El desembre del 2024, a la caiguda del règim sirià dels Asad i per part del sindicalisme mundial representat per la Confederació Sindical Internacional (CSI), CCOO va assenyalar que el procés sirià havia de ser liderat pel poble a través d’un procés polític democràtic que s’alineés amb els principis descrits en la resolució 2254 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta resolució, adoptada per unanimitat el 18 de desembre del 2015, demanava un alto-el-foc i una solució política a Síria en què descrivia un full de ruta per al país que incidia en la necessitat de “protegir totes les parts i d’adoptar totes les mesures adequades per protegir la població civil, inclosos els membres de comunitats ètniques, religioses i confessions minoritàries».
En el convenciment d’una necessària solució justa, hem defensat sempre la necessitat de la fundació d’una nova Síria amb un sistema de govern inclusiu que fugi de les rèmores del passat dels Asad i, de la mateixa manera, de la influència dels grups gihadistes, que asseguri la igualtat política, social, econòmica i cultural de les minories a tot el territori i que doni lloc a un país democràtic basat en la ciutadania. No obstant això, no sembla, pels esdeveniments transcorreguts des del desembre del 2024 i molt especialment els esdeveniments del gener del 2026 contra la població kurda, que existeixi la voluntat per part del Govern interí sirià de donar un lloc al nou Estat sirià a tota la ciutadania.
No va anar així ni durant les negociacions durant el procés del diàleg nacional del 2025 amb l’exclusió expressa dels representants oficials kurds de Rojava i les FDS en el diàleg de Damasc, la qual cosa ja va alimentar l’escepticisme i va crear un diàleg paral·lel a Raqqa, ni tampoc en les eleccions parlamentàries del passat 5 d’octubre del 2025. Els comicis no van resultar gens democràtics, en comptar amb un sistema electoral indirecte i restringit que, a més, no va permetre el vot a totes les províncies sirianes, i van quedar fora del procés les zones kurdes com Al Hasaka O Raqqa i la zona drusa d’Al Sueida, excusant-se en la falta de seguretat i condicions en aquestes zones per a dur a terme el procés.
Així han passat catorze mesos de la caiguda dels Asad a Síria i de l’arribada al poder del Govern del president interí, Ahmed Al Shaara, qui va rebre, el 9 de gener del 2026, a Damasc, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president del Consell Europeu, Antonio Costa, per abordar les relacions bilaterals amb Síria.
A inicis del 2026, la Comissió Europea va iniciar aquest nou capítol de les relacions acordant tres pilars fonamentals. Segons les seves declaracions, es tracta d’una nova associació política que doni suport a una transició pacífica i inclusiva i la reconciliació dins de Síria, així com la reintegració regional del país; una major cooperació comercial i econòmica, fins i tot mitjançant la participació de Síria en iniciatives en el marc del Pacte per al Mediterrani, sustentada per un paquet financer substancial per al 2026 i el 2027 per permetre la recuperació socioeconòmica, la reconstrucció i la facilitació de la inversió privada; paquet de suport financer al voltant de 620 milions d’euros per a l’any en curs i per al pròxim 2027. En aquesta ocasió, en què la UE obria un nou capítol en les seves relacions amb Síria, Von der Leyen afirmava: «Fa més d’un any, dècades de por, silenci i violència estatal finalment van donar pas a l’esperança, l’oportunitat i la possibilitat de renovació. Sabem que el camí cap a la reconciliació i la recuperació és difícil. Perquè sanar, reconstruir vides i generar confiança en les institucions porta temps. Som aquí avui per a treballar per Síria i per tots els sirians. Per a aconseguir l’objectiu d’una nova Siriana pacífica, inclusiva i segura.»
En paral·lel a aquesta visita, es va produir la més recent escalada de violència contra la població kurda a Síria, que involucra l’actual Govern sirià. Des de CCOO denunciem les #greus violacions dels drets humans i setges contra la població civil posant a més, en risc de debò, els fràgils passos fets pel poble sirià en el camí incert de la reconstrucció del seu país des de desembre del 2024.
A la llum dels esdeveniments de gener del 2026, des de CCOO incidim en què qualsevol acord de la UE amb les autoritats interines de Damasc han de complir amb els valors que defensem des del sindicalisme internacional: la democràcia, la inclusió de les minories, el respecte a les normes internacionals del treball, l’erradicació de tota mena de violència i assetjament i del treball infantil, la igualtat de gènere, el respecte dels drets humans i el respecte als drets i a les llibertats sindicals encara negades a Síria a la seva classe treballadora des de fa dècades.
CCOO continuarà juntament amb la CSI i l’Organització Internacional del Treball (OIT) secundant totes aquelles iniciatives que contribueixin a una recuperació nacional a Síria en línia amb la Recomanació núm. 205 de l’OIT, sobre l’ocupació i el treball digne per a la pau i la resiliència. Iniciatives que contribueixin a la promoció del treball digne, la justícia social i el creixement econòmic inclusiu en un complex panorama polític caracteritzat per les greus dificultats econòmiques generalitzades, l’elevada taxa de desocupació, el retorn de refugiats, els fràgils serveis públics i les escasses reformes institucionals i legislatives.
El Govern interí sirià s’ha aplicat amb celeritat a un programa neoliberal de ràpides privatitzacions, mesures d’austeritat i consolidació de la seva pròpia elit sense que, de moment, s’hagin pres mesures de transparència, protecció social ni polítiques inclusives.
Els pobles de Síria que han demostrat la seva capacitat de resistència durant llargs anys de dictadura, revolució i guerra i els seus desitjos de transició pacífica, de pau i prosperitat mereixen la reconstrucció d’una vida sostenible i pròspera, pel que exigim a la UE que es comprometi en la construcció d’aquesta base per a la justícia social basada en el respecte als drets humans.