Aquest matí s’ha celebrat la reunió del Consell Nacional de CCOO de Catalunya, del febrer del 2026, en el qual s’ha analitzat la realitat interna del sindicat i el context social, econòmic i polític d’àmbit català, estatal i internacional.
Seguim incrementant el nombre de delegats i delegades de CCOO
El mes de gener s’ha tancat amb 14.451 actes vigents (és a dir 14.451 eleccions realitzades en els últims 4 anys, més que mai) i amb 25.319 delegats i delegades de CCOO, un nou rècord absolut. Som el primer sindicat de Catalunya i ho volem seguir sent, i per això és important que tot el sindicat treballi per continuar guanyant eleccions sindicals. Per fer-ho, ens cal treballar de manera planificada i organitzada.
L’afiliació, el cor de la nostra organització
Hem tancat el mes de gener amb 146.604 afiliats i afiliades. Tot i que tenim un lleu balanç negatiu (–0,5 %) respecte de l’inici del mandat, el cert és que, bàsicament, mantenim el volum i ens hem de posar com a repte créixer. Anem afiliant més gent jove, encara lluny del volum que caldria, però podem dir que tenim una tendència positiva. Estem en un moment òptim de creixement econòmic i d’ocupació que hem de saber aprofitar per al reforçament organitzatiu. A les dues organitzacions on millorem, el creixement té a veure amb el treball realitzat en la negociació col·lectiva (Indústria) o a la força que hem agafat en un grapat d’empreses concretes (Lleida).
En coordinació amb la Federació de Pensionistes, el mes de febrer hem posat en marxa el projecte de fidelització de pensionistes, que inclou una nova cartera de serveis i d’atenció presencial especialitzada. És un projecte per al qual necessitem la implicació de les estructures federatives i, en especial, de les seccions sindicals, que hi han de tenir un paper clau.
Hem posat en funcionament un grup de treball transversal de polítiques afiliatives, amb diferents secretaries de la Comissió Executiva, unions, federacions, sindicats intercomarcals i diferents departaments tècnics i fundacions per avançar a l’hora de definir i segmentar les futures campanyes d’afiliació. També estem fent una feina sistemàtica d’activitat a les xarxes socials amb productes, materials i dissenys atractius, clarament orientats a incrementar l’afiliació.
Altres projectes de desenvolupament organitzatiu
Aquestes darreres setmanes segueixen el seu camí i experimenten un salt qualitatiu dos projectes que, per la seva importància estratègica, mereixen un apunt:
- El Pla estratègic d’inversions de mandat (PEIM), que ha de determinar quines inversions i projectes són prioritaris durant aquest mandat, del 2026 al 2029.
- El nou Acord de dedicació sindical (ADeS), que regula les condicions dels sindicalistes.
Context internacional
L’inici del 2026 ha quedat marcat per la consolidació de la nova administració dels EUA, que ha imposat una agenda de “geopolítica transaccional”. Doctrina Monroe renovada: s’ha intensificat la pressió militar i econòmica al Carib, especialment sobre Veneçuela, amb el segrest de Maduro, que ha estat traslladat a una presó de Brooklyn per ser jutjat per narcoterrorisme. Això ha instaurat un nou escenari a Veneçuela, ara sota el comandament de Delcy Rodríguez, mentre els EUA busquen assegurar-se el control dels recursos naturals del país.
Guerra aranzelària: l’ús dels aranzels com a arma de negociació política està fragmentant el comerç mundial i sotmetent-lo a la geopolítica. El cas de Cuba n’és un clar exemple. Amb l’excusa “d’emergència nacional” dictada per Washington, els EUA han donat l’ordre de sancionar amb aranzels tercers països que subministren petroli a Cuba, en un intent de fer col·lapsar l’economia cubana i de fer-los servir com una arma de coacció política, tot saltant-se tota la legislació internacional i sense tenir en compte les conseqüències humanitàries d’aquestes sancions.
Ucraïna:el 24 de febrer va fer 4 anys de la invasió russa. El debat s’ha desplaçat cap a una possible “pau imposada” per la pressió dels EUA, que podria implicar concessions territorials, mentre els atacs de Rússia s’intensifiquen.
A l’Orient Mitjà: malgrat els anuncis de plans de pau, la regió viu una tensió extrema entre Israel i l’Iran. En aquest últim país es viu la crisi interna més profunda i sagnant des de la Revolució del 1979, i es troba en una situació de preguerra civil. L’absència de terminis per a l’Estat palestí i la crisi humanitària a Gaza continuen sent per al nostre sindicat una prioritat de denúncia internacional.
