CCOO de Catalunya lamenta profundament la mort de Jordi Borja Sebastià, sociòleg, urbanista, polític i referent militant de l’esquerra que, fins al final, sempre va mantenir actiu el seu vincle amb el sindicalisme de classe i nacional. Nascut a Barcelona el 1941 i format a l’exili a la Sorbona de París, Jordi Borja va ser fundador de Bandera Roja amb Jordi Solé Tura (1968) i destacat dirigent del PSUC -a primers dels anys 60 i a partir de 1974-, i el màxim teòric del moviment urbà i de barris a Catalunya i Espanya. De fet, Borja va ser l’artífex de la descentralització participativa de Barcelona en deu districtes. I també de l’articulació metropolitana i la difusió internacional, i molt especialment llatinoamericana, de l’anomenat model Barcelona. Va ser diputat al Parlament de Catalunya (1980-1984), regidor i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona amb Pasqual Maragall (1983-1995, primer pel PSUC i després com a independent pel PSC) i sempre company de viatge d’ICV i de l’espai polític que el va succeir. De la seva etapa com a president de l’Observatori DESC en va sorgir el seu aval al salt d’Ada Colau de l’activisme a la política, arribant fins i tot a tancar simbòlicament les llistes electorals dels Comuns.
Vinculat ja des de la clandestinitat a les Comissions Obreres, Jordi Borja solia dir que les relacions forjades amb veterans sindicalistes de la Pegaso eren un dels seus lligams més preuats amb la realitat del país i la ciutat. De fet, va saber cultivar i mantenir aquestes relacions al llarg del temps fins a convertir-les en una sòlida amistat. Va col·laborar amb CCOO sempre i amb tot el que l’organització li va demanar, i en els darrers anys de vida va desafiar l’Alzheimer que patia tot participant de moltes activitats del sindicat i de la Fundació Cipriano García. Exemple evident del seu compromís militant era el cartell del 50 aniversari de la fundació de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya que tenia penjat d’una de les portes de casa seva. La tarda abans de la mort digna que ell havia demanat, encara es va interessar per la vida del sindicat, justament el dia que CCOO celebrava el 50è aniversari de l’Assemblea de Barcelona. Que la terra li sigui lleu.
Uneix-te al grup de WhatsApp