La secretària general de la CES va assistir al Fòrum Internacional per la Pau, que commemora exactament cinquanta anys de la signatura dels Acords de Hèlsinki. Aquest és el discurs que va pronunciar:
«Companys, amics en pau,
És un honor parlar amb vosaltres avui al Fòrum Internacional per la Pau 2025. Soc aquí no només com a representant del moviment sindical europeu, sinó com a part d’una família global compromesa amb la justícia social, la dignitat i la pau per a tots els treballadors.
Avui som aquí perquè el món es troba en una cruïlla. La guerra, l’autoritarisme, el col·lapse mediambiental, la desigualtat econòmica i l’erosió de les normes democràtiques convergeixen per amenaçar la idea mateixa de pau tal com la coneixem. En cadascuna d’aquestes crisis, són els treballadors —les nostres germanes i germans— els que més pateixen. Ja sigui a Ucraïna o a Gaza, els treballadors paguen el preu de la guerra amb les seves vides, comunitats destrossades i futurs robats.
La nostra demanda: seguretat comuna. I per això ens preguntem: què és la pau?
La pau no és només el silenci de les armes. No és l’absència de violència. La pau és la presència de justícia social. És la presència de drets. És la capacitat de viure lliure de por, amb dignitat, amb seguretat i amb veu.
Com a sindicalistes, aquests són els mateixos valors que defensem. No només a les sales de juntes, no només als llocs de treball, sinó també a les zones de guerra, als camps de refugiats, als parlaments i als carrers. El nostre moviment —sovint invisible, però sempre resilient— ha tingut un paper essencial en la construcció de la pau a través de continents i generacions.
I és per això que la CES va llançar la iniciativa Sindicats per la Pau, una nova acció liderada pels afiliats que es basa en els fonaments de la solidaritat, el diàleg i la justícia social. Una iniciativa que diu clarament: no som només negociadors, som constructors de pau.
«Per què els sindicats?», us preguntareu, quin paper tenen els sindicats en la recerca de la pau?
La nostra resposta és senzilla. Perquè la pau sense justícia social és insostenible. Perquè la democràcia sense treball decent és fràgil. I perquè la reconstrucció sense la veu dels treballadors sempre fracassarà.
Sabem per la història —des de Sud-àfrica fins a Irlanda del Nord, des de Colòmbia fins als Balcans— que els sindicats han ajudat a superar les divisions, han donat suport als acords de pau i han tingut un paper vital en la reconciliació nacional. Lluitem per llocs de treball, sí, però també lluitem per la inclusió, la cohesió i la dignitat humana.
Unim persones de diferents àmbits ètnics, religiosos i polítics. Promovem la negociació per sobre de la violència, el diàleg per sobre de la divisió i l’esperança per sobre de l’odi. I sabem que quan els serveis públics són forts, quan la feina és decent, quan es respecten els drets, és menys probable que els conflictes arrelin.
Estem orgullosos que Sindicats per la Pau comenci amb principis, no amb posicions. Els nostres afiliats no sempre estan d’acord en tots els assumptes geopolítics, i això està bé. Però estem units en la creença que la pau s’ha de basar en:
- Justícia social i inclusió
- Respecte pels drets humans i laborals
- Multilateralisme i dret internacional
- I un reequilibri dels recursos, de la militarització a una inversió pública significativa
Rebutgem la idea que el futur d’Europa s’hagi de construir només sobre la preparació militar. La UE té una política de seguretat i defensa, sí. Però on és la política de pau? On és la inversió en diplomàcia, en reconstrucció, en diàleg?
També hi ha d’haver una narrativa de pau europea, i els sindicats han d’ajudar a donar-li forma.
La iniciativa Sindicats per la Pau no són només paraules, sinó acció. Es basa en objectius clars i pràctics:
- Defensant el dret a organitzar-se en estats fràgils i afectats per conflictes, perquè la veu i la representació són essencials per a l’estabilitat.
- Promoure la participació sindical en la prevenció i mitigació de conflictes mitjançant l’organització local, la solidaritat internacional i l’advocacia.
- Enfortir la capacitat d’alerta primerenca perquè els sindicats puguin actuar abans que les crisis s’agreugin.
- Equipar els sindicats per participar en la resposta a les emergències respectant les dinàmiques i les sensibilitats locals.
- Donar suport a la recuperació a llarg termini, de manera que la reconstrucció creï bons llocs de treball, reconstrueixi vides i empoderi les comunitats.
- Fomentar la resiliència, convertint els sindicats en actors centrals en el manteniment de la pau i la transició democràtica.
Per donar suport als sindicats en aquests esforços, elaborarem un conjunt d’eines amb estudis de casos i recursos digitals i una xarxa d’ambaixadors del Treball per la Pau per orientar i mobilitzar els sindicalistes; i celebrarem un fòrum cada any a partir d’aquesta tardor.
I crearem un Centre Europeu per la Pau per coordinar la participació dels sindicats en els processos de pau, la reconstrucció i el desenvolupament inclusiu a tot el nostre continent i més enllà.
Per aconseguir-ho, necessitem més que declaracions. Necessitem socis. Necessitem reconeixement. Necessitem acció.
Per tant, demanem als governs i a les institucions internacionals que reconeguin els sindicats com a actors essencials en la construcció de la pau i la reconstrucció.
Exigim que s’apliquin condicionalitats socials a tota la inversió pública en zones de conflicte, especialment en processos de reconstrucció com ara Ucraïna i, finalment, Gaza.
Instem la UE a desenvolupar una política de pau que prioritzi la diplomàcia, el desenvolupament i la cohesió social, no només la despesa en defensa.
I demanem a cada sindicat, a cada afiliat, a cada activista: uniu-vos a nosaltres. Porteu la vostra experiència. Comparteix el vostre lideratge. Ajudeu-nos a construir un moviment que converteixi la solidaritat en pau.
Amics, permeteu-me acabar amb això: la pau no és un luxe. És un dret. I és una responsabilitat.
En un món esquinçat per la guerra i la desinformació, per la desigualtat i l’explotació, els sindicats són fars de confiança. Estem arrelats en la realitat: als llocs de treball, a les comunitats, a les lluites quotidianes de les persones. Aquesta és la nostra força. I aquest és el nostre poder.
Som aquí perquè creiem que un altre món és possible: un món on la pau es construeixi des de la base, on els treballadors no siguin danys col·laterals sinó agents de canvi, i on el diàleg venci la divisió.
Marxem d’aquest fòrum no només inspirats, sinó també organitzats.
Demostrem que la solidaritat és la nostra estratègia, el diàleg és la nostra eina i la pau és la nostra missió.
Gràcies!»