Europa: davant l’amenaça d’una guerra comercial amb els EUA, la Comissió Europea ha accelerat mesures de protecció. Límits a la “UE de dues velocitats”: Ursula von der Leyen ha fixat el final del 2026 com a data límit per integrar els mercats de capitals. Clàusules de preferència europea: s’ha començat a debatre un marc legal per prioritzar les empreses europees en contractacions públiques i subvencions, una resposta directa al proteccionisme de Trump. Acords UE-Mercosur i UE-Índia: en un moviment geopolític per buscar alternatives al mercat nord-americà, la UE ha signat dos acords comercials importants. La UE també ha aprovat un seguit de lleis òmnibus que, sota la idea d’harmonitzar normatives diferents dels 27 estats, està servint per desregular, frenant i fent marxa enrere els objectius del Pacte verd i buidant de contingut les directives que regulen els deures d’informació i diligència deguda sobre els impactes socials i mediambientals de les empreses, les seves filials i proveïdors.
Resiliència sindical: l’OIT ha alertat aquest febrer sobre la col·laboració entre governs autoritaris i el capital tecnològic per debilitar la negociació col·lectiva. El cas d’Argentina: s’ha intensificat la solidaritat internacional amb la classe treballadora argentina davant les reformes laborals radicals, un mirall en el qual les forces reaccionàries europees volen reflectir-s’hi.
Context estatal i nacional
El Govern de coalició ha tancat el 2025 i ha començat el 2026 intentant mantenir la iniciativa legislativa malgrat les dificultats per aprovar els pressupostos generals. El Govern va portar al Congrés dels Diputats el decret òmnibus de l’escut social, que incloïa la revaloració de les pensions, un decret que va ser rebutjat pels partits de l’oposició i per Junts. S’ha salvat la situació amb la tramitació d’un nou decret que recull la revaloració de les pensions en el 2,7 % per a aquest 2026. També s’han prorrogat les ajudes al transport públic i el bo social energètic. Pel que fa a la protecció davant dels desnonaments, s’ha introduït una modificació que el descafeïna, atès que deixa de ser aplicable en aquells supòsits en què l’habitatge és propietat del que defineixen com a petits propietaris (fins a tres habitatges).
S’ha posat en marxa un procés extraordinari de regularització de persones migrants arribades abans del desembre del 2025, que des del sindicat valorem positivament. Haurem de veure com donem resposta a les persones que s’adrecin a la nostra organització per demanar informació. Un tema que les dretes nacionals i europees estan utilitzant en els seus discursos xenòfobs.
El passat 16 de febrer es va signar l’acord per incrementar l’SMI, una vegada més sense el concurs de les patronals. L’increment del 3,1 % del salari mínim interprofessional el 2026, fins a 1.221 euros a jornada completa per 14 pagues (1.424,50 euros en 12 pagues) equival a un salari anual de 17.094 euros a jornada completa. Aquesta quantia permet mantenir la referència de l’SMI en el 60 % del salari mitjà net. Aquesta pujada afectarà 1,66 milions de persones assalariades, de les quals 1,42 milions treballen a temps complet i 0,23 milions a temps parcial. Això suposa el 9 % de la població assalariada a Espanya el 2025. L’SMI té una major incidència sobre els col·lectius que estan en pitjors condicions laborals: les dones, els joves, les persones amb nacionalitat estrangera, les temporals, les que treballen en agricultura, hostaleria o comerç en ocupacions elementals i les que viuen en comunitats autònomes com Canàries, Extremadura, Múrcia o Andalusia.
Acord per a una reforma de la Llei de prevenció de riscos laborals. CCOO, la UGT i el Govern han signat un acord per reformar la Llei de prevenció de riscos laborals i el Reglament dels serveis de prevenció, pel qual s’actualitza el marc normatiu en seguretat i salut en el treball, vigent des de fa 30 anys. Aquesta reforma reforça la prevenció dels riscos laborals psicosocials, integra la perspectiva de gènere i la diversitat generacional en la gestió preventiva, i incorpora els riscos laborals associats a l’impacte del canvi climàtic, a l’ús de les noves tecnologies, al teletreball i a les plataformes digitals. Ara, aquest acord, que es tradueix en un avantprojecte de llei, ha de seguir el tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats.
