CCOO denuncia que la falta de personal està deixant el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) sense capacitat per oferir atenció presencial a la ciutadania a les seves oficines. Durant la setmana del 7 de juny, el 40 % d’oficines no oferia cita prèvia. Del total, 270 no donaven cita o estaven tancades. Només el 50 % pot respondre en un període inferior a una setmana. La resta està molt per sobre d’aquests temps i en la seva gran majoria no estan operatives per al públic.
El problema és la falta de plantilla. La xarxa del SEPE compta actualment amb un total de 4.802 persones treballadores a les seves 715 oficines, quan aquesta xifra mai no hauria d’haver baixat de 7.150. Per tant falten 2.348 persones, gairebé un 50 % més de les que té actualment, que haurien de ser, a més, tecnificades, per evitar la sobreexplotació de treballadors i treballadores que es veuen obligats a realitzar gestions molt per sobre de la seva categoria i responsabilitat.
Hi ha províncies on resulta impossible obtenir una cita. Aquest problema s’aguditza a les més poblades com Madrid i Barcelona, però ocorre també a Guadalajara, Tarragona, Alacant, Illes Balears, Cadis, Castelló, Ciudad Real, Girona, Lleida, Màlaga o Valladolid.
El servei presencial s’està ressentint de manera clau al SEPE . L’última reforma dels subsidis propiciada pel Reial decret llei 2/2024 estableix la pròrroga trimestral d’aquesta prestació assistencial, la qual cosa intensifica la càrrega burocràtica i la necessitat de personació de la ciutadania a les oficines, en un moment en el qual el SEPE té serioses dificultats per a atendre-la.
Aquesta reforma recull avenços importants com la millora del nivell de cobertura i la revisió a l’alça dels imports a abonar, però ha estat acompanyada de males decisions, tant des del punt de vista de gestió administrativa com pel que fa a solucions tècniques. Cal recordar l’aplicació informàtica ÀNIMA i el seu desafortunat disseny, que segueix pendent de corregir, i que ha contribuït a intensificar els problemes de l’organisme.
La situació és molt greu en un moment de bonança econòmica excepcional i amb unes xifres de desocupació en el nivell més moderat que ha tingut aquest país. Qualsevol problema en l’economia, qualsevol circumstància que afectés l’ocupació, col·locaria l’organisme davant el caos més absolut.
