly (mobilitzacions pel bloqueig de la negociació); BSM (vaga per exigir el compliment del conveni); Nidec (vaga indefinida per exigir un pla industrial de futur); Sector d’Acció Social (vaga el 5 de març pel bloqueig del conveni); Estacions de Servei (vaga estatal pel bloqueig del conveni); Atenció Domiciliària (mobilitzacions i defensa jurídica del VI Conveni); Sector Metall de Tarragona (concentració pel desbloqueig del conveni); Sector Consignació de vaixells de Barcelona (mobilitzacions pel bloqueig patronal9; Servei d’emergències 061 (vaga per denunciar precarietat i discriminació); Sanitat (concentració davant la Generalitat el Dia Mundial de la Salut per reclamar millores al sector; Entitats bancàries (concentracions contra la pressió per objectius comercials).
La lluita pel dret a l’habitatge: el passat 4 de juny, en el marc de les protestes estatals, la CONC va organitzar una «metrada» i repartiment d’informació, introduint la campanya per l’habitatge digne i la regulació dels preus dels lloguers directament a l’interior dels centres de treball.
I com cada any hem estat amb moltíssima activitat en les principals fites del calendari mobilitzador:
- 8 de Març (Sindicat Feminista): CCOO va liderar l’organització de 23 actes reivindicatius arreu de Catalunya per visibilitzar la bretxa salarial i defensar la igualtat real de gènere.
- 28 d’Abril (Seguretat i Salut): Amb la campanya “Tu també has anat a treballar malalta? Tenim el remei”, es va aconseguir mobilitzar les plantilles per tombar el relat patronal sobre l’absentisme laboral.
- Primer de Maig: Sota el lema “Pau, salaris i sostre”, les manifestacions van aconseguir articular amb èxit les reivindicacions laborals i d’habitatge a totes les capitals i comarques catalanes.
Tenim per davant cites importants com la celebració de la 35a Escola d’Estiu (6 i 7 de juliol) dedicada a combatre l’auge de l’extrema dreta , i l’acte polític del 50è aniversari de l’Assemblea de Barcelona (9 de juliol), data fonamental de la història del sindicat com a força vertebradora dels drets democràtics i socials de Catalunya.