– 12,5 milions de persones que perceben pensions contributives, complements a mínims, pensions no contributives o prestacions de l’ingrés mínim vital veuen impedida la revaloració de les prestacions
– CCOO reclama que el Govern posi en marxa mesures que possibilitin de manera urgent el manteniment de les mesures que han caducat amb la convalidació
CCOO lamenta que l’irresponsable tacticisme polític en què es troben instal·lades almenys una part de les forces polítiques amb representació parlamentària tingui avui com a primera conseqüència l’empitjorament de la protecció social dels pensionistes més pobres, majoritàriament dones, que ara veuran, de nou, retallats els drets que havien començat a gaudir des de l’1 de gener.
El Reial decret llei 9/2024 no convalidat incloïa, a més, mesures relacionades amb els ajuts públics per la DANA i als afectats pel volcà de la Palma, la pròrroga del bo social, les subvencions al transport públic, la suspensió dels desnonaments a les famílies vulnerables i altres ajuts, com els de la indústria electrointensiva, que ara es veuran suprimits. Sense oblidar tampoc la pròrroga de la quantia del salari mínim interprofessional del 2024.
La no convalidació de l’RDL 9/2011 implica que des d’aquest moment deixen de tenir efecte mesures tan importants com les relacionades amb la revaloració de les pensions, l’increment de les pensions mínimes i les pensions no contributives, així com també la incorporació per al 2025 de les mesures de millora d’ingressos acordades entre el 2021 i el 2023, ja aprovades a les Corts però que davant l’absència de pressupostos generals de l’Estat per al 2025 necessiten aprovació específica. S’empitjora amb això la protecció del sistema de Seguretat Social i el seu finançament.
Destaquen entre els continguts que ara han caducat la revaloració de totes les pensions del sistema públic en el 2,8 %, cosa que garanteix el manteniment del poder adquisitiu de la totalitat dels 10 milions de pensions en vigor.
De la mateixa manera, la norma incloïa la millora de les pensions més baixes en aplicació de la garantia de suficiència acordada amb CCOO i UGT a la reforma del 2023 amb l’objectiu que totes les pensions mínimes i no contributives se substitueixin per sobre del llindar del risc de pobresa.
Així, per a l’any 2025 s’havia previst un increment del 6 % a les pensions mínimes contributives, que ara també caducaran. Els complements a mínims protegeixen actualment 2,1 milions de pensionistes, el 67 % dels quals són dones. Per la seva banda, les pensions no contributives (PNC) s’havien incrementat un 9 %, i aquest increment també ha deixat de tenir efecte. Es beneficiaven d’aquesta millora una mica més de 460.000 persones, el 67 % de les quals són dones.
La revaloració de les PNC també millorava la protecció social que necessiten una mica més de 2 milions de persones beneficiàries de l’ingrés mínim vital (IMV), la quantia de les quals està vinculada a aquestes pensions. En aquest cas, les dones representen el 53 % del total de persones beneficiàries i són el 67 % dels titulars, com a conseqüència en gran mesura del fenomen d’unitats monoparentals amb fills a càrrec encapçalades per una dona. També es veien millorades per aquesta mesura les prestacions que reben els gairebé 867.000 nens beneficiaris del complement d’ajuda a la infància vinculat a l’IMV.
També cal destacar l’increment del complement de bretxa de gènere en el 7,8 %, com a conseqüència de la millora pactada en la reforma de pensions del 2023 i que ara n’ha vist impedida l’aplicació l’any 2025.
El Reial decret llei 9/2024 també va incloure el desenvolupament del paquet de mesures de millora de la renda contributiva pactada en les successives reformes de pensions realitzades des del 2021 i que tenen com a objectiu contribuir a garantir la sostenibilitat financera del sistema.
Destaca en aquest punt l’increment de la base màxima de cotització per garantir que totes les persones treballadores i les seves empreses cotitzen segons els salaris reals, la quota de solidaritat per als salaris superiors a la base màxima, així com la cotització vinculada al mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) destinat íntegrament a finançar el fons de reserva de la Seguretat Social.
