La seu de CCOO de Catalunya ha acollit el panell “Salaris. Respostes”, que també es va poder seguir en directe per estríming a través del canal confederal de CCOO a YouTube
En els darrers anys, el salari mínim interprofessional (SMI) ha experimentat un augment significatiu, passant dels 735 euros mensuals el 2018 als 1.184 euros el 2025. Però és suficient aquest increment per garantir unes condicions de vida dignes? Aquesta va ser una de les preguntes centrals del panel temàtic “Salaris. Respostes”, organitzat per CCOO en el marc del debat sobre un nou augment de l’SMI que el situï en el 60 % del salari mitjà net.
La trobada ha servit per analitzar com la millora dels salaris és una eina fonamental de l’acció sindical, tant en el diàleg social com en la negociació col·lectiva. Durant el debat s’ha posat de manifest que l’augment salarial no només beneficia les persones treballadores, sinó que té un impacte positiu directe en l’economia en conjunt.
Les dades exposades confirmen que els principals beneficiaris dels increments del salari mínim interprofessional són els col·lectius amb pitjors condicions laborals i salaris més baixos: dones, joves, persones amb contractes a temps parcial i treballadors i treballadores de sectors com l’hostaleria, el comerç o l’agricultura.
Al panell “Salaris. Respostes” hi han participat Belén López Sánchez, secretària general de CCOO de Catalunya, Daniel Fuentes Castro, economista i professor, i Natalia Arias Pérez, economista del Gabinet Econòmic de Comissions Obreres.
S’ha situat el debat salarial com una perspectiva de llarg recorregut, amb una dada rotunda: des de l’any 2000, els salaris es troben pràcticament estancats. Tot i que en els darrers anys els salaris més baixos han experimentat alguns increments, aquests han estat insuficients per recuperar el poder adquisitiu perdut arran de les diferents crisis econòmiques. Aquesta situació s’agreuja especialment per l’augment del cost de la vida, amb un impacte molt notable de la despesa en habitatge.
S’ha posat també l’accent en el baix nivell salarial existent: gairebé la meitat de les persones treballadores perceben menys de 2.000 euros bruts anuals, una realitat profundament feminitzada i marcada per la parcialitat, sovint involuntària. Aquesta precarietat té conseqüències directes en l’anomenat “esforç econòmic”: com més baixa és la renda, més alt és el percentatge d’ingressos que es destina a despeses bàsiques.
Les ponències han coincidit en que l’alimentació és el component que més ha crescut dins l’índex de preus al consum (IPC), fet que pressiona encara més les economies domèstiques amb menys recursos. Davant d’aquest escenari, s’ha defensat la necessitat d’impulsar actuacions decidides per apujar els salaris. Entre les mesures clau, destaca la fi de la parcialitat involuntària, l’eliminació dels salaris baixos i mitjans mitjançant la negociació col·lectiva, i el reforç del salari indirecte mitjançant polítiques públiques, especialment en l’àmbit de l’habitatge. Tot plegat és imprescindible per garantir unes condicions de vida dignes i reduir les desigualtats socials.
S’ha abordat també l’evolució de la renda per càpita i la seva relació amb la productivitat, tot remarcant que aquest és un indicador complex que no es pot analitzar de manera aïllada. L’augment de la productivitat depèn de múltiples factors i és imprescindible una aposta sostinguda per la inversió en capital físic, natural, tecnològic i humà. En aquest sentit, la revolució tecnològica obre oportunitats importants per millorar la productivitat, però aquests avenços no s’han traduït automàticament en una millora de les condicions salarials. Malgrat els canvis estructurals i l’increment del potencial productiu de l’economia, els salaris continuen estancats.
La secretària general de CCOO de Catalunya ha fet una intervenció farcida d’aportacions sindicals, destacant l’elevat cost de la vida (habitatge, alimentació) que provoca que hi hagi pobresa dins del col·lectiu de les persones ocupades. Pel que fa al cas concret de Catalunya, ha situat la importància d’impulsar la recuperació del poder aquisitiu, reclamant 18.000 € de salari mínim i no lligant els increments salarials a l’IPC. També ha destacat la importància d’eliminar la bretxa de gènere mitjançant la transparència salarial i el desenvolupament de polítiques públiques de cures que eliminin la parcialitat a què es veuen abocades moltes dones. Als governs els ha reclamat, entre d’altres, una reforma fiscal progressiva per redistribuir guanys. Tot plegat, en conclusió, és imprescindible per garantir unes condicions de vida dignes i reduir les desigualtats socials.
Aquesta sessió forma part d’una sèrie de panels temàtics impulsats pel sindicat, iniciada a les Canàries amb motiu del Dia Mundial del Migrant, amb l’objectiu d’abordar qüestions clau per a la població com l’habitatge o la necessitat de continuar apujant els salaris.
