CCOO de Catalunya denuncia el marcat caràcter ideològic, antisindical i misogin de la sentència dictada pel Jutjat Mercantil núm. 2 de Barcelona, que resol la demanda per competència deslleial presentada per Just Eat Spain contra Glovo. És per això que CCOO presentarà una queixa formal davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pels formularis establerts, alhora que reclama mesures disciplinàries davant dels fets exposats. En aquest sentit, CCOO emplaça la Generalitat de Catalunya, en l’exercici de les seves competències, a elevar una queixa formal davant el CGPJ en defensa de la funció de les inspectores de Treball, tal com ja ha fet el Ministeri de Treball i Economia Social mitjançant una carta pública, en què sol·licitava l’adopció de mesures disciplinàries contra el magistrat Álvaro Lobato.
Tot i desestimar la multimilionària reclamació de Just Eat Spain contra Glovo, la sentència del Jutjat Mercantil núm. 2 de Barcelona destaca no pel resultat, sinó per assumir sense qüestionament les tesis de l’empresa demandada, substituint l’anàlisi legal per un discurs ideològic allunyat dels principis del dret. La resolució signada pel magistrat Álvaro Lobato presenta greus carències jurídiques i evidencia un preocupant biaix ideològic i misogin. A més, en lloc de suportar-se en el marc normatiu vigent i en la doctrina consolidada, substitueix els fonaments legals per una exposició ideològica que el mateix magistrat ja ha manifestat a través de tribunes publicades els darrers mesos.
El jutge menysprea obertament els mecanismes de representació col·lectiva i la seva legitimitat constitucional. Ignora deliberadament els marcs normatius laborals i atenta contra els principis d’igualtat, especialment en emetre judicis despectius i discriminatoris cap a inspectores de Treball per raó de gènere.
Deficiències jurídiques i ideològiques
Des de la perspectiva de defensa dels drets laborals, la sentència presenta greus carències tècniques i està plena de tòpics ideològics. La decisió reitera postures que el magistrat ja ha expressat en altres fòrums:
- Critica el model de laboralitat dels anomenats riders, a la legislació i a la jurisprudència del TS, i a la pròpia funció tuïtiva i garantista de la normativa laboral, ignorant el mandat constitucional de protecció dels treballadors i la finalitat social del dret laboral, especialment en contextos de precarització i innovació tecnològica
La sentència se suporta de manera excessiva en la formalitat contractual i en la suposada autonomia dels repartidors, no analitza a fons les condicions materials de dependència i alienitat que caracteritzen la relació laboral a la plataforma, ignorant la presumpció de laboralitat establerta per la Disposició addicional 23a de l’Estatut dels treballadors, que precisament busca protegir els treballadors davant la ficció del treball autònom en el sector i es rebel·la contra la jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem sobre la matèria defensant el model empresarial de l’empresa Glovo des de les seves conviccions.
- Deslegitimació de la Inspecció de Treball
La decisió desacredita els informes i testimonis de les inspectores de Treball, malgrat la seva solvència tècnica -els qualifica de bel·ligerants i hostils- sense una anàlisi imparcial de la prova aplicant les regles establertes en dret, amb apreciacions subjectives que resten legitimitat a la funció inspectora i afavoreixen la posició empresarial [“(…)en todas las declaraciones parecía resonar, con atronadora unanimidad, el eco nostálgico de la España sindicalizada, “el mundo de ayer” administrado y burocrático(…)”] . S’omet així el valor probatori reforçat que la llei atorga a les actes de la Inspecció de Treball en matèria de qualificació de relacions laborals.
Perspectiva de gènere: violent atac a les inspectores de Treball
Sense contraargumentar jurídicament la concreta actuació de les inspectores de Treball, totes elles dones, la sentència posa en qüestió l’autoritat i l’objectivitat de les funcionàries públiques per raons alienes al fons de l’assumpte amb expressions que podrien tenir un efecte estigmatitzador i deslegitimador de la seva funció professional [“Sus testimonios deben relativizarse porque adolecen de un indiscutible sesgo de grupo (…)]; [“(…)la intervención de las inspectoras de Trabajo ha sido un ejemplo paradigmático, (…)Los procesos de toma de decisiones están inevitablemente contaminados por tendencias psicológicas que tienen profundos anclajes biológicos(…)”].
La manca de respecte institucional cap a les inspectores podria constituir una vulneració dels principis d’igualtat i no discriminació, aquests atacs personals són desqualificacions injustificades i tracte discriminatori objecte d’empara davant del Consell General del Poder Judicial, que té l’obligació de vetllar pel respecte a la dignitat professional de tots els operadors jurídics instant, com a mínim, a la rectificació d’expressions ofensives o discriminatòries en resolucions judicials.
Des de CCOO reclamem una interpretació jurídica d’acord amb la realitat material del treball en plataformes i els principis constitucionals de protecció laboral i igualtat efectiva. És urgent identificar i corregir qualsevol manifestació de biaix ideològic o discriminació de gènere a l’àmbit judicial, i garantir el respecte i la dignitat professional de totes les persones que defensen els drets laborals.
Per això, el sindicat emplaça la Generalitat de Catalunya, en l’exercici de les seves competències, a elevar una queixa formal davant del CGPJ en defensa de la funció de les inspectores de Treball, tal com ja ha fet el Ministeri de Treball i Economia Social mitjançant una carta pública, en què sol·licita l’adopció de mesures disciplinàries contra el magistrat Álvaro Lobato. Així mateix, CCOO presentarà una queixa formal davant del CGPJ pels formularis establerts, alhora que reclamarà mesures disciplinàries davant dels fets exposats.