També hem de lamentar que a partir de la no-convalidació del reial decret els col·lectius més vulnerables deixen de tenir garantits els subministraments bàsics d’aigua i llum, o la impossibilitat de ser desnonats sense alternativa habitacional, o la continuïtat del bo social elèctric, que representa un alleujament per a 1.641.084 beneficiaris el 2024, dels quals 867.286 són vulnerables severs.
Finalment, la desaparició de les ajudes de fins al 50 % i en algun cas la gratuïtat del transport públic afectarà de manera molt negativa milions de persones treballadores i estudiants, col·lectius que més usen el transport públic.
CCOO reclama al Govern que adopti en el menor termini possible mesures que possibilitin de manera urgent el manteniment de les mesures que han caducat amb la no convalidació de l’RDL 9/2024, totes elles imprescindibles per a la majoria social i especialment per a aquells col·lectius més vulnerables les condicions de vida es veuran seriosament afectades per la no entrada en vigor d’aquestes mesures.
Sí que s’ha convalidat l’RDL 11/2024 de reforma de la jubilació parcial per millorar les condicions d’accés i reforçar la qualitat de l’ocupació dels joves, cotització de contractes fixos discontinus i incentius per a la compatibilitat voluntària de pensió i treball.
El Reial decret llei 11/2024 incorpora mesures acordades amb les organitzacions sindicals i empresarials per culminar el procés de reforma de la jubilació iniciat el 2021 amb la reducció de coeficients reductors en les modalitats de jubilació anticipada involuntària i voluntària, i les mesures de reducció de bretxa de gènere incloses a la reforma del 2023.
En aquest nou paquet es modifiquen i es reforcen algunes modalitats de compatibilitat entre l’ocupació i la percepció total o parcial de la pensió, alhora que s’aprofundeix en el reconeixement i la recuperació de nous drets: entre d’altres, els períodes reconeguts com a cotitzats a les persones que treballen amb contractes fixos discontinus que recuperen ara el coeficient multiplicador de l’1,5 per cada dia de feina. D’aquesta manera es completa la reforma de la cotització a temps parcial equiparant en els seus efectes els que treballen a temps complet, que afecta majoritàriament dones treballadores.
També cal destacar els canvis introduïts a la jubilació parcial ordinària d’aplicació a tots els sectors d’activitat que amplia la seva utilització fins a 3 anys abans de la data de jubilació ordinària i estableix l’obligació que la persona rellevista, generalment joves, tinguin obligatòriament un contracte de treball indefinit i a jornada completa i es garanteixi la no amortització del lloc de treball.
En el cas de la jubilació parcial de la indústria manufacturera es prorroga automàticament i garanteix la seva utilització fins a l’any 2029, incorporant mesures de convergència gradual en la cotització de les persones treballadores i les seves empreses respecte de la jubilació parcial ordinària, reforçant l’equitat i la contributivitat d’aquesta modalitat d’accés a la jubilació parcial.
En resum, la nova regulació de la jubilació parcial preserva i millora els drets d’accés a aquesta figura, millora la qualitat de l’ocupació de les persones rellevistes i contribueix a millorar els ingressos del sistema de la Seguretat Social.
Finalment, es manté la voluntarietat de les modalitats de jubilació demorada més enllà de l’edat ordinària de jubilació i la jubilació activa que permet la compatibilitat de pensió i treball en determinades circumstàncies. En aquest cas s’incrementen els incentius econòmics per als que volen i poden continuar treballant més enllà de l’edat de jubilació, així com per a les persones que ho necessiten per millorar pensions més baixes per haver patit pitjor trajectòria de cotització al llarg de la seva vida laboral.
Aquestes modalitats de jubilació demorada són també part del nostre model flexible de jubilació que inclou les diferents modalitats de jubilació anticipada (voluntària a partir de 63 anys, per pèrdua involuntària de la feina a partir dels 61 anys, o per haver exercit treballs penosos, tòxics , insalubres o perillosos) que també han estat objecte de millora en els acords aconseguits en matèria de Seguretat Social el 2021 i el 2023.