Comissions Obreres celebrarà el matí del pròxim 9 de juliol un acte per commemorar els cinquanta anys de l’Assemblea de Barcelona. Ho farà molt a prop del lloc on va tenir lloc aquella fita fundacional, al Centre Cívic Cotxeres de Sants, amb l’assistència de desenes de persones que van participar en aquella assemblea i amb les intervencions, entre d’altres, del secretari general de CCOO, Unai Sordo.
Amb motiu d’aquesta commemoració, el sindicat ha reeditat en una publicació els discursos que Marcelino Camacho i Nicolás Sartorius van pronunciar en aquella assemblea de 1976, acompanyats d’un pròleg d’Unai Sordo, un article de Begoña San José, primera secretària de la Dona de CCOO, i un epíleg de Belén López, secretària general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya.
Va ser l’11 de juliol de 1976, una setmana després de la caiguda del govern tardofranquista d’Arias Navarro, quan Comissions Obreres va celebrar la seva primera assemblea d’àmbit estatal. Va tenir lloc a l’església de Sant Medir, al barri de Sants de Barcelona, i hi van assistir més de 600 delegats i delegades d’arreu de l’Estat. En aquell moment, però, CCOO encara era una organització il·legal. Marcelino Camacho va iniciar la seva intervenció amb aquestes paraules:
«Que les nostres primeres paraules siguin un record i un homenatge als treballadors assassinats, empresonats i represaliats pel feixisme, per la seva lluita per la llibertat sindical, les llibertats democràtiques i nacionals, i pels nostres drets i interessos de classe.»
Tot seguit va intervenir Nicolás Sartorius, que, en nom del Secretariat, va presentar una anàlisi de la situació política i social:
«Les causes de la caiguda del govern d’Arias són (…) en primer lloc, la lluita, la mobilització constant, enèrgica i sostinguda de milions de treballadors i treballadores i de ciutadans i ciutadanes de tots els sectors del país contra la congelació salarial, l’encariment de la vida i l’atur, així com contra la repressió, en defensa de les llibertats democràtiques, sense limitacions ni exclusions de cap mena. (…) La caiguda del govern ha estat una victòria dels treballadors i treballadores, del poble espanyol i de les forces democràtiques que s’han oposat als intents de perpetuar el franquisme sota altres formes.»
