Les dades de l’IPC corresponents al mes de gener ens mostren un important descens del nivell de preus, en sintonia amb les previsions dels principals organismes econòmics, que preveuen una normalització del nivell de preus durant els propers mesos. Si bé el mes passat ja apreciàvem una descens mínim, d’una dècima, en el nivell agregat de preus, aquest mes de gener s’aprofundeix en aquesta reducció i situen Catalunya dins dels objectius d’inflació que determinen les autoritats monetàries europees.
La reducció en el nivell de preus té molt a veure amb la desacceleració dels preus energètics i dels combustibles, que han pressionat cap avall la taxa d’inflació, tal com mostra la resistència de la inflació subjacent a baixar. Per tant, no podem donar per consolidat aquest nivell de preus i caldrà romandre atents a les dades dels propers mesos.
També destaquem la resistència a baixar el preu dels aliments així com també volem destacar que el menor increment de preus de l’habitatge que registra l’IPC s’ha de prendre amb molta prudència perquè, com indiquem a les consideracions, aquesta font estadística presenta moltes limitacions a l’hora de copsar l’evolució del preu de l’habitatge.
Val a dir que aquest mes de gener el càlcul de l’IPC incorpora un canvi metodològic, que té a veure amb la incorporació de la base 2025 per al seu càlcul (fins ara es feiat servir la base 2021). Tot i aquest canvi, el descens en la inflació no es pot justificar per aquest canvi metodològic, sinó per la pròpia dinàmica d’evolució dels preus.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa aquest mes en el 2 %, cinc dècimes menys que el mes anterior (2,5 %) i tres dècimes per sota del mateix indicador per al conjunt de l’Estat (2,3 %).
Entre el grup de productes que més s’han encarit destaquem els restaurants i els serveis d’allotjament (+5,6 %) així com els productes sanitaris (+4,1 %) i els aliments (+3,3 %). És destacable com, des de fa molt de temps, el preu dels aliments se situa per sobre del nivell d’inflació general, i tensa les economies de les llars treballadores.
La variació mensual de preus per a Catalunya ha estat de -0,4 %, idèntic valor que el del conjunt de l’Estat.
A l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,3 %, sis dècimes per sota de l’indicador registrat el passat mes de desembre (2,9 %) i tres dècimes per sobre de l’indicador per a Catalunya (2 %).
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat, com en el cas de Catalunya, també del -0,4 %.
Els productes que més han pressionat a la baixa l’índex han estat el transport (per la baixada de preus dels combustibles) i l’habitatge (per la reducció dels preus de l’electricitat associada a les despeses de l’habitatge, que l’IPC ajunta en el mateix epígraf i que distorsiona la lectura final).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, se situa al conjunt de l’estat en el 2,6 %, idèntic nivell que el mes anterior, mostra la seva resistència a baixar i explica el pes dels elements energètics en la reducció de l’índex general.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,4 % , a set dècimes de diferència del mateix indicador per al conjunt de països de l’eurozona, que s’ha situat en l’1,7 %. Aquesta divergència en el nivell de preus del nostre país amb el nivell de preus del conjunt de països del nostre entorn econòmic ens ha de fer mantenir les alertes per l’eventual pèrdua de competitivitat que ens pot suposar, la qual cosa podria frenar el nostre ritme exportador, ja malmès com a conseqüència de l’apreciació de l’euro respecte el dòlar.
CCOO considera que:
- Si bé les dades generals d’inflació són positives i ens confirmen les previsions, que apuntaven a una progressiva normalització en el nivell de preus al llarg d’aquest 2026, cal adoptar una actitud de prudència davant una inflació subjacent que es resisteix a baixar. A més cal alertar sobre la resistència també a la reducció de preus per part d’alguns components bàsics de la cistella de productes, com són els aliments. Que el preu dels aliments es mantingui per sobre del nivell general d’inflació impacta negativament a les llars treballadores i, és per aquest motiu que reclamem mesures per revertir aquesta situació.
- Malgrat que sembla que es va consolidant la dinàmica de normalització de preus no podem deixar d’assenyalar que l’increment demesurat del preu de l’habitatge continua dificultant enormement l’accés a l’habitatge per part de les persones treballadores. Per tant, des de CCOO reclamem al conjunt d’administracions públiques, però molt especialment a aquelles que tenen competència en la matèria, que impulsin aquelles polítiques públiques que siguin realment efectives per garantir el dret a l’habitatge. L’informe elaborat per la Fundació Cipriano García que porta per títol L’accés a l’habitatge a Catalunya: un problema de classe i que ha estat publicat recentment, fa paleses les dificultats per accedir a un habitatge per a una part substancial de les persones treballadores i com aquesta tendència, lluny de millorar, augmenta. Per tant, esdevé del tot necessari un abordatge polític que, treballant en una lògica de concertació social, doni resposta a aquest important repte de país.
- Des de CCOO continuen insistint en la necessitat d’abordar les limitacions metodològiques de l’IPC per copsar l’evolució real del preu de l’habitatge i com n’és de necessari reajustar la manera com l’INE calcula aquest epígraf perquè l’IPC reculli adequadament l’evolució de preus de la seva cistella de productes. En concret, les dades d’aquest mes de gener ens mostren que l’epígraf de l’habitatge se situa en nivells per sota de l’índex general (1,8 % de creixement del preu de l’habitatge davant el 2 % de creixement de l’índex general). Aquesta dada no recull adequadament l’evolució real del preu de l’habitatge i la baixada té a veure simplement amb la desacceleració dels preus energètics associats al consum de les llars. Per aquest motiu, quan consultem altres fonts de dades oficials que estan pensades específicament per recollir les dades d’evolució de preus de l’habitatge aquestes evidencien un increment molt superior al que captura l’IPC. En concret, l’índex de preus de l’habitatge (que també és una estadística oficial de l’INE) estableix en les seves dades més recents, corresponents al tercer trimestre de l’any passat, un increment interanual de l’habitatge a Catalunya de l’11,3 €, per tant, molt per sobre del valor de l’epígraf de l’habitatge de l’IPC.