Una vegada més, i en l’actual context de mobilitzacions a l’Iran, CCOO crida l’atenció del Govern d’Espanya i de la comunitat internacional davant la greu deterioració dels drets humans a l’Iran. Un règim totalitari i teocràtic com l’iranià és el que més dones executa al món
Com en anteriors ocasions, el sindicat manté una posició ferma de denúncia activa i de solidaritat internacional tant amb els activistes iranians al terreny com a l’exili. Posició centrada en la defensa dels drets humans i laborals, amb diferents campanyes al llarg dels anys contra la pena de mort d’activistes com Sharifeh Mohammadi, Paskhsan Azizi i Varisha Moradi, les sentències de les quals CCOO ha denunciat de manera recurrent en el marc de la repressió generalitzada contra sindicalistes, docents i defensors en general dels drets humans i dels drets de les dones.
L’Iran s’enfronta actualment a un dels moments més crítics i decisius de la seva història contemporània, amb un enfrontament directe entre la població i un aparell repressiu estatal que nega persistentment a la ciutadania els seus drets humans, socials i laborals fonamentals. Les autoritats continuen prohibint les organitzacions de treballadors i treballadores independents, reprimint tota protesta pacífica i sotmetent les dones a càstigs severs i discriminatoris basats únicament en el seu gènere. Encara així el moviment obrer es prepara per a una gran vaga general a les gairebé dues setmanes de protestes populars en les quals el nombre de persones assassinades i detingudes fins a la data es compta ja per milers.
Malgrat això, l’experiència històrica iraniana —des dels aixecaments populars de 2017, 2019 i 2022 fins al moviment en curs “Dona, vida, llibertat”— demostra inequívocament que les polítiques repressives no han aconseguit suprimir la resistència popular. Per contra, aquestes polítiques han intensificat les lluites socials i han ampliat l’abast i la profunditat de la protesta pública.
A més, i en aquestes circumstàncies de gener del 2026, la supressió sistemàtica d’informació, l’apagada d’Internet, la intimidació i l’assetjament a les famílies i l’obstrucció deliberada de la informació independent dificulten conèixer la realitat al terreny, per la qual cosa possiblement aquestes xifres són tan sols una part de la realitat. Conèixer la veritable magnitud dels crims comesos no serà una tasca senzilla. El règim es mostra, a més, incapaç d’abordar la seva profunda crisi econòmica, de superar les extenses sancions internacionals i de mitigar el creixent risc de conflicte regional. La perspectiva d’un col·lapse sistèmic sembla cada vegada més pròxima, cosa que està intensificant la repressió.
Comissions Obreres continuarà donant suport a la lluita de la classe obrera iraniana i de les dones iranianes pels seus drets humans, socials i de gènere exigint, sens dubte, l’alliberament immediat i incondicional de manifestants, treballadors i treballadores arrestats per un Iran lliure, democràtic i pluralista fundat en els principis de sobirania popular i sense ingerències estrangeres i sol·licitant a la Confederació Sindical Internacional, al comunicat de la qual ens sumem, que exigeixi, sense cap vacil·lació, l’aplicació dels convenis 98 i 87 de l’OIT, en aquest moment crític, i la reconsideració de la participació de la República Islàmica de l’Iran en els mecanismes de control d’aquesta agència de les Nacions Unides.
Ens sumem, a més, amb les nostres sinceres condolences a les famílies dels qui han perdut la vida a l’Iran en la cerca de la llibertat i la justícia i continuarem mostrant la nostra indestructible solidaritat amb les protestes i vagues nacionals, així com amb les lluites de la classe treballadora iraniana.