CCOO i UGT manifesten la seva més profunda preocupació i rebuig davant el dictamen emès pel Consell d’Estat sobre el projecte de Reial decret de registre de jornada, per entendre que introdueix seriosos dubtes i obstacles en un àmbit on el veritablement urgent no és qüestionar la norma, sinó garantir el compliment efectiu de la llei.
A Espanya, el frau en matèria de temps de treball és estructural. Segons dades recents, 4 de cada 10 hores extraordinàries no es paguen ni es compensen (al voltant de 130 milions d’hores extraordinàries a l’any), la qual cosa suposa un estalvi il·lícit per a les empreses de més de 3.200 milions d’euros a l’any. Aquest volum d’incompliment constitueix un autèntic furt a les persones treballadores, però també a la caixa única de la Seguretat Social —per cotitzacions no ingressades— i a la Hisenda Pública, en deixar de tributar salaris que haurien de formar part de la base imposable.
Convé recordar que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha estat inequívoc al respecte: els sistemes de registre de jornada han de ser objectius, fiables i accessibles. I, no obstant això, el model vigent a Espanya no compleix plenament aquests requisits, la qual cosa ha motivat ja retrets des d’instàncies europees. El projecte de reial decret pretenia precisament avançar en aquesta direcció, reforçant la traçabilitat i evitant la manipulació dels registres. Especialment cridaner resulta el zel del Consell d’Estat en matèria de protecció de dades. La preocupació per la privacitat sembla, en aquest cas, invertida: no es protegeixen les persones treballadores, sinó que es corre el risc de protegir la identitat de les empreses incomplidores i es dificulta l’accés efectiu de la Inspecció de Treball als registres de jornada. Si aquest criteri s’emportés a l’extrem, caldria preguntar-se si també hauria de limitar-se l’accés de la Inspecció d’Hisenda a la comptabilitat empresarial, en nom de la protecció de dades, impedint conèixer els ingressos reals o les bases imposables. El paral·lelisme evidencia l’absurd: no pot utilitzar-se la protecció de dades com a coartada per obstaculitzar el control del compliment de la llei.
Aquest fenomen no és nou ni desconegut. El mateix expedient reconeix la persistència d’incompliments massius en matèria de jornada i hores extraordinàries, així com el seu impacte en la precarització laboral i en el finançament del sistema de protecció social. És precisament aquesta realitat la que exigeix reforçar els mecanismes de control i no afeblir-los. No obstant això, el dictamen del Consell d’Estat sembla desviar el focus de l’essencial. El que hauria de preocupar-lo no és l’instrument, sinó l’incompliment de la llei. Resulta incomprensible que, davant un frau d’aquesta magnitud, s’introdueixin cauteles que poden acabar emparant zones d’impunitat, quan el sistema actual de registre horari ha demostrat ser clarament insuficient i, en bona part, fracassat.
De la mateixa manera, resulta profundament preocupant la insistència a remetre aquestes qüestions a àmbits aliens a l’estricte compliment de les normes bàsiques laborals, com si el compliment de la legalitat —el respecte a la jornada màxima, el pagament de les hores extraordinàries o la seva cotització— fos negociable. De veritat considera el Consell d’Estat que drets essencials com el pagament del salari o el compliment de la jornada poden quedar a l’atzar de la negociació? La negociació col·lectiva és un instrument fonamental, però no pot substituir ni relativitzar el respecte de normes imperatives bàsiques.
El Govern no pot emparar-se en un informe no vinculant per incomplir els compromisos adquirits en el marc del diàleg social ni per renunciar a la seva obligació de garantir un sistema de registre que sigui veritablement objectiu, fiable, accessible i no manipulable. Està en joc el respecte als drets de 16,6 milions de persones treballadores i la mateixa equitat del sistema econòmic. Així mateix, és imprescindible assegurar condicions de competència lleial entre els 1,34 milions d’empreses del nostre país. Les empreses que compleixen la llei no poden veure’s perjudicades enfront d’aquelles que basen la seva competitivitat en l’incompliment sistemàtic de les normes laborals. Tolerar aquesta situació suposa legitimar la competència deslleial i erosionar el teixit productiu responsable.
Tots dos sindicats insten el Govern a continuar endavant amb la reforma del registre de jornada, reforçant les seves garanties i assegurant la seva eficàcia real. Espanya no pot permetre’s tornar a ser represa per les institucions europees per no garantir drets bàsics en matèria de temps de treball. Les persones treballadores que veuen prolongada il·legalment la seva jornada sense retribució, les empreses que compleixen la llei i el conjunt de la societat espanyola exigeixen una resposta immediata i contundent. El temps del diagnòstic ha acabat: és el moment de garantir el compliment efectiu de la llei.
Uneix-te al grup de WhatsApp