Després de més d’un any d’intenses negociacions i d’un procés de conciliació infructuós al Tribunal Laboral de Catalunya (TLC), la situació de bloqueig en la negociació del Conveni d’acció social ha portat els sindicats a CCOO i UGT a alçar la veu sobre l’estancament en les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores del sector. La manca d’acords, les propostes inacceptables de la patronal i la contínua evasió de compromisos reflecteixen una clara manca de bona fe negociadora i ens obliguen a establir un calendari de mobilitzacions abans de final d’any.
Davant l’estancament en les negociacions i la manca d’avanç cap a un conveni just, CCOO i UGT fem una crida als treballadors i treballadores a mobilitzar-se i a manifestar-se contra la postura de la patronal a les mobilitzacions que concretarem els propers dies arreu del territori. Insistim que la pressió social i sindical és l’única via per aconseguir millores reals en les condicions laborals dels empleats i empleades del sector d’acció social. La mobilització per un conveni just i la defensa dels drets laborals dels treballadors i treballadores del sector és, avui més que mai, una prioritat per a CCOO i UGT a Catalunya.
Respecte del procés de negociació i els acords inicials, el 8 de juny del 2023, a la seu del TLC, es va arribar a un acord parcial que comprometia la patronal a modificar les taules salarials per als anys 2022, 2023 i 2024, i a actualitzar l’estructura de classificació professional del Conveni col·lectiu d’acció social. Aquest acord, considerat com un avenç significatiu en aquell moment, també comprometia la patronal a un augment mínim del 5 % de la massa salarial mitjana tant el 2025 com el 2026. No obstant això, des del tancament d’aquest acord, les negociacions han estat marcades per dilacions i canvis de postura per part de la patronal, que ha passat de plantejar aquests percentatges com un mínim a establir-los com a un màxim.
Des del 2020, el finançament dels serveis d’acció social a Catalunya ha experimentat un increment del 18,17 %. Tanmateix, els salaris del sector només han crescut una mitjana del 12,35 % en aquest mateix període, davant d’un índex de preus de consum (IPC) que va augmentar a Catalunya un 16,27 %. Aquesta divergència entre la pujada del cost de vida i l’increment salarial afecta de manera notable el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del sector, els quals, d’acord amb les estimacions sindicals, han vist esfumar-se al voltant de 20 milions d’euros que haurien d’haver-se destinat a millorar les seves condicions salarials. D’aquesta manera, s’ha produït, sens dubte, un deteriorament del poder adquisitiu.
El passat juliol del 2024 es va sol·licitar un procés de conciliació al TLC davant la negativa de la patronal d’avançar amb propostes concretes i ajustades als acords parcials. Tot i les reunions mantingudes, la patronal ha endarrerit repetidament la presentació d’una proposta definitiva i va presentar el 10 d’octubre del 2024 un plantejament que constitueix un retrocés respecte de l’acordat el 2023.
Les condicions ofertes per la patronal són les següents:
- Increment salarial limitat: es proposa una pujada salarial per al 2025 inferior al 5 % estipulat el 2023, incomplint l’acord d’aleshores.
- Equiparació salarial a la baixa: es presenta una única taula salarial que equipara els salaris dels treballadors i treballadores del cicle continuat amb el cicle general, prenent com a referència el conveni estatal i reduint el nivell de retribució d’alguns grups professionals a Catalunya.
- Jornada anual de 1.701 hores: la patronal argumenta que aquesta reducció de jornada implica un augment de costos, tot i que el sindicat assenyala que no reflecteix una pujada real de costos salarials.
- Complements salarials endarrerits: l’aplicació dels nous complements salarials es trasllada al 2026 i deixa fora fins aleshores alguns aspectes de millora clau com el pagament de nocturnitat i altres beneficis acordats.
- Absorció de salaris: la proposta inclou la creació d’un complement absorbible el 2025 que desvirtua, a la pràctica, la pujada salarial per al personal.
Davant d’aquest escenari, CCOO i UGT reiterem la nostra postura en defensa dels drets laborals del sector, exigint que el 2025 s’implementin tots els complements acordats en el Conveni estatal d’acció i intervenció social, amb un augment salarial mínim del 3,5 % respecte de les taules salarials del 2024 per al cicle general i una pujada mínima del 2 % per al personal de cicle continuat. A més, es demana una jornada màxima anual de 1.701 hores.
Els sindicats destaquem que únicament en el cas de les entitats que demostrin un risc real d’inviabilitat econòmica, es podria considerar ajornar alguns complements salarials específics fins al 2026.
CCOO i UGT considerem insultant que la patronal del sector proposi un augment salarial del 17 % entre el 2025 i el 2028 mentre sol·licita a la Generalitat un augment del 32 % en les tarifes del preu mòdul en el mateix període, sota el pretext d’equiparar els salaris del sector públic i privat. La desviació de fons públics per cobrir dèficits en lloc de destinar-se als salaris dels treballadors i treballadores és una situació que els sindicats qualifiquen d’injusta i unilateral. Els treballadors i treballadores del sector no poden continuar finançant els serveis públics amb una part dels seus salaris.