CCOO destaca que es manté l’estabilitat en els preus
Les dades de l’IPC corresponents al mes de juny ens mostren una inflació que, en el cas de Catalunya, es manté dins dels objectius que determinen les autoritats monetàries (2 %) i en el cas del conjunt de l’Estat se situa lleugerament per sobre (2,3 %). En un context d’incertesa global com és l’actual, aquestes són unes bones dades d’inflació, especialment si parem atenció a l’evolució de la inflació subjacent, aïllada dels preus dels carburants, que se situa en nivells històricament baixos.
Per tant, ens trobem davant d’un escenari de solidesa i estabilitat en els preus, especialment adient per encabir reformes com ara la reducció de la jornada laboral màxima a 37, 5 h.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,0 %, 2 dècimes per sobre del mateix indicador per al mes passat (1,8 %) i 3 dècimes per sota de l’indicador per al conjunt de l’Estat (2,3 %).
Entre el grup de productes que destaquen per registrar un increment de preus més elevat hi trobem aquells serveis més vinculats a l’estiu, com ara els hotels, els cafès i els restaurants, que registren un increment de 4,0 %. També l’habitatge, malgrat estar infravalorat en la conceptualització que fa l’IPC, registra un increment interanual de 3,0 %. Per posar en context aquesta infraestimació a la qual fem referència, cal assenyalar que les darreres dades de l’índex dels preus de l’habitatge que elabora l’INE donaven un increment d’11,7 % per al primer trimestre de l’any.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,7 %.
A escala de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,3 %, 3 dècimes per sobre del mes anterior (2,0 %) i 3 dècimes també per sobre del mateix indicador per a Catalunya (2,0 %).
En aquest cas, destaquem el pes que ha tingut el transport, com a conseqüència de l’increment de preus dels carburants en relació amb la baixada registrada al mateix període de l’any passat.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat també de 0,7 %, com en el cas de Catalunya.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya se situa en el 2,0 %, 1 dècima menys que el mes passat. Cal valorar com, des del mes de gener del 2022 no es registrava un valor tan baix de la inflació subjacent, evidenciant el moment en el qual ens trobem quant a l’estabilitat de preus. Per al conjunt de l’Estat, la inflació subjacent és lleugerament més alta i es manté en el 2,2 %, que és el mateix nivell assolit el mes anterior.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,3 %, 3 dècimes per sobre del mes passat (2,0 %) i també 3 dècimes per sobre del nivell assolit per al conjunt de països que integren l’eurozona (2,0 %).
CCOO considera que:
- És del tot inajornable que l’aprovació de la reducció de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 h setmanals i sense reducció salarial, sigui una realitat el més aviat possible Denunciem públicament aquells bloquejos parlamentaris que pretenen que no es tiri endavant una mesura que gaudeix d’un ampli consens social. És del tot necessari generalitzar la reducció del temps de treball i fer extensiva aquesta reducció de jornada màxima al conjunt de sectors productius, i no només en aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva. A més, cal millorar el control horari per garantir el seu compliment. Les persones treballadores necessitem guanyar temps de vida i aquesta és una mesura que ens permet anar avançant en aquesta direcció i el context actual, d’estabilitat de preus, és especialment adient per implementar aquesta mesura.
- Els darrers esdeveniment que hem presenciat aquest cap de setmana a la localitat murciana de Torre Pacheco són el fruit de la creixent presència als mitjans, però també a l’esfera política, dels discursos d’extrema dreta, els quals practiquen una intoxicació constant basada en informació falsa, tot vinculant immigració amb inseguretat. Cal que els poders públics actuïn amb contundència davant d’aquests fets delictius, però també cal contrarestar aquests discursos falsos, ben presents també a Catalunya, així com també cal donar resposta des de les polítiques públiques a les mancances del nostre sistema de benestar i dimensionar-lo adequadament a les necessitats actuals. En aquest sentit, l’elevat preu de l’habitatge, que l’IPC no recull adequadament, esdevé un dels principals focus d’insatisfacció per part de la ciutadania, que és aprofitat per part d’aquestes forces d’extrema dreta per orientar aquest malestar social envers les seves posicions xenòfobes.
- El context de millora en la quantitat i en la qualitat de l’ocupació que ha suposat la reforma laboral de finals del 2021 i que s’ha anat consolidant progressivament, acompanyat d’un escenari d’estabilitat de preus al nostre país i al nostre entorn europeu, malgrat trobar-nos en un context d’incertesa global, fa que es donin les condicions materials per a una major ambició en les polítiques de progrés al nostre país. És per aquest motiu que ara és el moment d’entomar alguns dels principals reptes pendents, com ara el model de finançament per a Catalunya, del qual ahir vam conèixer per la premsa que ja s’ha acordat una proposta de bases en el si de la Comissió Bilateral entre l’Estat i la Generalitat. Tot i que encara queden esculls per superar, fem una valoració positiva d’aquesta notícia, i és que, des de CCOO de Catalunya, defensem que un nou model de finançament és del tot necessari per tenir la capacitat de projectar les polítiques públiques necessàries per a la Catalunya actual.