Les dades de l’IPC corresponents al mes de març ja mostren clarament l’impacte inicial en els preus de l’actual conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà. Ha passat tan sols un mes i mig des de l’inici de l’atac militar dels Estats Units i Israel a Iran i l’impacte en els preus ja és considerable. En espera que finalitzi la intervenció militar, el que resulta evident, en l’àmbit estrictament econòmic, és que l’impacte està tenint una influència molt directa en la inflació i que, quan més s’allargui el conflicte, major serà aquest impacte en l’estructura general de preus de la nostres economies. Cal assenyalar que, encara que el conflicte estigui ocasionant una restricció important en l’oferta de cru, de gas liquat i de carburants, com a conseqüència del tancament de l’estret d’Ormuz, l’increment de preus energètics es pot acabar traslladant al conjunt del teixit productiu. Si això acaba passant, es generaria un efecte inflacionari important, que probablement motivaria canvis en la política monetària per contenir la inflació (refredant l’economia) i amenaçaria la recuperació econòmica al nostre país, que encara no s’havia completat, fruit de l’anterior crisi de preus.
De moment, hem de destacar que no sembla que la inflació que sí que s’està registrant als productes energètics s’estigui traslladant, per capil·laritat, al conjunt de la cistella de la compra, com així mostra l’estabilitat de preus de la inflació subjacent. D’altra banda, trobem un element de risc en el diferencial d’impacte en els preus entre el nostre país i el conjunt de l’eurozona, la qual cosa pot limitar la sortida dels nostres productes al sector exterior.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa aquest mes en el 3,1 %, 1 punt i 1 dècima per sobre de la registrada el mes passat (2 %) i 3 dècimes per sota de l’indicador per al conjunt de l’Estat (3,4 %).
Entre el grup de productes que més s’han encarit destaquem les assegurances i els serveis financers, amb un increment del 4,9 %; el transport, amb un augment del 4,4 % (com a conseqüència directa de l’encariment dels carburants), i la roba i calçat, amb un augment del 3,5 %.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat d’1,1 %, 1 dècima per sota del valor a escala estatal (1,2 %).
En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 3,4 %, també registrant un increment d’1 punt i 1 dècima respecte del mes anterior (2,3 %), com en el cas de Catalunya.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat d’1,2 %, 1 dècima per sobre del mateix indicador per Catalunya (1,1 %).
El grup de productes que més han pressionat a l’alça l’índex ha estat el transport, amb un increment del 4,5 % i el vestit i calçat, amb un increment del 6,5 % (en aquest cas, com a conseqüència de l’aplicació de preus de la nova temporada de primavera).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, es manté invariable a Catalunya, mantenint-se al 2,7 %. En canvi, al conjunt de l’Estat, la inflació subjacent es veu incrementada en 2 dècimes i se situa en el 2,9 %.
Aquesta estabilitat en la inflació subjacent és un símptoma clar que, a hores d’ara, la inflació que sí que s’està produint de manera clara en l’àmbit energètic, de moment no s’està traslladant al conjunt de la cistella de la compra. Cal ser prudents i veure com evoluciona aquest indicador al llarg dels propers mesos.
La taxa de variació anual de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,4 %, això representa 9 dècimes per sobre de la registrada el passat mes de febrer (2,5 %). En canvi, trobem que l’IPCH de la zona euro se situa al 2,5 %, amb un increment de 6 dècimes respecte del mes anterior (1,9 %). Això vol dir que estem registrant un major impacte en els preus que la mitjana del nostre entorn. Aquest fet, sumat que ja partíem d’un nivell de preus més elevat que el de l’eurozona, fa que aquest sigui un element que situa algunes dificultats en l’àmbit exportador, atès que ens resta competitivitat, en ser els nostres productes i serveis comparativament més cars que els fabricats i prestats als països del nostre entorn econòmic. Aquest és també un tema de preocupació que anirem seguint al llarg dels propers mesos.
CCOO considera que:
- Les dades d’inflació d’aquest mes de març capturen ja l’impacte inicial en els preus derivats del conflicte a l’Orient Mitjà. L’incertesa sobre la fi d’aquest conflicte genera alhora difícultats per preveure quin podrà ser l’impacte final a les nostres economies. El que resulta evident per a nosaltres és que aquesta crisi no la poden pagar les persones treballadores. Per aquest motiu, instem els poders públics competents a articular les mesures que calguin per minimitzar l’impacte de la inflació, per tal de protegir les llars treballadores d’aquest escenari inflacionari, atès que, recordem-ho, encara no ens hem recuperat de l’anterior crisi de preus i resta encara pendent completar la recuperació del poder adquisitiu perdut.
- Des de CCOO de Catalunya recordem que l’anterior crisi de preus es va saldar amb un increment considerable dels marges empresarials, especialment en alguns sectors, com ara el financer o l’energètic. Per aquest motiu, instem els poders públics a vigilar que les mesures que s’estan desplegant per reduir l’impacte inflacionari no acabin anant a augmentar els beneficis empresarials en comptes de servir per limitar l’impacte de preus per a les persones treballadores i el teixit productiu. Per aquest motiu, reclamem un control de marges empresarials en l’àmbit català que permeti monitoritzar l’evolució dels beneficis empresarials, de la mateixa manera que ja es fa amb els salaris a través de l’enquesta trimestral de cost laboral. Cal recordar que el 2023 i, com a conseqüència de la pressió sindical, es va crear l’Observatori de Marges Empresarials, però aquest òrgan és d’àmbit estatal i no facilita dades desagregades per comunitats autònomes. Per tant, reclamem disposar d’aquestes dades, aplicant una nova mirada territorial, per motius de transparència però també d’eficiència econòmica i d’equitat social.
Uneix-te al grup de WhatsApp