En espera de conèixer tots els detalls, CCOO de Catalunya celebrem la nova proposta d’acord de finançament que pot aportar prop de 4.700 milions d’euros més per a Catalunya, tot garantint tant la singularitat com el principi d’ordinalitat que sempre hem defensat.
Considerem que aquest pot ser un gran pas endavant per assegurar l’autonomia financera i la millora del finançament dels serveis públics, que arrosseguen dècades d’infrafinançament, i demanem a totes les forces polítiques que finalitzin la negociació i l’acabin aprovant al Congrés dels Diputats. Portem molts anys esperant una proposta d’acord d’aquestes característiques i seria una gran oportunitat perduda no fer els esforços suficients perquè aquesta proposta tiri endavant, amb les esmenes que es puguin negociar.
Fa molts anys que CCOO denunciem que el sistema de finançament català presenta dèficits importants que afecten la qualitat dels nostres serveis públics i la inversió necessària en infraestructures i equipaments. Hem denunciat que el sistema actual és insuficient per finançar les competències que té Catalunya; és poc transparent i genera un debat constant sobre la xifra real del dèficit; dificulta l’autonomia financera i la responsabilitat fiscal, i genera problemes d’equitat amb una distribució del finançament que suposa que les comunitats que més aporten al sistema finalment són les que acaben disposant de menys recursos per capita per respondre a les necessitats de serveis públics.
CCOO de Catalunya sempre hem defensat que cal avançar en un sistema fiscal més just, tant des de la perspectiva de la progressivitat fiscal com des de la perspectiva del finançament de les comunitats autònomes que estan assumint competències clau del nostre estat del benestar.
Cal incrementar els recursos del sistema, amb reformes fiscals que impactin sobre les grans fortunes, el patrimoni i els grans beneficis empresarials, equiparant la pressió fiscal espanyola a l’europea. Alhora, cal distribuir millor els recursos sota la màxima que a igual esforç fiscal ha de correspondre una similar prestació de serveis públics per a tots els ciutadans i ciutadanes, amb independència del lloc on resideixen.
Considerem que l’acord anunciat i la forma en què s’hi ha arribat respon a allò que sempre hem defensat: que l’acord específic per a Catalunya s’havia de sustentar en la negociació bilateral amb l’Estat, sense excloure que també es produeixin negociacions multilaterals. La Constitució no descarta que dins del sistema comú puguin establir-se previsions singulars. Un model de major responsabilitat fiscal és plenament constitucional si s’ofereix a totes les comunitats autònomes que ho desitgin.