No podem deixar de destacar que la lectura positiva que fem dels principals indicadors econòmics a casa nostra es fonamenta en un mercat de treball robust, que dona solidesa a l’economia i és la millor garantia de benestar per a les llars treballadores. Cal destacar que l’ocupació continua creixent, amb 3.800.000 persones ocupades actualment a Catalunya (70.000 persones ocupades més, en variació interanual, segons les dades de la darrera EPA). Idèntic creixement experimenta l’afiliació a la Seguretat Social, que continua en nivells històricament alts (3.771.723 persones afiliades a Catalunya de mitjana durant el mes d’agost i 21.189.402 al conjunt de l’Estat). D’altra banda, l’atur, amb una taxa del 9,4 %, gairebé dos punts per sota de la taxa estatal (11,3 %), també se situa en nivells històricament baixos, però amb dificultats creixents per reduir-se.
Cal insistir que, si la taxa d’atur està experimentant un cert repunt i trobant problemes per disminuir, és a conseqüència d’un increment de la població activa (fonamentalment a causa de la immigració que arriba al nostre país) així com per un atur estructural, format per persones en situació d’atur de llarga durada (tres quartes parts de les quals són persones majors de 45 anys), que cada cop costa més de reduir perquè requereixen un abordatge específic per part de les polítiques d’ocupació.
En aquest enfocament específic haurà de jugar un paper fonamental la prospecció, com a instrument per gaudir d’un millor coneixement del teixit productiu i dels sectors i, per tant, com a eina privilegiada per una millor connexió entre oferta i demanda. Per tant, cal destacar la recent publicació de l’informe de Prospectiva 2024, elaborat conjuntament per la Secretaria de Treball i Economia i la Fundació Paco Puerto.
Pel que fa als salaris, s’ha avançat molt en la negociació col·lectiva, però encara hi ha marge per a la millora. Segons les darreres dades disponibles de l’Enquesta trimestral de costos laborals, corresponents al segon trimestre de l’any, els salaris han crescut a Catalunya una mitjana del 3,4 %, per tant, per sobre de l’IPC, que es troba actualment al 2,4 %. Aquesta bona feina aconseguida amb l’acció sindical que portem a terme amb la negociació col·lectiva ens permet recuperar una part del poder adquisitiu perdut durant la pandèmia i la recent crisi de preus, tot i que això no és suficient. Entre els anys 2018 i 2023, el creixement dels salaris reals ha estat del 4 %, segons fonts de l’Observatori de Marges Empresarials. Aquesta situació contrasta amb l’increment acumulat de la inflació en el mateix període, un 17,74 %, i l’augment dels marges empresarials, que encara són més elevats i continuen creixent per sobre del nivell prepandèmic, incrementant el valor afegit brut real un 21,2 %, segons les darreres dades facilitades per l’Observatori Estatal de Marges Empresarials. Per tant, encara hi ha marge per disputar els salaris i continuar incidint en una recuperació salarial més acusada, que permeti la plena recuperació del poder adquisitiu perdut i que també ha de permetre encaixar perfectament la reducció de la jornada laboral màxima a 37,5 hores.
Els acords per a la gestió conveniada de la RGC i l’IMV, una eina per lluitar contra la pobresa
Les bones dades macroeconòmiques no ens poden fer oblidar que a Catalunya hi ha una quarta part de la població en risc de pobresa o exclusió social (24,4 % de la taxa AROPE per al 2023). Per aquest motiu, més enllà de les prestacions de caràcter contributiu, les de caràcter no contributiu també juguen un paper important dins el sistema de protecció social per tal de garantir ingressos mínims a aquelles persones en situació de major vulnerabilitat. En aquest context, celebrem els avenços en la gestió de les dues principals prestacions de caràcter no laboral que garanteixen ingressos mínims: la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’ingrés mínim vital (IMV). El principal avenç és el recent conveni, publicat la primera setmana de setembre, d’assumpció de la gestió de l’IMV per part de la Generalitat de Catalunya, que garanteix la transferència a l’àmbit català de la gestió d’aquesta prestació (sol·licitud, reconeixement de la prestació i gestió de reclamacions), tot i que continuarà finançada per l’Estat. Aquesta és una oportunitat immillorable perquè les dues prestacions siguin realment complementàries i es racionalitzi la seva gestió, apropant-la encara més a les persones beneficiàries.