Crisi de Rodalies: la mobilitat, la germaneta pobra de les polítiques públiques. L’accident mortal de Rodalies del 20 de gener a Gelida i la crisi que se’n deriva són el punt culminant de més de dues dècades de priorització d’infraestructures de minories (AVE) en detriment de la infraestructura de la classe treballadora (Rodalies, 400.000 persones usuàries), de subcontractacions, descoordinació i desinterès polític i institucional, de manca de manteniment, etc. De tot això, se n’ha derivat un mal funcionament crònic: a l’anada, treballadors i estudiants arriben tard a la feina i als estudis; a la tornada, arriben tard a la vida. En algunes línies, el temps de viatge en els horaris oficials fa anys que no para de créixer. Mentrestant, en paral·lel, a totes les línies, la fiabilitat que el tren passarà a l’hora anunciada no deixa de caure. A aquesta situació ja “normalitzada”, s’hi suma la crisi total derivada de l’accident.
Aquesta situació de col·lapse va comportar la convocatòria de dues manifestacions el passat 7 de febrer. Una al matí, convocada per l’ANC, i una segona a la tarda, convocada per les plataformes d’usuaris i usuàries, en què vam participar activament. Unes mobilitzacions que no van aconseguir treure al carrer el volum de persones que era esperable, tenint en compte l’afectació tan important que implica per a unes 400.000 persones diàriament.
El Govern està plantejant la necessitat d’acordar un pacte nacional per a Rodalies que asseguri les inversions i les actuacions necessàries a través de la nova empresa que ha de garantir el traspàs del servei i la infraestructura. Des del sindicat participarem activament per situar en primer terme la necessitat de garantir el dret a la mobilitat de les persones treballadores a Rodalies i, també, pel que fa a la resta de transports públics arreu de Catalunya.
Nou Pacte nacional per a la indústria (PNI):després de mesos de negociacions, hem acordat un nou PNI 2026-2030. CCOO ha encarat tot el procés de negociació amb una premissa: la política industrial és també política social. El pacte preveu 11 eixos d’actuació, 190 mesures i un volum pressupostari proper als 4.500 milions d’euros, amb l’objectiu d’arribar als 5.000 milions en el període 2026-2030. CCOO signa el Pacte nacional per a la indústria 2026-2030 perquè arrenca compromisos importants: deixa de ser un pacte de propostes per passar a ser, realment, un pacte nacional per a la indústria catalana. Pràcticament totes les mesures i propostes que ha fet arribar CCOO s’hi han incorporat amb major o menor mesura.
La violència envers les dones no s’atura: l’any 2025 es va tancar amb 12 feminicidis a Catalunya i aquest 2026 ja en portem 2.Les noves dades que estan sortint del cas Epstein fan encara més evident que la concentració de poder econòmic i masculí pot generar impunitat davant violències greus. No és un cas aïllat: combina patriarcat, desigualtat i fallades institucionals. Cal fugir de lectures conspiratives i reforçar controls democràtics reals. Des del sindicalisme feminista exigim protecció efectiva de les víctimes i tolerància zero amb la violència masclista.
Indicadors econòmics i de mercat de treball
El context econòmic i del mercat laboral es continua caracteritzant per la seva bona evolució. Atès que ja disposem de les dades relatives a l’any passat, podem dir que Catalunya va tancar el 2025 amb un creixement interanual del 2,7 % de mitjana anual, molt per sobre del seu entorn econòmic europeu (1,5 % al conjunt de la zona euro). Aquest creixement econòmic presenta una important diversificació sectorial, tot i que hem de destacar l’important protagonisme creixent del sector de la construcció, amb un creixement interanual del 7 %, seguit per l’agricultura (amb un creixement relatiu del 6,7 %), i seguit a més distància per un sector de serveis que creix a un ritme del 2,6 % i per una indústria que registra un creixement del 2,1 %, clarament per sota del seu potencial.
És important assenyalar que aquest creixement econòmic se sustenta en una demanda interna que, alimentada pel consum de les llars i, en menor mesura, per la inversió de les empreses, esdevé el motor econòmic del país, gràcies a un mercat de treball que continua registrant bons resultats. En sentit contrari, el convuls escenari geopolític ha afectat la demanda externa, que se’n ressent, amb una aportació negativa al PIB, malgrat la relativa poca exposició que tenim a l’exportació envers els EUA.
