Les dades de l’IPC corresponents al mes de juny continuen acusant l’impacte en el nivell de preus que està ocasionant l’actual conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà. La incertesa entorn la finalització real del conflicte (malgrat l’acord de pau assolit fa un mes), agreujada pels esdeveniments dels darrers dies en que s’han tornat a reactivar els atacs bèl·lics i ha disminuït dràsticament el trànsit marítim a través de l’estret d’Ormuz, ha tornat a tensionar els preus energètics a escala global. A aquesta situació, cal sumar la retirada de la pràctica totalitat del paquet de mesures antiinflacionàries per part del govern de l’estat les quals, malgrat tenir clàusules de salvaguarda per a ser activades en el cas d’un eventual repunt de la inflació, el fet és que hores d’ara aquestes mesures romanem majoritàriament inactives. La combinació d’aquestes dues circumstàncies ha provocat aquest estancament de la inflació, que continua sent elevada, després de més de quatre mesos des de l’inici del conflicte.
D’altra banda, també volem destacar dos elements més de preocupació, el primer dels quals té a veure amb l’estancament de la inflació subjacent, que posa de manifest com l’actual crisi de preus, que inicialment tenia un origen en el comportament dels preus energètics, ja està afectant al conjunt de la cistella de productes, tal i com era previsible, fent encara més urgent una resposta pública immediata.
Finalment, també volem destacar el diferencial existent entre el nivell d’inflació al nostre país en relació al nivell d’inflació del nostre entorn econòmic, sent aquest últim menor. Cal tenir en compte que la nova orientació en política monetària desplegada pel BCE, que va pujar els tipus d’interès el mes passat, està impactant positivament en la reducció de la inflació, especialment en aquells països més forts econòmicament de la zona euro, principalment França i Alemanya. En canvi, aquestes mesures del BCE no estan aconseguint una reducció de la inflació al nostre país, en part perquè estem registrant un creixement econòmic molt per sobre del d’aquests països i, per tant, el creixement econòmic acostuma a portar aparellat un cert nivell d’inflació. Sigui com sigui, trobem que la nostra capacitat exportadora està perdent forces i cal tenir present que ja es trobava força malmesa per l’apreciació de l’euro respecte el dòlar i per la política comercial proteccionista del govern dels estats units.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC es situa aquest mes en el 3,2 %, una dècima per sobre de la registrada el mes passat (3,1 %) i al mateix nivell que la inflació registrada al conjunt de l‘estat, que també ha estat del 3,2 %.
Entre el grup de productes que més s’han encarit destaquem els restaurants i l’allotjament (+5,4 %), com a conseqûència de la temporada estival, seguida per l‘increment de preus en el transport (+4,1 %) i l’habitatge (+4,0 %). En el cas del transport i de l’habitatge els increments tenen a veure amb l’encariment dels preus energètics, vinculats a aquests dos epígrafs. De fet, el transport, malgrat trobar-se en nivells elevats, ha contribuït a moderar el component inflacionari perquè l’any passat va patir una pujada encara més acusada.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,8 %, força superior al que és habitual.
A nivell de l’Estat, la variació interanual de l’IPC es situa en el 3,2 %, idèntic nivell que el mes anterior i al mateix nivell que la inflació a Catalunya. També en aquest cas l’habitatge ha contribuït a pressionar cap amunt la inflació mentre que els preus de transport han contribuït a la seva moderació.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,6 %, força elevada també però menor que en el cas de Catalunya.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, es situa a Catalunya al 2,9 %, idèntic nivell que el del mes passat. Aquesta dada posa de manifest com la inflació d’origen energètic ja s’està estenent al conjunt de la cistella de productes.
La taxa de variació anual de l’IPCH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es mantè en el 3,6 %, que és el nivell que va registrar el mes passat. En canvi, a la zona euro, es situa en el 2,8 %, havent-se reduït quatre dècimes, eixamplant d’aquesta manera el diferencial entre el nostre país i el conjunt econòmic de la zona euro i restant competitivitat a les nostres exportacions.
CCOO considera que:
- Les dades d’inflació d’aquest mes de juny continuen acusant l’impacte del conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà però els seus efectes s’han vist mitigats parcialment durant els darrers mesos com a conseqüència de la intervenció pública desplegada, especialment en l’àmbit de l’estat. Aquesta, malgrat ser insuficient, ha aconseguit frenar en bona mesura l’increment en el nivell agregat de preus. Hores d’ara la major part d’aquestes mesures antiinflacionàries romanen inactives i, malgrat disposar de mecanismes que permeten la seva activació d’una forma més o menys àgil, a partit de certs llindars d’inflació, el fet és que no s’estan fent servir per a rebaixar l’impacte de la inflació. Des de CCOO de Catalunya alertem de que aquesta crisi no la poden pagar les persones treballadores, les quals som totalment alienes a l’origen d’aquest conflicte. Per aquest motiu, reclamem als poders públics competents a continuar impulsant mesures d’intervenció en els preus per tal de minimitzar l’impacte de la inflació, tot i protegint les llars treballadores d’aquest escenari inflacionari. Hem de recordar que encara no ens hem recuperat de l’anterior crisi de preus i que resta encara pendent de completar la recuperació del poder adquisitiu perdut per part de les persones treballadores, recuperació que aquest episodi d’inflació posa en risc.
- CCOO de Catalunya reclamem la creació d’un Observatori de Marges empresarials d’àmbit català. Cal recordar que l’anterior crisi de preus, que va tenir inici amb la pandèmia, es va saldar amb un increment considerable dels marges empresarials, especialment en alguns sectors, com ara el financer o l’energètic, que van assolir nivells de beneficis mai vistos. Per aquest motiu, reclamem un control dels marges empresarials a nivell català, que permeti monitoritzar l’evolució dels beneficis empresarials, de la mateixa manera que ja es fa amb l’evolució dels salaris. Cal recordar que al 2023 i, com a conseqüència de la nostra pressió sindical, es va crear l’Observatori de Marges Empresarials però aquest òrgan és d’àmbit estatal i no facilita dades desagregades en l’àmbit autonòmic. Per tant, reclamem disposar d’aquestes dades en l’àmbit català.
- El diferencial entre la inflació al nostre país i el del nostre entorn econòmic fa necessari una acció del govern per revisar quines mesures es poden desplegar per a millorar la capacitat exportadora de les nostres empreses, per tal de generar oportunitats d’ocupació gràcies a un major pes de la internacionalització de la nostra economia.
Uneix-te al grup de WhatsApp