La brutícia de la Generalitat
Maria
porta 10 anys treballant en la mateixa empresa de neteja; acomiadada. Ester, porta
treballant a l’empresa de neteja des del 83, li falten 7 anys per jubilar-se;
acomiadada. Manuela, prejubilada no sap si arribarà a jubilar-se…. Aquestes
són algunes de les situacions en què es troben les treballadores que fins ara
feien els diferents Departaments de la Generalitat a Girona.
El
sector de la neteja és un ram molt feminitzat, segurament per això ha patit històricament una situació de discriminació
amb unes condicions laborals molt precàries i amb uns dels sous més baixos del
món laboral. Aquest any s’està negociant el nou conveni, i més enllà de la
reivindicació d’arribar a ser mileuristes
s’intenta retallar al màxim la precarietat del sector.
És
en aquest moment que de cop a Girona ens trobem que la Generalitat
reestructura els seus departaments, passant d’ocupar diferents edificis a
centralitzar-los en un únic espai: l’antic hospital de Santa Caterina. Igual
que la resta de treballadors dels diferents departaments, les treballadores de
la neteja pensaven que també passarien al nou edifici. No solament per un fet
lògic, sinó perquè el Conveni de neteja d’edificis i locals de Catalunya
obliga a les empreses del sector a subrogar
les treballadores als seus llocs de treball encara que un servei passi d’una
empresa a una altra.
La
sorpresa ha estat quant des de Vicepresidència decideixen fer un concurs restringit
del servei de neteja del nou edifici de la Generalitat. Dins del concurs
s’informa que del total de la plantilla que treballa pels diferents centres de
la generalitat, l’empresa entrant únicament haurà d’agafar tres
treballadores; violant una de les poques clàusules del conveni a nivell de
Catalunya (la subrogació) que dóna una mica d’estabilitat a la feina en el
sector de la neteja.
En
aquests moments entre 30 i 60 treballadores del servei de la neteja a Girona
aniran al carrer gràcies a que la Generalitat ha decidit dinamitar el Conveni
de la neteja d’edificis i locals. En una situació de crisi el treball de
l’administració hauria de ser el de defensar les parts més febles de la
societat, no posar-los una bota al coll.