El que l’FP necessita és reforçar tallers i aules pràctiques als centres educatius i un pla de mesures consensuat amb les empreses
Ens trobem en un moment en el qual el Departament d’Educació ja ha fet públiques les instruccions relacionades amb els criteris d’avaluació a aplicar als cicles formatius aquest darrer trimestre i final de curs. Les instruccions proposen bàsicament un ventall de fórmules amb l’objectiu de que es pugui qualificar l’alumnat, que es pugui posar una nota als diferents mòduls de qualsevol cicle formatiu. D’aquest fet se’n pot inferir la preocupació de l’administració per qualificar i no tant per vetllar pel que s’aprèn i on s’aprèn.
Amb el tancament dels centres i el confinament del personal docent i de l’alumnat a causa de la COVID-19 s’han evidenciat com mai una sèrie de realitats a les quals caldria prestar-hi tota l’atenció.
L’abandonament escolar en els cicles formatius és molt elevat, especialment en els de grau mitjà. A Catalunya l’any 2019 la taxa va augmentar en 2 punts, del 17 al 19%, vuit per sobre de la mitjana europea i més d’un punt per sobre de la taxa corresponent a l’Estat. La ràtio d’FP a Catalunya és de les més elevades de l’Estat, amb un alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE), siguin necessitats específiques educatives, dificultats específiques d’aprenentatge o altres, que necessiten ser ateses.
La bretxa digital de part de l’alumnat d’FP és una realitat, en molts casos alumnes de cicles formatius de grau mitjà i de Programes de Formació Inicial (PFI); una de les cares de la bretxa socioeconòmica, que s’ha fet molt visible havent hagut de passar de la presencialitat a la formació no presencial d’un dia per l’altre.
El seguiment tutorial i emocional a l’alumnat i les famílies està resultant essencial com mai, en moments en els quals de cap manera no es pot renunciar a l’orientació personal, professional i acadèmica.
Els ensenyaments d’FP estan lligats a competències professionals amb mòduls absolutament pràctics i pràcticament insubstituïbles no presencialment. S’ha fet palesa la dificultat de formar a l’alumnat en disciplines pràctiques sense el contacte, sense estar presencialment en tallers i aules pràctiques, habilitats que s’han d’adquirir fent-les i que són imprescindibles per la formació en la professió.
L’alumnat que està cursant primer curs necessitarà el curs vinent poder assolir els resultats d’aprenentatge pendents d’aquest i, alhora, superar el segon curs.
L’alumnat de segon curs que es graduï necessitarà consolidar posteriorment, quan la situació es normalitzi, les seves competències i li serà necessari tot el suport que se li pugui donar.
Un elevat nombre d’alumnat no haurà pogut finalitzar les pràctiques a l’empresa amb normalitat i li caldrà consolidar aspectes pràctics de la seva professió en l’entorn empresarial.
Calen recursos tècnics dels centres educatius i de regulació de la docència telemàtica, amb consens amb els agents socials. També de suport i formació planificada adreçada als i les docents. El no tenir establerts uns criteris de teletreball i la manca de recursos digitals està provocant desajustos i desequilibris en l’acció docent i una sobrecàrrega de feina al professorat, sense obviar que no s’està en una situació ordinària de teletreball sinó en una pandèmia per coronavirus.
Modificacions necessàries a introduir el curs vinent i un bon punt de partida per repensar el model d’FP
Els continguts curriculars dels cicles formatius hauran de reprogramar-se, així com caldrà estudiar-se l’enfocament pedagògic més adequat per aquest segon curs tan especial, per tal que l’alumnat pugui assolir també els resultats d’aprenentatge pendents del curs passat.
El Departament d’Educació ha d’implementar mesures i accions excepcionals en els centres educatius que donin l’oportunitat de consolidació de les competències professionals, personals i socials a l’alumnat que es graduï aquest curs, sobretot en relació als aspectes més pràctics professionalment parlant. Aquestes mesures excepcionals han d’anar acompanyades de plantilles de professorat reforçades i d’un pressupost també especial. Alhora, cal una planificació conjunta d’oferta formativa per a aquest col•lectiu dels diferents Departaments de la Generalitat amb competències en relació a l’FP.
Els centres han d’estar suficientment dotats de recursos i de professorat, sobretot en el cas de tallers i aules tècniques, i atesa la conjuntura excepcional ha de ser possible la coincidència d’alumnat que cursi el cicle formatiu ordinàriament i alumnat recentment graduat, al qual se li ha d’oferir alternatives de formació amb la finalitat de consolidar els resultats d’aprenentatge del seu cicle formatiu. També en previsió de mesures preventives de contagis a aplicar, han d’abaixar-se les ràtios i augmentar els desdoblaments.
En previsió de futurs confinaments, l’administració educativa ha de garantir un sistema que faci possible que tot l’alumnat pugui disposar dels recursos tècnics i connexió per poder tenir accés a la formació en línia, evitant que no s’incrementi la segregació socioeconòmica.
S’ha de treballar planificadament per al desenvolupament de l’FP no presencial quant a l’enfortiment de la plataforma i dels recursos digitals. Per poder avançar en aquesta direcció en primer lloc s’ha de dotar de recursos i autonomia a l’Institut Obert de Catalunya (IOC).
Cal reforçar la tutoria als centres educatius, sobretot en els cicles formatius de grau mitjà, formació professional bàsica, formació professional inicial i altres que ho requereixin especialment. El professorat tutor ha de poder comptar amb hores suficients per realitzar-la i amb el suport i coordinació corresponents.
En l’àmbit del Sistema de Formació i Qualificació Professionals, és necessari un consens per tal d’acordar mesures excepcionals d’accés a l’empresa d’aquest alumnat. Sobretot en la Formació Professional Dual és bàsic un acord amb els agents econòmics i socials i les administracions en el marc del Sistema de Formació i Qualificacions Professionals per tal de prendre mesures relacionades amb les garanties de la finalització de les pràctiques del curs actual, i amb les previsions de cara el curs vinent segons sigui l’evolució de la crisi sanitària.
Les persones que cursen FP, sigui del subsistema que sigui, no s’han de veure penalitzades en la seva formació pràctica per la situació de confinament ni la posterior de desconfinament regulat; perquè sigui així ha d’existir un pla de mesures consensuat per facilitar el seu aprenentatge a l’empresa.
Cal augmentar l’oferta de processos d’acreditació acadèmica de l’experiència laboral adreçats a aquell alumnat que hagi tingut l’oportunitat d’adquirir experiència laboral.
En la mesura del possible, segons sigui la situació sanitària, s’ha d’incloure a l’alumnat d’FP en un pla de xoc d’estiu educador consensuat amb l’administració.
No és el moment de la reforma curricular de l’FP. No és aquesta la reforma que ens cal. Des de CCOO exigim al conseller que deixi de banda la reforma curricular anunciada, i no per més anunciada ja obsoleta, i aposti pel diàleg i consens a l’hora de prendre mesures excepcionals que situïn a l’alumnat en el centre de l’aprenentatge, amb els recursos necessaris per als centres d’FP, sobretot en els tallers i aules tècniques. De fer-ho o no fer-ho en dependrà la situació dels futurs professionals del país, treballadors i treballadores.
Ara no necessitem una reforma que es basa en reorganitzar hores, retallant-les de mòduls professionals bàsics per agrupar-les en un mòdul projecte, amb l’argumentació de fer treball competencial.
Més que mai és indispensable que el mòdul Formació i Orientació Laboral (FOL), amb la Unitat Formativa 1 (UF1)-Incorporació al Treball, mantingui les seves hores d’orientació professional i dret laboral, únic garant del coneixement de l’alumnat dels aspectes laborals abans d’incorporar-se a l’empresa.
No es tracta de treure hores dels mòduls que s’imparteixen al centre educatiu per afegir més hores de pràctiques a les empreses i prou. Es tracta de planificar excepcionalment i amb consens aquestes pràctiques a l’empresa, amb l’objectiu de que s’aconsegueixin els objectius formatius perseguits; unes pràctiques que han de ser de qualitat i amb alta a la Seguretat Social.
Ara més que mai s’evidencia que la reforma curricular que planteja Educació no s’ajusta ni a les necessitats de les persones ni a la situació actual, i va en detriment de la formació competencial específica de cada perfil professional. Amb un futur incert, caldrà garantir que des dels centres educatius es puguin assolir plenament les competències socials, personals i professionals i es vetlli per la formació de l’alumnat en matèria de drets laborals.
Algunes notes de premsa i manifestos de la Federació d’Educació de CCOO:
https://www.ccoo.cat/noticia/223887/ccoo-denuncia-que-el-departament-deducacio-devalua-lfp-amb-un-model-low-cost-amb-afectacions-laborals-i-precaritzacio-pel-jovent
https://educaccio.cat/2019/educacio/fp/obliguem-rectificar-al-departamen-3/
https://educaccio.cat/2019/educacio/fp/ccoo-dona-la-cara-pel-professorat-de-fp/
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 30 d’abril de 2020