CCOO destaca que l’estabilitat de preus es veu amenaçada amb l’actual escenari a l’Orient Mitjà 

Les dades de l’IPC corresponents al mes de febrer encara no ens poden mostrar l’impacte en els preus de l’actual conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà, que va esclatar el passat 28 de febrer.  Amb les dades obtingudes al tancament del mes de febrer veiem com es consolida la tendència d’apropament als objectius d’inflació que determina el Banc Central Europeu (BCE). De fet, malgrat que en l’àmbit de l’Estat encara no s’ha assolit del tot l’objectiu d’inflació, a Catalunya ja portem dos mesos consecutius mantenint-nos dins d’aquests objectius d’inflació. Pendents de l’evolució del conflicte a l’Orient Mitjà durant els propers mesos, de moment, allò que podem constatar és una progressiva consolidació d’una trajectòria de normalització dels preus de nivell agregat, tot i que alguns productes, com l’habitatge, encara se situen en nivells molt més elevats.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa aquest mes  en el 2 %, idèntic valor que el registrat el mes passat i tres dècimes per sota del valor per al conjunt de l’Estat (2,3 %). 

Entre el grup de productes que més s’han encarit destaquem les assegurances i els productes financers (+4,6 %) així com aquells relacionats amb la restauració i els hotels (+4,4 %). Per tant, veiem com són els productes del sector serveis els que continuen pressionant a l’alça els preus, pujada que es veu contrarestada pel menor increment relatiu del preu de l’energia i carburants (qüestió que, amb molta probabilitat, canviarà durant els propers mesos).  

La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,5 %, una dècima per sobre del valor per al conjunt de l’Estat.

En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,3 %, valor idèntic al registrat el passat mes de gener i que se situa tres dècimes per sobre del valor per a Catalunya (2 %).

La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,4 %, una dècima menys que en el cas de Catalunya (0,5 %).

El grup de productes que més han pressionat a la baixa l’índex han estat els relacionats amb l’habitatge, que ha registrat un increment menor que el de l’any passat (+1,9 %), com a conseqüència de la baixada de preus de l’energia associada a l’epígraf de l’habitatge (l’IPC calcula el preu de l’habitatge contemplant únicament el preu de l’habitatge de lloguer i associant-lo amb les despeses energètiques relatives a l’habitatge, com ara les que tenen a veure amb la llum, la calefacció, etc). 

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, se situa al conjunt de l’Estat en el  2,7 %. Això suposa una dècima per sobre de la registrada el mes passat (2,6 %) i ens situa elements de preocupació perquè, si la inflació que no té  en compte el preu dels carburants es troba en aquests nivells, quan els carburants incrementin el seu preu previssiblement durant els propers mesos, l’impacte en l’índex general de l’IPC cal preveure que serà important.

La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,5 %, això és una dècima per sobre del mes passat (2,4 %).  En canvi, el conjunt de països que conformen l’eurozona registren una inflació mitjana del 1,9 %, això és dues dècimes més que el passat mes de gener (1,7 %). Per tant, reduïm una dècima el diferencial que ens separa amb els països del nostre entorn econòmic, la qual cosa és positiva perquè mantenir un diferencial massa elevat ens resta competitivitat i limita la capacitat exportadora dels nostres productes.

CCOO considera que:

• Aquestes són les darreres dades d’inflació de les que disposem abans de poder veure quin impacte tindran les restriccions de petroli com a conseqüència del conflicte bèl·lic a Orient Mitjà. Per aquest motiu, caldrà garantir que aquest eventual impacte en els preus en forma d’inflació no recaigui en les persones treballadores i instem els poders públics competents a preveure aquest escenari i a articular les mesures que calguin per protegir les llars treballadores atès que, recordem, encara no ens hem recuperat de l’anterior crisi de preus i resta encara pendent la recuperació del poder adquisitiu perdut.

• Malgrat la tendència que hem observat en els darrers mesos que ens han situat en una progressiva normalització en els preus, no podem deixar d’assenyalar que l’increment desmesurat del preu de l’habitatge continua dificultant enormement l’accés a l’habitatge per part de les persones treballadores. Per tant, des de CCOO reclamem al conjunt d’administracions públiques, però molt especialment a aquelles que tenen competència específiques en la matèria, que impulsin aquelles polítiques públiques que siguin realment efectives per garantir el dret a l’habitatge. A la vista de les dades, esdevé del tot necessari un abordatge polític més ferm que, treballant en una lògica de concertació social i articulant grans consensos, doni resposta a aquest important repte de país.

• Des de CCOO continuen insistint en la necessitat d’abordar les limitacions metodològiques de l’IPC per reflectir adequadament l’evolució real del preu de l’habitatge i com n’és de necessari reajustar la manera com l’INE calcula aquest epígraf perquè l’IPC reculli adequadament l’evolució del seu preu. En concret, les dades d’aquest mes de febrer  ens mostren que l’epígraf de l’habitatge se situa a Catalunya en un increment interanual de l’1 %. Aquesta dada queda en evidència quan la comparem amb altres fonts de dades oficials que estan pensades específicament per recollir les dades d’evolució de preus de l’habitatge i veiem com aquestes posen de relleu un increment molt superior al que captura l’IPC.  En concret, l’índex de preus de l’habitatge (que també és una estadística oficial de l’INE) estableix en les seves dades més recents, corresponents al quart trimestre de l’any passat, un increment interanual de l’habitatge de compravenda a Catalunya del 10,9 euros, per tant, molt per sobre del valor de l’epígraf de l’habitatge de l’IPC.