L’evolució del nivell de preus també és positiva i Catalunya tanca el 2025 amb una inflació mitjana del 2,4 %, tres dècimes per sota del mateix indicador per al conjunt de l’Estat (2,7 %). Aquest passat mes de gener, l’IPC català ja s’ha situat al 2 % —per tant, dins de l’objectiu d’inflació que determina el Banc Central Europeu— i les previsions són de consolidació d’aquesta normalització de preus al llarg del 2026.
Aquest 2025 també ha destacat per un bon comportament del mercat de treball, que ha registrat nivells històricament mai vistos d’ocupació. En concret, hem assolit el rècord dels 3,9 milions de persones afiliades a la Seguretat Social durant els mesos d’estiu, nivell que va baixar lleugerament durant els mesos posteriors, i s’ha estabilitzat en els 3,8 milions al llarg d’aquests darrers mesos.
De manera anàloga, amb dades de l’EPA del quart trimestre, l’ocupació ha crescut un 1,5 % en variació interanual, amb 57.000 persones ocupades més que en el mateix període de l’any anterior, arribant als 3,8 milions de persones ocupades a finals del 2025 i coincidint, per tant, amb les dades d’afiliació. Per tant, veiem que l’ocupació ha continuat creixent durant el 2025 a un ritme semblant al del 2024, tot i que força per sota del registrat el 2023. També l’atur es troba en nivells relativament baixos, en assolir una taxa d’atur del 8,2 % el darrer trimestre de l’any, tot i que per sobre de la taxa per al mateix període de l’any anterior, que va ser del 7,9 %.
Activitat sindical
L’activitat sindical des del darrer Consell Nacional del passat mes de desembre ha estat intensa malgrat l’aturada de Nadal.
Diàleg social:proposta de pressupostos. Després de mesos de negociacions, primer amb la UGT i després amb les dues patronals i el Govern de la Generalitat, hem arribat a un acord de pressupostos per destinar uns 4.000 milions d’euros a allò que els agents socials i econòmics considerem prioritari. S’han recollit moltes de les propostes que fèiem des de CCOO en matèria d’habitatge, mobilitat, formació i millora de la qualitat de l’ocupació, i en vam fer la signatura pública el passat dilluns, 23 de febrer. Caldrà que les forces polítiques d’esquerres al Parlament entenguin la necessitat d’aprovar pressupostos per desenvolupar les polítiques que el país necessita.
Coordinació territorial: s’estan aterrant i territorialitzant totes les accions del sindicat en la construcció de la nostra proposta de Pacte nacional per a la indústria, en què han participat totes les organitzacions per aportar tant la visió sectorial com la territorial. També s’estan fent reunions entre el responsable d’Habitatge i les unions a fi d’aterrar, adequar i promoure les accions i les propostes en matèria d’habitatge a les diferents realitats territorials.
El català, llengua de treball i cohesió: aquest mes de febrer ha tingut lloc una trobada a València de les tres confederacions de parla catalana del sindicat: País Valencià, Catalunya i Illes Balears. Aquesta trobada pretén articular espais comuns de treball en la defensa de la llengua catalana en el món del treball i començar a situar també el debat a escala confederal respecte de les llengües minoritzades i respecte de la proposició de llei que hi ha al Congrés dels Diputats en relació amb aquest tema.
Polítiques públiques i funció pública: pel que fa a la llei del tercer sector, una part important de grups parlamentaris (PSC, ERC, Comuns i, fins i tot, Junts) han recollit la nostra proposta d’esmenes. Vinculat a això, s’ha començat a desenvolupar la negociació d’un acord marc per a tot el sector de serveis socials i el passat dia 11 de febrer es van presentar les línies estratègiques que fixen, entre altres coses, les tarifes de prestació de serveis socials (estem estudiant-les). En matèria de funció pública, la Taula General de la Funció Pública de Catalunya s’ha reunit dues vegades per aprovar els increments salarials del 2026 i una oferta pública d’ocupació extraordinària de 542 places addicionals, cosa que deixaria l’oferta pública d’ocupació del 2025 en 8.438 places. Malgrat l’important increment, ens sembla insuficient, ja que no cobreix la taxa de rotació. A més, de moment només s’han convocat aproximadament unes 1.500 places. Finalment, s’ha convocat un grup de treball per valorar altres mesures, com són les 35 hores, les mesures de conciliació, la recuperació del fons social o les aportacions al fons de pensions, entre d’altres.