Les dades de l’IPC corresponents al mes de setembre ens mostren un descens considerable dels preus i ens situen finalment dins dels objectius d’inflació que determina l’autoritat monetària europea. A més, l’índex general nacional i l’estatal se situen en nivells més baixos que el del nostre entorn econòmic, i destaca la bona evolució general dels preus del nostre país en aquesta darrera etapa de l’actual crisi de preus. Malgrat les bones dades generals, no podem obviar que els preus de l’habitatge continuen pujant i que aquest increment -que l’epígraf d’habitatge de la cistella de productes no recull adequadament perquè deixa fora l’habitatge de propietat- esdevé una barrera insalvable per a moltes persones que veuen serioses dificultats per tirar endavant els seus projectes de vida. És en aquest context que es fa del tot imprescindible que els poders públics abordin polítiques d’habitatge a curt, mitjà i llarg termini, que permetin garantir de manera efectiva l’accés a l’habitatge, sense caure en la temptació d’aprovar polítiques a curt termini que tinguin un caràcter efectista però que no siguin útils per reduir els preus.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 1,7 %, 7 dècimes menys que el mes anterior i 2 dècimes per sobre del mateix indicador per l’Estat (1,5 %). El grup de productes que més ha contribuït al descens ha estat el transport (que ha registrat un increment menor que el del mateix període de fa un any) i els aliments i begudes no alcohòliques que, malgrat continuar incrementant, ho fan en menor mesura que fa un any.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de -0,7, mantenint tan sols 1 dècima de diferència respecte el mateix indicador a escala estatal (-0,6 %).
Pel que fa a l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en l’1,5 %, 8 dècimes menys que el mateix indicador pel mes passat (2,3 %) i 2 dècimes per sota del mateix indicador per Catalunya (1,7 %). El grup de productes que més han contribuït al descens de preus són coincidents amb els que hem fet esment en el cas de Catalunya.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de -0,6 %, mantenint tan sols 1 dècima de diferència respecte de la variació mensual per Catalunya (-0,7 %).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, se situa en el cas de l’Estat al 2,4 %, 3 dècimes menys que el mes anterior (2,7 %). En el cas de Catalunya, la inflació subjacent s’ha reduït 2 dècimes i se situa al 2,7 %.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en l’1,7 %, 7 dècimes menys que el mes anterior (2,4 %) i 1 dècima per sota del nostre entorn europeu atès que l’indicador harmonitzat pel conjunt de països de la zona euro se situa en l’1,8 %, 4 dècimes menys que el mes passat (2,2 %).
CCOO considera que:
● Les manifestacions convocades arreu de l’Estat aquest passat diumenge no són més que l’expressió popular nítida de la necessitat d’abordar polítiques estructurals per fer efectiu el dret a l’habitatge. Portem quatre dècades de polítiques d’habitatge que s’han mostrat clarament ineficients per garantir el dret a l’accés a l’habitatge, agreujat en un context de finançament de l’habitatge com a actiu d’inversió. Per tant, ara és el moment per revertir la situació amb polítiques efectives a curt, mitjà i llarg termini.
● És inajornable la implementació de la reducció de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 hores. Reduir el temps de treball i que aquesta reducció arribi a tots els sectors és un element cabdal per millorar la conciliació entre els àmbits personal, familiar, social i laboral. Alhora, la reducció de la jornada laboral pot actuar com un factor de millora de la productivitat, enfortint d’aquesta manera el sistema productiu del país i millorant la nostra competitivitat.
● Amb una evolució dels preus que finalment se situa dins dels objectius d’inflació de les autoritats monetàries europees no hi ha excuses per no abordar un escenari d’increments salarials. La crisi de preus de la qual tot just estem sortint ha soscavat la capacitat adquisitiva de les persones treballadores tot i que els acords importants assolits en l’àmbit de la negociació col·lectiva ha permès compensar aquesta pèrdua. En aquest context no podem deixar de destacar com els marges empresarials han crescut de manera molt notable i, per tant, ens ofereix marge per nous increments salarials. Per tant, ara és el moment d’impulsar salaris més elevats sense risc de comprometre noves tensions inflacionistes.
● Finalment, no podem obviar que, malgrat les bones dades macroeconòmiques que caracteritzen l’evolució recent del nostre país, encara hi ha més de 300.000 persones a Catalunya en situació d’atur, una part dels quals es troba en situació d’atur de llarga i de molt llarga durada. Per abordar aquest atur estructural cal un enfocament específic que no podem demorar més perquè, en un escenari com l’actual, de creixement econòmic, de moderació de preus i de creixement de l’ocupació, no podem deixar ningú enrere.
Valoració en àudio d’Albert Ferrrer, responsable de Mercat de Treball i Economia