Divendres a les 16:30 hores a Via Laietana 16 seu de CCOO Catalunya.
L
a tarda està una mica entre núvols i clars, hi ha nervis però sobretot il•lusió i moltes ganes de cridar al carrer perquè tothom s’assabenti d’una realitat que es diu des de fa massa temps discriminació. Gairebé tota Comissions Obreres de Catalunya es bolca al 100% amb les dones netejadores, per canviar aquesta rotunda realitat que tothom sap des de fa molts anys, però que tothom calla, per que la dona de la neteja és un col•lectiu que sofreix la indiferència i un nul reconeixement social i laboral, malgrat el decisiu paper que exerceix en tots els àmbits de la nostra vida.
La il•lusió per participar i cridar en forma de reivindicació al carrer brillava en els ulls de totes i tots els que estàvem allí i la responsabilitat de continuar el difícil camí de donar-li la volta a la realitat d’aquest gran col•lectiu de treballadores (90% dones) de Catalunya, ens cap a estar amb aquest estat que barreja pessigolles en l’estómac provocades pels nervis i pensaments ferms però també oposats per la incertesa del que estàvem fent.
Baixem les dues plantes que separaven la nostra federació del carrer, aquesta Via Laietana testimoni de tantes i tantes reivindicacions de treballadores i treballadors, on el color lila de les samarretes fetes per a l’ocasió tenyeix el carrer. L’aire ens omple els pulmons d’aquesta aroma que tenen aquestes coses importants que passen en la vida. Hi ha molta gent pujant el carrer i al fons s’endevina la claredat de la plaça de Sant Jaume, aquest lloc que des d’ara serà un lloc especial i important en la nostra forma de veure i sentir la reivindicació dels drets de les treballadores del sector de la neteja.
Al costat esquerre de la porta del palau de la Generalitat, entre dos fanals col•loquem la pancarta, que és ja molt nostra per les vegades que l’hem tret de passeig i entre totes/us decidim que plantarem solament 3 tendes de campanya, de moment, per no provocar una confrontació frontal amb la policia que pogués donar al trast amb el nostre objectiu, 4 dias d’acampada a la plaça de Sant Jaume. Aquesta primera tarda, de col•laboració, il•lusió, riures, nervis, esperança, companyerisme i reivindicació entre les persones que estàvem allí, van dissipar tots els dubtes que al principi haguessin pogut sorgir i ens van fer tenir la certesa que solament algun imprevist que no depengués de nosaltres/us, impediria la bona fi de la nostra acampada.
El degoteig incessant de companyes i companys del sector, del sindicat i també del món de la política, donant suport a l’acampada i la seva reivindicació, va pujar els ànims i va donar calor a les ànimes una mica adormides del frio de la nit, fent-nos sentir com portadores/és d’un trocito d’esperança de cadascuna de la companyes, que sofreixen el dia a dia en la neteja amb condicions precàries de salari i treball. També el treball altruista dels companyes i companys que ens van fer de menjar desdejunar i sopar el Divendres, el Dissabte i el diumenge, fent receptes ofegades amb afecte, companyerisme i aquesta essència que solament saben posar aquells i aquelles que ho donen tot per gens, va donar calor i ànim als nostres cossos i ens va deixar en la memòria el sabor de les molles manxegues, la calor de la sopa a l’estil acampada, la riquesa de matisos de la paella Valenciana, l’art de fer truites impossibles i el luxe de la nostra particular quadrilla de confeccionar «entrepans d’ilusió» per a tots aquests buits caninos de les llargues hores d’espera en la nostra reivindicació.
El Dissabte a partir de les 13:30 una monumental Batukada va elevar durant cinc hores l’ànim i el soroll de la protesta al sublim, donant-nos un regal d’energia i força, forjant l’ambient a un estat en el qual es van integrar la protesta justa, el regal a la vista i oïda de totes i tots els que van passar per la plaça que van ser molts, però sobretot van aconseguir sincronitzar el ritme dels nostres cors per reivindicar amb més força el reconeixement laboral i econòmic de la nostra professió que és la de la neteja. Quan va arribar el silenci i frio de la nit, l’adrenalina encara ens aturdia les oïdes. El cansament ens cap a arraulir-nos sota les mantes, sacs i plàstics, que eren l’única opció de recer que ens van deixar els de «la «lletera» de la guàrdia urbana de Barcelona, a les tres de la matinada del dissabte.
Durant tres dies, sense deixar passar una, va haver-hi unes companyes que van recollir en forma d’adhesió al nostre manifest, mes de cinc mil de signatures que sens dubte li donen un sentit encara més especial a la reivindicació. Aquesta és sens dubte la imatge de l’acampada, dones que sumen voluntats en forma de signatura, per denunciar forta i alt la injustícia que estan sofrint. Quan l’acampada va arribar a la seva fi ens portem les motxilles plenes d’esperança i convenciment en el que estem fent.
L’acampada ha finalitzat en els actes commemoratius del dia de la dona treballadora, amb la intervenció de la nostra companya Mari Carmen,,,, totes aquestes injustícies que han sofert tantes i tantes companyes del sector de la neteja, han pres forma en la seva intervenció, deixant-nos a totes/us esglaiats i emocionades/us. Todavia estic intentant entendre aquest moment en el qual totes les dones que ho van passar malament en el nostre sector, es van manifestar a través de la nostra companya, deixant-nos a través de la seva veu aquest impagable testimoniatge.
Els que som homes d’hojalata, després de sentir a la nostra cenicienta, no pararem de buscar el nostre cor, de moment hem començat a aprendre a plorar en públic i a emocionar-nos. Que no ens falti mai un pinocho buscant la veritat.
FI DE L’ACAMPADA
La premsa es va fer ressò de la nostra acampada i per a mostra aquests tres enllaços de lectura i descàrrega de retallades de premsa:
Tenim un bon munt de fotos per que ningú es quedi sense i las podeu veure i descarregar als següents enllaços:
El company Joan Coscubiela tambe ha tingut un detall per a nosaltres al seu Bloc:
Fins i tot al You tube: