Els corrents de fons que s’havien anunciat es consoliden. Algunes dinàmiques de previsió electoral estan empenyent gradualment alguns partits a desentendre’s de la governabilitat de les institucions. L’exemple més evident són les dues dretes que van confluir a votar en contra de la presa en consideració de la llei per a la reducció de la jornada laboral: PP i Junts.
Si les enquestes estan mitjanament orientades (la darrera del CEO n’és una mostra), el transvasament de vot que va d’aquestes dues forces a les situades en els seus extrems drets (VOX i Aliança Catalana) suposen un incentiu pervers a qualsevol espai de corresponsabilitat estratègica, i fins i tot tàctica, no ja amb el Govern (o els governs), sinó amb la mateixa institucionalitat.
No a les 37,5 h, no al registre horari, no a l’SMI, no a la reforma de l’acomiadament, no, no i no!
La dificultat per tenir majories progressistes al Congrés dels Diputats actua com a incentiu perquè les patronals no vulguin acordar res en el marc del diàleg social tripartit. Tenim un seguit de mesures on, després d’intents, en alguns casos mesos, les patronals s’han despenjat de la negociació, fent un ús barroer d’estratègies dilatòries, sembla que esperant que el cicle electoral es precipiti i pugui haver-hi un govern més favorable als seus interessos.
Ho hem vist amb tot un seguit de mesures com les 37,5 h, el registre horari, l’SMI i ara, darrerament, amb la reforma de la Llei de prevenció de riscos laborals, que després de 20 mesos de negociacions han decidit abandonar la negociació sense arribar a cap acord malgrat que ja hi havia moltes coses treballades.
L’Estatut del becari i el contracte en pràctiques
Recentment, s’ha aprovat al Consell de Ministres l’Avantprojecte de llei conegut popularment com a Estatut del becari. Així, en un context en què la gran part de les pràctiques que realitzen les persones joves són de caràcter no laboral, aquesta norma avança en punts clau:
- Les pràctiques no poden generar despeses: l’empresa ha d’abonar, com a mínim, les despeses derivades de transport, manutenció i, si escau, allotjament, de les persones becàries.
- Lluita contra el frau: es reforcen les eines per assegurar que les pràctiques no cobreixen llocs estructurals de feina. En cas de trobar frau en les pràctiques es reconeix la seva laboralitat, passant a un contracte indefinit.
- Drets bàsics garantits: es reconeixen, entre d’altres, els drets de vacances, prevenció de riscos o absències justificades per cura de familiars o cites mèdiques.
No obstant això, cal tenir en compte, encara, que en els mesos vinents ha d’aprovar-se definitivament el projecte de llei, que haurà de passar per tràmit parlamentari per poder, finalment i si s’aconsegueixen els suports oportuns, ser aprovat.
Catalunya genera prosperitat, però poc “compartida”
Totes les dades macroeconòmiques són positives a Catalunya i acaba un any en què els marges empresarials han crescut, l’ocupació assoleix màxims històrics i els salaris mitjans també creixen. Així i tot, encara trobem bosses importants de precarietat i dades completament insostenibles de pobresa infantil per un país amb el nostre nivell de desenvolupament. Només cal veure les darreres notícies: unes 2.000 persones dormen als carrers de Barcelona, un 43 % més que fa dos anys.
Tenim un país que genera riquesa, però aquesta no arriba a tothom, i un dels factors clau que impedeix aquest repartiment de la riquesa és el preu de l’habitatge. El Govern n’és conscient, i per això anuncia periòdicament mesures de construcció d’habitatge de protecció oficial, però si una cosa queda clara en el nostre estudi és que construir més habitatge, per si sol, no serà la solució al problema. Cal ser valent i apostar per la regulació dels usos.
La pesta porcina, una amenaça per a un sector clau de l’economia catalana
La detecció del virus de la pesta porcina africana en un grup de senglars de Collserola ha posat tot el sector en alerta extrema. Cal recordar que Catalunya és el tercer productor mundial de porcí i que gran part del que produeix es destina a exportacions. Un sector que ocupa a Catalunya unes 42.000 persones. Les autoritats han actuat amb rapidesa decretant l’alarma sanitària de la zona i demanant ajuda a l’UME per controlar que no s’escampi i arribi a les granges.
Hem fet reunions de seguiment amb el Departament de Treball de la Generalitat, que ha activat el mecanisme dels ERTO de força major sense consum d’atur. Es crearà una taula de treball on ens presentaran tots els ERTO que arribin abans d’aprovar-los per tal que puguem fer-ne un control sindical.
La violència envers les dones no s’atura
El 26 de novembre s’han comès 84 feminicidis a l’Estat espanyol i 11 a Catalunya. Des de la CONC, i com a sindicat feminista que som, reafirmem el nostre compromís en la lluita per l’erradicació de la violència contra les dones.
A aquestes dates hi ha hagut 5 dones assassinades en 8 dies, el pitjor desembre en una dècada. Si a això li sumem els casos d’assetjament sexual que han sortit a la llum, tant a les files del PSOE com del PP, mostren d’una manera descarnada com la violència contra les dones és un fet estructural de la nostra societat i que no podem abaixar la guàrdia en la lluita per la igualtat real entre homes i dones. El 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, vam reivindicar el dret de totes les dones, nenes i nens a viure lliures de violències i sense por, amb seguretat i amb igualtat de drets.